La muntanya de Montjuïc serà objecte d’una gran reconversió amb la vista posada en l’any 2035, segons els plans anunciats aquesta mateixa setmana per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va basar la seva participació en l’acte ‘L’alcalde respon’ a explicar la seva visió de futur d’aquesta muntanya. Les intervencions previstes afecten la muntanya i tots els seus espais de connexió, afectant l’Anella Olímpica i els jardins històrics així com tota la reconversió de l’espai firal, així com l’avinguda del Paral·lel, el passeig de la Zona Franca, la Gran Via i la futura ronda del Morrot, sense oblidar la plaça d’Espanya, que també viurà una important transformació que, paradoxalment, farà reviure una imatge del passat.
Actualment, la plaça d’Espanya és, principalment, una gran rotonda de regulació del trànsit, com ho pot ser la plaça de Francesc Macià, perquè totes dues tenen la característica que l’espai central no és accessible per als vianants. A la plaça Espanya, el cercle central està marcat per la presència de la font -ara inoperant per la sequera- que commemora l’Exposició Universal del 1929 i que oficialment s’anomena Font dels Tres Mars perquè és una al·legoria als mars que banyen la península Ibèrica, i tota ella està envoltada de gespa, en un espai on no hi ha cap facilitat perquè els vianants hi puguin accedir. N’hi ha prou amb pujar a la terrassa del centre comercial Les Arenes per copsar que l’espai central de la plaça és zona vedada als vianants.
En el projecte de futura plaça Espanya, però, hi ha un canvi radical, ja que en el marc d’una pacificació que inclourà també la conversió en espai de vianants de l’avinguda Maria Cristina, es preveu la implantació d’una vorera al cercle interior de la plaça, a costa, segons una primera imatge que difícilment serà la definitiva, de la zona de gespa i no dels carrils de circulació, que es mantindrien en la seva configuració actual. La futura plaça d’Espanya serà doncs un eix de vianants, amb passos semafòrics que permetran passar per l’anella central eliminant, així, l’obligació actual de donar tota la volta a la plaça si es vol anar, per exemple, des del carrer Tarragona a Maria Cristina o enllaçar els dos segments de la Gran Via.
Aquesta intervenció té el seu punt clau en una nova vorera al voltant de la font, però també inclou els nous passos semafòrics així com la incorporació de verd a tot l’entorn i la integració, per una banda, a l’eix de mobilitat que configurarà l’accés al reformat recinte firal, i de l’altra la integració amb la xarxa de transport públic. Aquesta transformació està pressupostada en 10 milions d’euros i la intenció de l’actual govern municipal és la d’emprendre-la un cop finalitzin les obres de perllongament de l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i, per tant, no seria una realitat fins al pròxim mandat (2027-2031), com a molt aviat.
Cal tenir en compte que, en tot cas, aquest projecte no només s’haurà d’esperar a que finalitzi el perllongament d’FGC entre Plaça Espanya i Gràcia, sinó que també podria estar condicionat a la construcció futura d’una important estació d’autobusos subterrània que està prevista també a l’àmbit de la plaça Espanya entre la font i l’avinguda Maria Cristina, que és l’únic espai de la plaça que no té infraestructures subterrànies, ja que per la resta de l’àmbit hi passen dues línies de Metro, l’L1 i l’L3, el túnel per a cotxes que uneix la Gran Via, i l’estació d’FGC més el túnel que s’hi està fent ara.
En tot cas, encara que sembli una novetat que s’habiliti el pas de vianants pel cercle central de la plaça d’Espanya, la veritat és que no ho és, ja que històricament, sí que els vianants havien pogut transitar pel cercle central per connectar, per un camí més curt, els extrems de la plaça. Hi ha prou fotos històriques que així ho demostren, amb vianants passejant a tocar de la font per l’interior d’una plaça per on passen molts més tramvies que cotxes. Hi ha imatges anteriors a la font i posteriors a la construcció d'aquesta, és a dir, anteriors i posteriors al 1929 que és quan es va inaugurar, que mostren gent a peu al cercle central, fins que una reforma més moderna va comportar suprimir l’accés dels vianants a l’anella central. Tot plegat comporta que aquesta plaça Espanya del futur recuperi, paradoxalment, una imatge del passat.