El 31 de març del 1923, tot just ara fa 99 anys, una Via Laietana oberta però encara amb molts solars per construir veia com s’inaugurava un nou edifici al número 53, el cinema Pathé Palace, un emblemàtic edifici que els barcelonins reconeixen amb un nom posterior, el del Palau del Cinema o, també, el de Palacio del Cinema, i que es va convertir en un dels grans cinemes que poblaven el districte de Ciutat Vella fins que la crisi de les darreres dècades els ha anat fent desapareixer a tots menys un, el Cinema Maldà, l’únic supervivent d’una neteja en la que han sucumbit fins i tot els més moderns, com els del Maremàgnum. 

Una tanca cobreix tota l'entrada de l'antic edifici del Palau del Cinema / Jordi Palmer

Per al Palau del Cinema la pel·lícula també s’ha acabat, ja que després de molts anys en desús ja ha començat una reconversió que només mantindrà en peu la façana i reconvertirà tot l’interior en un edifici d’oficines i baixos comercials. La construcció de l’edifici es va iniciar l’any 1922 per part de l’empresa Vilaseca y Ledesma, la mateixa empresa que ja havia construït a la rambla de Catalunya el Pathé Cinema, que posteriorment s’anomenaria cinema Alcázar -en l'actualitat, una llibreria-. Un any més tard el Pathé Palace va començar a funcionar a ple rendiment en una societat barcelonina on els cinemes eren una de les grans atraccions.

Durant els anys de la República va formar part de la cadena cinematogràfica CINAES i a la Guerra Civil va ser col·lectivitzat per la CNT. Acabada la guerra, el 1940 va adoptar el nom de Palacio del Cinema, que va perdurar fins al seu tancament, l’any 2001. L’edifici va patir un greu incendi l’any 1961 i la façana va patir alguns canvis, que des d’aleshores presenta la fesomia actual, catalogada com a Bé amb elements d'interès que implica la seva conservació, de manera que la reconversió engegada pels seus propietaris, el Grup Balañá, l’haurà de mantenir. L’edifici consta de planta baixa i quatre plantes pis.

Els treballs d'enderroc ja han començat a l'interior de l'edifici / Jordi Palmer

Segons apunta el Portal d’Informació Urbanística de l’Ajuntament de Barcelona, les plantes primera i segona apareixen remarcades mitjançant un cos sortint, coronat per quatre grans gerros, on s'agrupen les obertures de les dues plantes amb tres grans finestrals d'arcs de mig punt separats per pilastres -la fusteria resulta especialment important en el disseny d'aquests finestrals-. A l'eix dels finestrals i al pis superior s'obren tres grans finestrals. Un ràfec compost de petites obertures quadrades separa el pis superior. L'edifici es corona amb una barana calada que situa gerros a tall de piràmides truncades dalt de les parts massisses.

Mai va arribar a ser multicinema, però si va ser 'okupat'

Fins a la data del seu tancament, l’any 2001, el Palau del Cinema va ser una de les principals sales del centre de Barcelona, on es projectaven les principals estrenes del moment tal com recorden generacions de barcelonins. La crisi del cinema de principis de segle va portar al tancament i va donar pas a un pla de renovació que l’havia de reconvertir en un multicinema, i de fet, durant molts anys la façana va lluir un cartell que anunciava la reforma per dotar-lo de nou sales sota el nom de Laietana Multicines. El rètol es va fer vell fins que va ser retirat però mai es va arribar a fer aquesta partició per reobrir de nou el local. 

El cartell anunciant el multicinema, que no va arribar a obrir mai / Google Street View

De fet, des del 2001 fins a l’actualitat ha estat en desús excepte en diversos casos molt puntuals. El 18 de gener de 2011, dies abans de la vaga general convocada pel 27 de gener, l’edifici va ser ocupat en protesta per la reforma de les pensions anunciada pel govern espanyol, presidit aleshores per José Luis Rodríguez Zapatero. Els Mossos d’Esquadra els van desallotjar la nit del dia 22 i va identificar-hi les més de 400 persones que volien convertir l’edifici en la Casa de la Vaga, des d’on organitzar totes les accions previstes per a la jornada de vaga general. Poc després, l’edifici va formar part de les escenes finals de la pel·lícula ‘Els últims dies’, una història apocalíptica ubicada a Barcelona i interpretada per Quim Gutierrez, José Coronado i Marta Etura, estrenada el 2013.

El cinema de ‘Ciutat Morta’

Però el cas més recordat d’ús del Palau del Cinema dels últims temps va tenir lloc el 8 de juny del 2013, quan centenars de persones van ocupar el cinema per projectar-hi el documental ‘Ciutat Morta’, obra de Xapo Ortega i Xavier Artigas sobre els successos que van tenir lloc a la capital catalana el 4 de febrer del 2006, quan un incident entre els participants en una festa privada al barri de Sant Pere i la Guàrdia Urbana van acabar amb un agent policial tetraplègic i diversos detinguts, una de les quals, Patricia Heras, es va suïcidar el 2011 durant un permís penitenciari. 

Rètol improvisat del 'Cinema Patricia Heras' / 15Mpedia

El documental acusava la policia barcelonina de convertir l’incident en un cas de corrupció policial, amb acusacions de muntatge, tortura i falsificació de proves i amb cobertura política, judicial i mèdica. En ocasió de l’emissió de ‘Ciutat Morta’ el cinema va ser rebatejat com a Cinema Patricia Heras. A diferència de la situació dels vaguistes del 2011, aquest cop els Mossos d’Esquadra no van intervenir i els assistents al passi de la pel·lícula van abandonar l’edifici de matinada. Des d’aleshores no hi ha hagut més usos, autoritzats o no, fins que les darreres setmanes han començat les obres d’enderroc de l’interior a càrrec de l’empresa constructora Luis Parés.

En paral·lel amb la reurbanització de la Via Laietana

De fet, del cinema ja no en queda res, ja que un dels primers espais a ser retirat ha estat el pati de butaques. Segons han confirmat a elNacional.cat fonts del Grup Balañá, ara es treballa en els baixos, que seran destinats a local comercial. “Esperem que pugui ser la flagship d’alguna companyia important”, assenyalen, tot i que de moment no hi ha res tancat. Les obres, que reconvertiran els quatre pisos en oficines i que suposaran també la construcció d'una nova façana posterior, estarien finalitzades, segons les previsions de l’empresa, cap a “l’estiu del 2024”, més o menys en coincidència amb la finalització de la reforma urbanística del tram superior de la Via Laietana. 

A l’espera de saber quina incidència tindrà en la vida comercial de la Via Laietana aquesta pacificació, que suposarà una rellevant reducció del trànsit privat, des del Grup Balañá conformen que la façana serà mantinguda en la seva integritat actual. A més, tal com s’ha fet amb l’espai que ocupava l’antic Cinema Urgell, ara ocupat per un supermercat, que conserva algunes butaques originals, no es descarta que “hi hagi algun tipus de detall que recordi el passat com a cinema”. En tot cas, el que és segur és que a la pel·lícula del Palau del Cinema ja li ha arribat, gairebé a punt de fer cent anys, el moment de penjar el cartell de ‘The End’.