Portar el Metro fins a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona -popularment anomenat can Ruti- va ser un projecte que va estar sobre la taula a principis d’aquest segle, però que finalment ha quedat descartat i relegat a l’oblit. Amb tot, un plafó informatiu semiabandonat en un pou d’accés de la L-10 Nord del Metro encara manté un plànol on es pot veure com havia de ser aquell projecte.
El plafó en qüestió es troba en els jardins públics de l’Antic Escorxador de Badalona, a mig camí entre les estacions de La Salut i Gorg, i descobrir-lo suposa un petit viatge al passat, a un projecte que ha quedat enterrat pel pas del temps, però que allà continua, recordant que en un moment donat, hi havia planificada una línia de Metro que fins i tot tenia número, el 13, i color, un rosa fúcsia.
En metro fins a Can Ruti
L’objectiu final del projecte de la L-13 era l’Hospital dels Germans Trias i Pujol, per facilitar l’accés al principal equipament sanitari de Badalona i hospital de referència del Barcelonès Nord. Cal tenir en compte que aquest hospital està força separat del nucli urbà i ubicat a l’entrada del parc de la Serralada de la Marina. Tot i que actualment està connectat amb Badalona -i també amb Barcelona- per un eficient servei d’autobusos, amb més de cinc línies que conflueixen allà, accedir-hi en metro hauria estat un avenç important per als usuaris.
Segons el plafó que encara es conserva, l’altre punt de la línia 13 havia de ser l’estació de Morera, l’última al nucli urbà de Badalona i a on arribaria l’L-2 gràcies a la construcció de tres noves estacions, Badalona Centre, Casagemes i Can Canyadó. Amb tot, la línia 2 es va aturar a Badalona Pompeu Fabra el 2010 i, de moment, no hi ha cap previsió d’allargar-la. De fet, al Pla Director d’Infraestructures (PDI) de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) 2021-2030, en revisió de l’abril del 2021, ni es contempla aquesta possibilitat.
Metro lleuger
La línia 13 es va incloure al PDI 2001-2010 com un projecte de línia que connectaria Badalona Pompeu Fabra amb Can Ruti amb sis estacions, però que posteriorment va quedar limitat a una connexió tipus llançadora entre Morera i Can Ruti, que en algun moment podria haver tingut una parada intermèdia a Canyet.
En concret, s’especificava que després de fer arribar L-2 fins a Badalona Centre -que tampoc no s’ha fet- es preveia “un possible perllongament (o alternativament, una connexió amb un altre mode) per donar servei als barris de Casagemes, Can Canyadó, Morera i Can Ruti”. També s’assenyalava que “la segona fase, tram Badalona Centre-Can Ruti, es podria construir com a metro lleuger” i s’indicava que “a partir de Casagemes, i atès que el nucli urbà s’‘aprima’, no queda justificada la coexistència d’una línia de metro i l’actual de Renfe del Maresme, per la qual raó s’opta per desviar el traçat cap a l’interior i servir els barris de Can Canyadó i de Morera, acabant a Can Ruti”.
En tots els casos, l’L-13 es projectava com un metro lleuger, similar a l’actual L-11 que connecta Trinitat Nova amb Can Cuiàs. Com en aquest cas bessó, la nova línia seria un perllongament natural d’una altra línia, però amb metros de capacitat reduïda, per donar servei a un menor nombre d’usuaris que les línies de Metro convencional.
Pantone 232C
De fet, el projecte va ser alguna cosa més que un traçat sobre un plànol. Segons van informar diversos mitjans de l’època, el juliol del 2002 l'ATM va seleccionar els colors de diverses línies de TMB i FGC, entre els quals alguns de ple ús en l’actualitat, com el color morat de l’L-6, el marró de l’L-7, el rosa de l’L-8, el taronja de l’L-9, el verd de l’L-11 i un beige per a l’L-12 -en un projecte que havia d’enllaçar Sarrià amb Castelldefels i que actualment només inclou una parada, la de Reina Elisenda, i un altre color, un lila pàl·lid-. Al projecte de línia 13 se li va assignar també una tonalitat de rosa, la que correspon al Pantone 232C.
Oblidat del tot?
Aquell projecte va acabar decaient i no figura ni tan sols en unes previsions de futur que segons el PDI vigent inclouen molts altres projectes -la perllongació de la línia 1 fins a Badalona, l’arribada de l’L-4 a la Sagrera o l’acabament de l’etern tram central de la línia 9-, però, com a mostra que algun dia va estar sobre la taula, n’hi ha prou amb fer un tomb per l’Antic Escorxador de Badalona, i observar com el passat encara forma part del present.