Plataforma per la Llengua ha assegurat aquest dimarts que l’Ajuntament de Barcelona menysté el català en les seves polítiques i que incompleix sistemàticament les mesures que el mateix equip de govern aprova als plens. Per mitjà d’un comunicat, l’entitat denuncia que des que Jaume Collboni va accedir a l’alcaldia, ara fa gairebé un any i mig, totes les promeses fetes per defensar la llengua han quedat en paraules, i que un mes i mig després de comprometre’s a lliurar un informe amb les accions empreses i el calendari per implementar-les, el govern continua fent silenci sobre aquesta qüestió i, sempre segons Plataforma per la Llengua, el mateix consistori continua vulnerant els drets dels catalanoparlants als tallers dels centres cívics i ignora el reglament lingüístic municipal.
En concret, el 17 de setembre, la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, a instàncies d’Esquerra Republicana, un prec perquè el govern municipal presentés, en el termini d’un mes, un document que detallés les accions que ha dut a terme en favor de l’ús social del català i les que preveu emprendre durant el 2024. El prec també demanava que l’informe especifiqués el cost de cada mesura i el seu calendari d’implementació. Tot i que el PSC hi va votar a favor, un mes i mig després l’equip municipal "no ha complert la seva paraula i les promeses no han sortit del terreny de la retòrica" i, per això, Plataforma per la Llengua considera que la situació és preocupant perquè fa més d’un any que s’arrossega.
A més, l’entitat recorda que el setembre del 2023 la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori ja havia aprovat, amb el suport del PSC, un seguit de mesures per promoure el coneixement i l’ús de la llengua, com ara implantar el pla municipal de 68 accions per al foment del català, impulsat durant el mandat d’Ada Colau i que segons l’acord de pressupostos entre el PSC i ERC, s’havia de crear l’Oficina de la Llengua Catalana, amb una dotació inicial de 4 milions d’euros, que hauria de servir per desenvolupar mesures per fer del català llengua d’ús social generalitzat a la ciutat. Des que va arrencar el mandat, però, sempre que el govern municipal ha estat preguntat per aquestes qüestions, s’ha limitat a dir que ho farà, sense cap mena de concreció.
Tallers en castellà als centres cívics
Així mateix, l’entitat detalla “males pràctiques greus”, com queixes en relació amb els tallers de centres cívics municipals. Una d’aquestes queixes és la d’una usuària que es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per explicar-li que hi ha talleristes que imparteixen classes en castellà des de fa anys, que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven que l’alumnat catalanoparlant canviï al castellà per tal de comunicar-s'hi. La resposta del consistori, segons Plataforma per la Llengua “va ser realment decebedora”, ja que el mateix ajuntament va apuntar que “tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient”.