La relació de l’Estat espanyol amb l’esclavisme és un capítol fosc de la història de la qual no es pot sostreure Catalunya, on el paper de l’indià sovint s’ha relacionat amb el de l’empresari d’èxit però que adesiara tenia un rerefons ocult relacionat amb l’explotació d’altres éssers humans. Per la via de les plantacions o del transport negrer, l’empremta esclavista va ser important a Catalunya, on encara és visible en poblacions com Vilanova i la Geltrú i Sitges, que es van convertir en principals punts de retorn d’aquells indians que van fer fortuna a les Amèriques, però també a Barcelona, on encara són visibles algunes mostres d’aquest pertinaç llegat.
I és que Barcelona té un deute amb el passat esclavista de part dels seus veïns que s’ha començat a saldar fa pocs anys, amb actuacions com la retirada de l’estàtua a Antonio López, de la que encara queda el pedestal, i el canvi de nom de la plaça amb el mateix nom, però hi ha un llegat encara persistent, com ratifica el recurs en línia España esclavista, un portal impulsat per un col·lectiu d’historiadors liderat pel professor titular d’Història Contemporània al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Martín Rodrigo, que té com a objectiu “mostrar i posar en relleu els nombrosos rastres materials del passat esclavista espanyol, els quals perviuen en l’actualitat als nostres pobles i ciutats”.
Això vol dir que el citat portal s’ha convertit ja en una eina de referència per a historiadors per tractar el tema de l’esclavisme gràcies al seu assortiment de documents i estudis relacionats que s’ofereixen al web, però hi ha una part d’aquest web que també pot tenir força interès per a un públic menys especialitzat. Es tracta d’un mapa de l’Espanya peninsular on es marquen aquells llocs on encara es conserva aquest llegat, normalment sense una interpretació que qüestioni el passat esclavista. Ja només a simple vista es constata la importància de Catalunya, on es concentren 78 dels 137 punts referenciats, és a dir, un 57%. Encara més, si se centra el mapa en Catalunya, els punts referenciats es concentren a Barcelona (30), Vilanova i la Geltrú (22) i Sitges (15), a més de 7 a Torredembarra i la resta en altres municipis esparsos.
A Barcelona aquests són alguns dels llegats encara presents:
El mig monument d’Antoni López: Situat a la plaça d’Idrissa Diallo, és una mostra de la tasca recent de contextualització del passat esclavista. El nom de la plaça substitueix el d’Antonio López, marquès de Comillas, que segons el portal “s’havia dedicat a la compravenda de persones esclavitzades i a la tracta atlàntica il·legal”. L’estàtua -que ja va ser enderrocada el 1936 i reposada el 1944- va ser retirada l’any 2018. Amb tot, encara queda el pedestal, mig monument que serveix per recordar, amb cert esperit crític, que Barcelona va honorar durant molt de temps un negrer reconegut.
El carrer de Xifré: Al barri del Camp de l’Arpa del Clot perviu un carrer dedicat a Josep Xifré Casas (Arenys de Mar, 1777-Barcelona, 1856), home de negocis que a l’Havana “es va dedicar fonamentalment al negoci de pells i va ser propietari d’una adoberia on treballaven simultàniament desenes de persones esclavitzades”. A més, entre 1823 i 1830 va residir a Nova York on va ser soci de la firma Peter Harmony & Co., “dedicada al tràfic il·legal d’africans esclavitzats amb destí a Cuba”.
Quatre edificis al carrer Pelai: Els edificis situats als números 8, 10, 12 i 14 del carrer Pelai, així com altres al carrer Fontanella i al passeig de Gràcia van ser construïts per Agustín Goytisolo Lezarzaburu, amo d’ingenis -instal·lacions per al processament de la canya de sucre- a Cuba, “en els que treballaven centenars i centenars d’esclaus”. Instal·lat a Barcelona el 1870, va invertir part de la seva fortuna en la construcció d’immobles en un Eixample en plena expansió.
Passeig d’Isabel II: És la zona zero del llegat esclavista. A banda d’estar en el mateix àmbit que l’antiga plaça d’Antonio López, la banda mar és una col·lecció d’edificacions vinculades a l’esclavisme. Tocant al Pla de Palau hi ha els edificis coneguts com a Porxos d’en Xifré, un conjunt d’onze edificis contigus fets construir pel ja mencionat Josep Xifré Casas. A continuació es troben dos edificis més d’estil similar, els números 2 i 4 d’Isabel II, que van ser construïts pels germans Alejo i Manuel Vidal Quadras, propietaris de finques agràries a Cuba, com la plantació de cafè Santa Isabel a Guantánamo, “on treballaven diverses desenes de persones esclavitzades”.