Canvis demogràfics, la crisi d'habitatge que expulsa els seus habitants a altres municipis propers i la projecció internacional de la ciutat es deixen notar en l'últim informe del padró de Barcelona, que mostra una destacada metamorfosi al llarg de les darreres dècades pel que fa a la diversitat d'origen dels barcelonins. El text, amb dades del padró del 2024, analitza l'origen i nacionalitat de la població resident a la ciutat, que són unes 1.702.814 persones. El 2024, la xifra d'empadronats no nascuts a la capital catalana ha superat al del nombre de persones nascudes a Barcelona: la població autòctona de la ciutat representa el 46,1%. La resta de barcelonins ho són vinguts d'altres llocs: el 6,9% venen de la resta de Catalunya, el 13,4% de la resta de l'Estat, i el 33,6% són nascuts a l'estranger.
L'estudi analitza el període entre el 1997 i el 2024 i constata que al llarg d'aquests gairebé 30 anys la població amb nacionalitat estrangera a Barcelona s'ha multiplicat per 16 i ha passat de les 26.600 registrades el 1997 a les 432.556 que hi havia el gener del 2024 —més unes 305 de les quals al municipi no li consta la nacionalitat—. L'evolució ascendent del nombre d'estrangers residents a la capital catalana només es va veure interrompuda durant els anys immediats a la crisi econòmica i durant el 2021, de forma puntual, a causa de la pandèmia de la covid, tal com destaca l'informe.
D'altra banda, el nombre de persones amb nacionalitat estrangera empadronades augmenta un 10,4% en relació amb les dades de l'any anterior, del 2023, i representa un màxim en la història recent de la ciutat, tant en termes absoluts —més de 430.000 barcelonins—, com en pes relatiu —el 25,4% el total—. Així, les dades municipals constaten que un de cada quatre barcelonins és de nacionalitat estrangera. Una altra de les conclusions d'aquest darrer informe del padró amb dades del 2024, és que a la capital catalana hi conviuen 180 nacionalitats, encapçalades per la italiana —unes 50.052 persones, incloent-hi els nombrosos nascuts a l'Argentina—, seguida de la colombiana —uns 28.551 barcelonins—, pakistanesos —24.706—, xinesos —21.876— i peruans —21.090—.
Una tendència també visible a tot Catalunya, d'acord amb l'INE
Aquests canvis demogràfics també es poden veure al conjunt de Catalunya. Les dades provisionals de la darrera Enquesta Contínua de Població (ECP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), publicades aquest dijous i corresponents el gener del 2025, mostren que la població nascuda a l'estranger supera per primera vegada els dos milions a Catalunya. Els residents nascuts fora d'Espanya ja són 2.028.315, al llindar d'un de cada quatre (24,98%), cosa que suposa un augment de gairebé 30.000 en l'últim trimestre del 2024 i de 121.633 respecte a principis de l'any passat. De l'enquesta també es desprèn que la població d'Espanya ha superat els 49 milions d'habitants, un creixement a atribuït a l'arribada d'estrangers, ja que el creixement natural és molt baix: la baixa natalitat es torna a posar de manifest i els ciutadans que tenen 80 anys (55.138) ja són més que els infants que estan en el primer any de vida (53.768). De fet, les persones nascudes fa menys d'un any han arribat al seu mínim des del 1995.