Les platges dels municipis de Montgat i Badalona i, en grau més baix, Sant Adrià de Besòs, estan en greu perill de regressió i amb l’amenaça de la seva desaparició, segons es constata per les dades extretes de la jornada tècnica “Monitoratge del litoral de l’àrea metropolitana de Barcelona”, centrada en les platges del nord de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que són les que corresponen als tres municipis citats. Les dades són preocupants, ja que constaten que el nivell del mar ha pujat 14 centímetres en 15 anys i les onades són 30 centímetres més altes durant els temporals, fet que suposa, per exemple, que Montgat hagi perdut el 70 % de les seves platges en quatre anys.
Segons ha informat la mateixa AMB, les conclusions de la jornada tècnica són que hi ha un increment del nombre total de temporals i un augment significatiu dels temporals de sud i sud-oest en detriment dels episodis de llevant a la costa metropolitana. Al litoral metropolità nord es produeixen tres temporals de component sud més per dècada, mentre que els temporals de llevant es redueixen. Pel que fa al delta del Llobregat, l’increment de temporals de garbí és el fet més rellevant, amb quatre temporals més per dècada d’aquest tipus. A més, es produeixen temporals més energètics i potencialment més destructius, ja que cada temporal descarrega més energia que l’anterior. L’escalfament global provoca que hi hagi més vapor d’aigua disponible a l’atmosfera, fet que causa un increment de la força i la virulència de les tempestes.
Així mateix, les onades són més altes: l’alçària d’onada en temporals augmenta de manera molt significativa al litoral metropolità, però amb diferències importants entre els diferents sectors i en funció d’on ve el temporal (garbí, llevant, etc.). Als municipis del nord de l’AMB, l’onatge de component S-SE té un increment mitjà anual d’1,32 cm, uns 26 cm més en total en els últims 20 anys. En canvi, al delta del Llobregat les tendències més acusades són amb temporals de S i SE, amb un increment mitjà anual d’1,58 cm, fet que suposa 30 cm més en 20 anys. L’augment d’onatge es fa palès amb temporals que venen de totes les direccions, encara que els increments més importants d’alçària d’onada es produeixen en els temporals de gregal o llevant —est o sud-est (ESE) — i els episodis de migjorn o garbí —sud i sud-oest (SSW).
En aquest context, Daniel Palacios, cap del Servei de Platges de l’AMB, ha afirmat que “uns canvis tan evidents en l’arribada de l’energia que descarrega sobre les platges afecta clarament la seva estabilitat. Juntament amb la manca d’entrada de sediments, provoca el problema de la regressió estructural que pateix el litoral metropolità”. “Els canvis en els fluxos energètics, els vents i l’alçària d’onada poden fer que les estructures construïdes per protegir la costa durant el segle XX deixin de complir la seva funció, ja que estaven projectades per resguardar les platges dels temporals de llevant i no tant per a aquestes noves circumstàncies”, ha constatat.
Pèrdua de sorra a les platges del litoral metropolità nord 2020-2024
En aquest context, el Barcelonès nord i el baix Maresme han perdut uns 30.100 m² de superfície, que suposa el 13% en quatre anys. L’únic municipi que creix una mica és Sant Adrià de Besòs, gràcies a l’aportació de sorra del riu Besòs. Pel que fa al volum, hi ha una pèrdua de 83.000 m³, xifra que implica un 15 % menys de volum de platja emergida. L’última campanya batimètrica del litoral metropolità nord, feta pel Servei de Cartografia de l’AMB el passat maig del 2024, constata que les reduccions de volum de sorra fins a una fondària de dos metres són molt similars a les observades a la platja emergida. A dos metres sota l’aigua, s’ha produït una pèrdua del 16 % de sorra. Com més fondària hi ha, la situació és diferent, ja que la pèrdua és menor.
S’observa que als municipis de Badalona i Montgat s’ha guanyat sorra en zona submergida (part de la que s’ha perdut a la platja emergida) a uns 30-40 metres de la costa, i s’ha situat a una profunditat d’uns 3-4 metres. S’ha produït un sistema de barres de sorra, però menys marcat que a la zona sud. Una gran part de la sorra que ha perdut la platja emergida va a parar a una fondària entre 2 i 10 metres sota l'aigua. De manera natural, el corrent marítim a la costa catalana, que va de nord-est a sud-oest resseguint el litoral, funciona com una mena de cinta transportadora de sediments que va regenerant les platges. Però quan aquests corrents disminueixen o es trenquen, la sorra s'acaba quedant sota l'aigua perquè té més dificultats per pujar o desplaçar-se cap a la platja emergida de manera natural. A més, l’artificialització de la costa i les estructures i ports que hi ha al llarg del litoral provoca que concretament a les platges de Badalona i Montgat l’entrada de sorra sigui gairebé nul·la.
Quanta sorra s’hauria d’aportar a les platges per tenir amplades mínimes?
L’amplada mínima idònia de les platges davant d’una situació marítima habitual és d’uns 25 metres, mentre que davant de temporals importants o excepcionals, calen uns 40 metres més, per tant, uns 75 metres d’amplada (xifra variable en funció de cada platja). Segons aquest estudi, es necessitarien 965.045 m³ de sorra per regenerar les platges del Barcelonès nord i baix Maresme amb la regressió estructural que pateixen, xifra que equival al volum de gairebé 400 piscines olímpiques.
Els casos més crítics es troben a Montgat. Concretament, a les platges de Can Tano, Montsolís i Toldos, amb 0 metres d’amplada, on la platja ha desaparegut totalment. Altres casos crítics són el de la platja de les Barques, també a Montgat, i la de la Barca Maria, a Badalona. Per contra, la zona que s’ha mantingut més estable a Badalona és la platja dels Pescadors, que tot i haver patit pèrdues, encara conserva una amplada de 50 m. El cas òptim és a la platja del Fòrum de Sant Adrià de Besòs, amb 100 metres d’amplada. Així mateix, les platges del Fòrum i del Litoral, a Sant Adrià, així com la platja de la Marina de Badalona, es troben en situacions gairebé òptimes i, segons l’estudi, no caldria aportar-hi més volum de sorra. En canvi, en el cas de Montgat es necessitarien 391.383 m³ de sorra per regenerar les platges.