Dues cries de senglar s'han passejat més de dues hores per la transitada Avinguda Meridiana de Barcelona, als voltants de l'estació de Renfe i Metro de la Sagrera, el que ha obligat a la seva captura i posterior eutanàsia segons els protocols. Testimonis presencials han explicat que els garrins de senglar pul·lulaven nerviosos i espantats per la vorera, costat de muntanya, de la Meridiana i que la gent s'anava apartant al seu pas. També, per reduir el risc d'un accident de trànsit, mitja dotzena d'agents de la Guàrdia Urbana ha fet que els animals creuessin la Meridiana fins a la plaça de Jardins d'Elx i els han acabat capturant al carrer Garcilaso.
Fonts de l'Ajuntament de Barcelona han explicat a EFE que la Guàrdia Urbana ha rebut l'avís passades les 7:30 hores i, com marca el protocol, s'ha activat el Servei d'Ecopatologia de la Fauna Salvatge (SEFAS). "Els senglars, dos exemplars, han estat capturats pels serveis veterinaris passades les 9:30 al carrer Garcilaso. Els han dormit amb dards, els han practicat l'eutanàsia i els han portat a la UAB (Veterinàries), on es fan necròpsies per determinar característiques, etcètera", han explicat les mateixes fonts.
Els senglars i les bactèries
Un estudi de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i del Servei d'Ecopatologia i Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona (SEFaS-UAB) determina que els senglars que hi ha a l'entorn de l'àrea metropolitana de Barcelona són portadors de bacteris intestinals resistents als antibiòtics. Es tracta del campilobàcter i, en menor mesura, de la salmonel·la, uns dels principals patògens de transmissió alimentària que circulen per Europa responsables de gastroenteritis en humans. Amb aquestes dades a la mà, els autors de l'estudi consideren que és necessari aprofundir en la gestió de la fauna silvestre des del punt de vista epidemiològic, amb l'objectiu de reduir els riscos per a la salut pública.
Els investigadors han analitzat mostres fecals de 130 senglars del Parc Natural de la Serra de Collserola, de la ciutat de Barcelona i del Campus de la UAB. Els resultats, publicats en un estudi de la revista Science of The Total Environment, denoten que més del 60% dels individus mostrejats tenien bacteris del gènere campilobàcter, amb les variants C. lanienae en un 46%, la C. coli en un 16% i la hyointestinalis en un 1%. Totes les soques bacterianes identificadeseren resistents, com a mínim, a un tipus d'antibiòtic i en el cas concret de la variant C. coli el 67% eren multiresistents, és a dir, presentaven resistència a tres o més famílies d’antibiòtics.
Creix la població
Pel que fa a salmonel·la, la prevalença va ser molt baixa, amb només quatre individus positius. Tot i això, també se'n van detectar soques multiresistents i se'n van aïllar els dos subtipus més freqüentment causants de salmonel·losi en humans. Els investigadors posen de relleu que en els darrers vint anys ha crescut la població de senglars a l'entorn metropolità de Barcelona, podent-se veure senglars en espais públics com carrers, parcs i jardins dels municipis més propers al parc natural. Un augment de població que s'intenta frenar amb batudes, instrument que s'ha posat darrerament en entredit i fins i tot s'ha demanat que s'aturin, després que al gener un ciclista va resultar greument ferit mentre circulava pel bosc a Argentona i va rebre l'impacte d'una bala. En aquest sentit, els investigadors destaquen que el fet de compartir espais entre senglars i persones pot fer més transmissibles els patògens, també amb animals de companyia, motiu pel qual consideren que cal posar èmfasi en l'enfocament d'Una Sola Salut per estudiar més a fons el paper dels animals salvatges en l'epidemiologia de patògens que es poden transmetre d'animals a persones i aplicar-ho a les mesures de gestió.