Ildefons Cerdà és un personatge cabdal per entendre la Barcelona moderna, ja que va ser l’autor del pla de reforma i eixample que va convertir la vella ciutat emmurallada en una urbs oberta i cosmopolita enllaçada amb els pobles del pla que finalment formarien part del mateix contínuum urbà i municipal. Amb tot, Cerdà no ha estat prou ben tractat pels successius governs municipals, i bona prova d’això és el fet que quan se li va buscar un espai al nomenclàtor se li va atorgar una plaça perifèrica i sense personalitat, més aviat un nus de comunicacions, a la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de la Zona Franca.
A la mateixa plaça es va erigir el 1959 un monument, fill de l’estètica d’aquell temps, format per blocs de formigó i barres metàl·liques, que mai va gaudir de la popularitat i que va ser desmuntat el 1971 sense que la ciutat el trobés a faltar. Ras i curt, Barcelona deu molt a Cerdà, i per això encara té pendent un gran monument que, segons va anunciar l’Ajuntament de Barcelona a principis del 2023, s’ubicaria a la renovada plaça de les Glòries, en aquell centre ciutadà que el mateix Cerdà va projectar i que mai va acabar de reeixir.
En aquest context, la inauguració aquest dilluns al matí d’una placa a l’immoble del carrer Bruc 49, l’edifici de l’Eixample on Cerdà va viure uns anys ha esdevingut una mena de tret de sortida per reparar aquest deute històric de Barcelona amb Cerdà. Així ho ha anunciat el mateix alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha anunciat que aquest mateix mandat quedaria “resolt aquest monument” i ha apuntat que malgrat l’anunci de fer-ho a les Glòries, “no està dita l'última paraula”, de manera que ha vaticinat un “debat apassionant” sobre aquest monument i, específicament, la seva ubicació, malgrat estar prevista en un espai tant ‘cerdanià’ com la plaça de les Glòries Catalanes.
Jaume Collboni ha anunciat que aquest mateix mandat quedaria “resolt aquest monument” i ha apuntat que malgrat l’anunci de fer-ho a les Glòries, “no està dita l'última paraula”, de manera que ha vaticinat un “debat apassionant” sobre aquest monument
A més, cal recordar que l’any vinent, 2026, es commemorarà el 150è aniversari de la mort d’Ildefons Cerdà, mort a Cantàbria l’agost del 1876, una ocasió que seria idònia per a restituir la memòria d’aquest barceloní il·lustre -malgrat ser nat a Centelles- que actualment només disposa d’una plaça perifèrica, coneguda històricament per les reiterades inundacions que havia patit, i ara també per una placa al carrer del Bruc, en aquell Eixample que ell mateix va crear amb el seu pla de reforma.
Proposta alternativa: Gran Via amb passeig de Gràcia
De fet, ha estat el cronista Lluís Permanyer, que juntament amb el company d’ofici Carles Cols, han estat els impulsors de la recerca per poder localitzar l’edifici on va viure Cerdà al carrer Bruc -complicat per un canvi de numeració entre els papers de Cerdà i la situació actual-, el que ha obert el debat, apuntant que “queda pendent el monument a Cerdà al lloc adequat i crec que les Glòries no ho és”, per afegir tot seguit que la seva proposta era la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de Gràcia, on ara hi ha una font monumental que, en temps de sequera com els actuals, “sembla una gran palangana”.
Pel que fa a la descoberta de la placa, al costat de l’alcalde hi ha participat el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Pere Calvet, a més dels periodistes mencionats. Collboni ha remarcat que “la teoria general de l'urbanisme de Cerdà no parla d'una altra cosa que no sigui de la millora de la qualitat de vida de la gent que viu en una ciutat” i que aquest també és el debat que s’abordarà en els pròxims anys.
Collboni ha assegurat que el que s’ha fet avui gràcies a la iniciativa de dos “cronistes de la ciutat” és “un petit gest”, però ha defensat que la ciutat té pendent el reconeixement en el lloc i la forma que correspongui a Cerdà: “Per restituir i posar en el seu lloc Ildefons Cerdà, cal que pensem l’espai i que la peça que el representi estigui a l’altura del gran llegat que ens va deixar”. La conducció de l’acte ha anat càrrec de la consellera del Districte Marta Sendra, i l’homenatge ha acabat amb la descoberta de la placa que recorda que al número 49 del carrer Bruc hi va viure l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà.