Assegurar que Barcelona és una ciutat d’aqüeductes pot semblar una afirmació sorprenent, però és un fet que hi ha més de mitja dotzena de trams visibles en diversos punts de la ciutat. Com que normalment a la paraula ‘aqüeducte’ s’hi associa el terme ‘romà’, l’equívoc està servit, perquè tot i que sí que hi ha restes de l’aqüeducte romà de Barcelona -visibles a la plaça del Vuit de Març, a Ciutat Vella-, les més nombroses són de construccions molt més recents, de finals del segle XIX i principis del XX, i són visibles en diversos punts del districte de Nou Barris per bé que també n’hi ha almenys un al districte d’Horta-Guinardó.

La construcció dels aqüeductes de Dosrius -que portava aigua d’aquest municipi del Maresme fins a Gràcia- i Alt de Montcada -que havia de dur l’aigua d’aquest municipi fins a Vallcarca però que no va arribar a entrar en servei- han deixat nombrosos trams al descobert, el més conegut dels quals és el que està integrat dins el Parc Central de Nou Barris. Amb tot, una simple passejada per Torre Baró i Ciutat Meridiana permet de veure’n parts encara més espectaculars.

Símbol de la Trinitat Nova

Però si hi ha una part que no és visible però que és realment impactant és el Pont dels Tres Ulls, una part de l’aqüeducte Alt de Montcada que va ser durant dècades un símbol identificatiu del barri de Trinitat Nova i que en l’actualitat no és que estigui desaparegut, simplement, està sepultat i integrat a la falda de Collserola a mig trajecte camp a través entre el carrer d’Aiguablava i el Camí de les Quatre Estacions.

Restes al descobert del Pont dels Tres Ulls en ple procés de degradació / Jordi Palmer

El Pont dels Tres Ulls va ser construït a principis del segle XX dins una infraestructura hidràulica que inclou les Cases de l’Aigua de Trinitat Nova i Trinitat Vella, una a cada banda de l’actual avinguda Meridiana -i unides per un túnel-, i rebia el seu nom pels espectaculars tres ulls circulars, amb diàmetres de sis, vuit i deu metres, pensats per deixar passar l’aigua de pluja que baixava pels torrents. Malgrat la seva espectacularitat, visible des de molts punts del barri, com que mai va entrar en funcionament es va anar degradant i durant la dècada dels anys setanta del segle XX va ser soterrat per evitar accidents donada la seva alçada.

I així, durant més de tres dècades l’aqüeducte va quedar sepultat i la seva memòria, mig oblidada, però l’any 2015, a instàncies de l’Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris -entitat de referència de recuperació del patrimoni històric del districte-, l’Ajuntament de Barcelona va geolocalitzar aquest tram d’aqüeducte, es va poder desenterrar un petit tram i es va incloure en un ambiciós pla de recuperació que, sis anys després, encara continua sent un projecte i res més, la qual cosa està fent que la petita part desenterrada s’estigui degradant a marxes forçades.

Abandonat i vandalitzat

Malgrat que el pla inicial era el de desenterrar-lo completament i integrar-lo en un camí de passejada que connectaria de forma amable la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova amb el castell de Torre Baró, en l’actualitat tot l’entorn és inhòspit i degradat, on els grafits, les restes de botellons, el creixement de la vegetació i fins i tot la vandalització de pedres comença a ser preocupants. 

“Hi havia tot un projecte per dinamitzar Trinitat Nova, que incloïa un camí de passejada que passaria per sota del pont”, detalla Arnaldo Gil, responsable i soci fundador de l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, en conversa amb elNacional.cat, que lamenta l’actual situació, raó per la qual proposa que el millor en aquest moment, ja que el projecte està paralitzat, seria “tornar-lo a sepultar, perquè està patint agressions i a poc a poc es va fent malbé”.

Aquesta entitat no vol renunciar al projecte, que permetria explicar com eren les connexions d’aigua, incloent uns dipòsits situats en un dels camins d’ascens al castell de Torre Baró  i significaria la recuperació d’un símbol de Trinitat Vella, però assumeixen que el millor per al pont, si no es desenterra i rehabilita “és enterrar-lo de nou”.

'Rajoleta' informativa de l'estat del Pont dels Tres Ulls / Jordi Palmer

A l’espera que es concreti el pla, des del Camí de les Quatre Estacions es poden apreciar les restes desenterrades, inclòs el forat d’un dels tres ulls. Ben a prop, una de les ‘rajoletes’ que l’Arxiu Històric Roquetes Nou Barris ha disseminat per tot el districte indica l’inici d’un camí que ara és només un corriol i permet accedir a la part superior del pont. Això és tot el que es pot veure en l’actualitat d’aquest espectacular aqüeducte. Fins quan?

 

Imatge principal: El Pont dels Tres Ulls era tot un símbol de la Trinitat Nova i ara està sota terra / Arxiu Històric Roquetes Nou Barris