Collserola és la gran muntanya de Barcelona, el seu principal pulmó verd i també una via d’escapament popular que permet, encara avui, que centenars de ciutadans l’utilitzin cada dia per fer esport, excursions o simplement, gaudir d’una bona vista de la ciutat. Però la seva popularització es deu, en bona part, a l’existència de tramvies que van afavorir el procés d’apropar la ciutat a la muntanya, en paral·lel també al desenvolupament del ferrocarril que finalment va travessar la serra. Ara, el llibre ‘Tramvies de Collserola’ (Mirador Llibres, 2023), de Gerard Roger, explica com aquest mitjà de transport va ser clau per a la “conquesta” ciutadana de Collserola.
L’obra, que complementa altres llibres de la mateixa editorial, com ‘Tramvies del pla de Barcelona I (1872-1899)’ i ‘Tramvies del pla de Barcelona II (1899-1970)’ recorda en les seves 86 pàgines i amb gran profusió de fotografies històriques, com a partir del 1863, amb l’arribada del ferrocarril al municipi independent de Sant Vicenç de Sarrià, milers de barcelonins “van voler conèixer amb detall els boscos, les fonts i tots els racons que existien més enllà del Desert de Sarrià i del Monestir de Pedralbes”, i en aquesta “conquesta” hi va tenir el seu paper el tramvia, juntament amb el funicular com “els primers en arribar a dalt del Tibidabo”. De fet, el mateix funicular, inaugurat el 1901, va necessitar el que posteriorment es popularitzaria com a Tramvia Blau -actualment fora de servei i, de moment, sense data per tornar a circular-, per a completar el viatge fins al cim.
Malgrat que la mateixa història explicada al llibre barreja les fites del ferrocarril, el funicular i el tramvia, el fet és que aquest últim sistema de transport públic va possibilitar la connexió entre Barcelona i Collserola amb línies que, de camí a Vallvidrera -municipi independent fins al 1890, quan va ser absorbit per Sant Vicenç de Sarrià-, fins i tot passaven per alguns trams de l’actual carretera de les Aigües. De fet, a l’obra es troben a faltar algun tipus de plànols o mapes explicatius que afavoririen la comprensió dels trajectes i evolució del transport d’aquest territori que no s’integraria a Barcelona fins a l’any 1921.
El ‘tramvia de cinc’ i el del Casino de l’Arrabassada
Així, a ‘Tramvies de Collserola’ es parla, a més del Tramvia Blau ja esmentat, d’altres línies, com el conegut com ‘tramvia de cinc’ pel preu del bitllet, cinc cèntims, que feia el trajecte des de les Tres Torres fins a Vallvidrera, o el del Casino de l’Arrabassada, que portava els clients fins al gran complex lúdic que hi havia a la carretera d’aquest nom, que constava de casino, serveis d’hostaleria i restauració i un parc d’atraccions que feia la competència al del Tibidabo i del que avui només en queden quatre ruïnes amagades entre la vegetació. Tot plegat, un interessant recull d’un mitjà de transport força popular i que va ajudar a “conquerir” Collserola.
Imatge de portada: Un tramvia dels anomenats 'marsellesos' perquè eren fabricats a Marsella, a l'entrada principal del desaparegut Casino de l'Arrabassada l'any 1911 / Foto: Mirador Llibres