La plaça Comercial de Barcelona és actualment un espai pacificat que funciona com a pòrtic del Mercat de Born i connexió amb el passeig del mateix nom, al centre del barri de la Ribera. De fet, és una plaça dura, sense arbres i on tot el verd que s’hi troba són un petit grup de jardineres que no donen gens d’ombra. A més de la façana del mercat, l’aspecte més destacable és l’imponent pal que subjecta una també imponent senyera que marca el simbolisme patriòtic de tot l’espai i que fa una altura exacta de 17,14 metres, en record del 1714.
D’ençà que el Mercat del Born es va convertir en el Born Centre Cultural -en l'actualitat Born Centre de Cultura i Memòria-, on es conserven i s’interpreten les restes arqueològiques que queden de la ciutat que el Borbó Felip V va fer enderrocar després de la Guerra de Successió per construir la Ciutadella, tota la zona té una aroma patriòtica, però alhora una importància arqueològica de primer ordre. Ara bé, tornant a la plaça del davant -hi ha qui l’anomena plaça del Born o del Mercat del Born, però el seu nom és plaça Comercial-, el passejant atent pot observar que el paviment del sòl té una sèrie de variacions que poden semblar capricioses. No ho són, de fet, són les traces de tot el que queda d’un jaciment gairebé tan important com el que hi ha dins del mercat.
Cal recordar que tota la zona de la plaça Comercial va quedar afectada per l’enderrocament de la Ribera a la fi de la Guerra de Successió per construir la Ciutadella, i les restes van quedar colgades en anivellar el sòl per donar forma a una immensa esplanada que separava la ciutat de la fortalesa militar, és a dir, exactament el mateix que va passar amb les restes que a principis del segle XXI van aflorar al Mercat del Born quan es van fer les intervencions arqueològiques prèvies a la construcció d’una Biblioteca de l’Estat que finalment es farà a l’estació de França, tot i que també per sobre de restes patrimonials, en aquest cas de l’antiga muralla i el Rec Comtal.
Al Born es van conservar, a fora es van destruir
En aquest context, a principis dels anys noranta del segle XX es van fer dues intervencions arqueològiques a la plaça Comercial, aquesta vegada a causa del projecte de construcció d’un aparcament soterrani, i el que van trobar era el que ja es preveia que hi hauria, restes dels carrers i les construccions que hi havia abans de l’enderrocament del barri, inclòs el tram corresponent del Rec Comtal. Dit d’una altra manera, tot el que es va trobar feia preveure que al Mercat del Born hi hauria un altre jaciment, igual d’important però encara més gran. És a dir, que al Born, més que descobrir restes arqueològiques, el que es va fer va ser treure a la llum el que ja es preveia trobar. La diferència rau, en tot cas, en que les del Mercat es van conservar i dignificar, i les de la plaça Comercial es van documentar i… destruir.
Pel que fa a les intervencions de la plaça Comercial, la primera va tenir lloc entre novembre del 1990 i gener del 1991, motivada, segons s’especifica a la Carta Arqueològica de Barcelona, per “la realització de les obres de construcció d’un aparcament soterrani al subsol de la plaça Comercial, entre el carrer de la Fusina i el de la Ribera”. Es van efectuar una trentena de cales de sondeig que van posar de manifest “la presència de restes d’edificis i una estratigrafia corresponent a fases medievals i tardomedievals de l’antic barri de la Ribera, així com algun indici que posava de manifest la presència d’algun nivell arqueològic més antic, possiblement d’època romana”.
“Restes en molt bon estat de conservació”
Encara més, segons la descripció inclosa a la Carta Arqueològica, les cales prospectives demostraven que “les restes, en molt bon estat de conservació incloïen part dels elements de la planta baixa dels edificis: escales, forns, sistemes de desguàs, portes d’accés…” i atribuïa les restes a l’enderroc provocat per la “vasta operació urbanística motivada per la construcció de les fortificacions de la Ciutadella, al primer quart del segle XVIII”. Aquella primera intervenció va originar una segona, molt més completa, que va tenir lloc en dues fases, la primera entre el 15 d’abril i el 14 de juny del 1991 i la segona de l’11 al 25 de novembre de 1991.
En aquesta segona intervenció es va procedir a excavar tota la zona de la plaça Comercial: “La zona d’actuació arqueològica es corresponia íntegrament a la Plaça Comercial i limitava al nord amb el Mercat del Born, al sud amb dues illes de cases amb façana a la Plaça Comercial, per l’oest amb el carrer Fusina i a l’est amb el carrer Bonaire de l’antic barri de la Ribera”, és a dir, una àrea de 4800 m², mentre que l’àrea del jaciment del mercat té uns 8.000 m². L’excavació es va dividir en sis sectors i la intervenció va permetre verificar que hi havia restes en “una seqüència cronològica que s’iniciava a l’època romana i finalitzava al segle XVIII amb l’enderroc del barri de la Ribera per ordre del rei Felip V”.
De fet, es van trobar moltes restes anteriors a l’enderroc ‘manu militari’ del barri, entre ells “deu enterraments d'inhumació” datats entre els segles IV a VII dC i 18 individus inhumats segons les prescripcions islàmiques que van ser situats entre els anys 714 i 801. Més enllà de les restes humanes, “es van identificar fins a vuit carrers, tres dels quals principals, i una sèrie de carrers menors, situats en la part del barri més propera al mar”. També es va poder documentar una part del ‘Merdançar’, “la claveguera més important de Barcelona en època Moderna”, així com un “petit tram del Rec Comtal”.
Les restes no es van conservar
Totes aquelles restes, però, no es van conservar més enllà de ser profusament documentades, inclosos centenars de fotografies. Segons les conclusions de la memòria de la intervenció, va haver-hi forta pressió per acabar com més aviat millor els treballs. Cal tenir en compte que l’objectiu final de tot plegat era la construcció d’un aparcament i que l’operació va tenir lloc en plena febre olímpica. De fet, es volia posar en servei abans dels Jocs Olímpics i encara es va responsabilitzar els arqueòlegs de retardar l’inici de les obres per les seves prospeccions. No va ser fins al desembre del 1992 que l’alcalde Pasqual Maragall va inaugurar l’aparcament, en un context de certa eufòria veïnal per aconseguir un equipament amb unes 400 places d’aparcament.
En aquest sentit, l’esmentada memòria no pot ser més clara quan especifica que “l’excavació es va veure greument condicionada pel temps que es tenia per realitzar l’obra”, fet que “va provocar que la major part dels àmbits identificats no s’excavessin fins a exhaurir tota la seva potència arqueològica”. Precisament per això, els arqueòlegs es van veure en la necessitat de “prioritzar alguns àmbits en funció de les àrees millor conservades”, és a dir, la intervenció no va ser tan completa com la volia l’equip arqueològic, que va haver de deixar pas a la maquinària d'enderroc que, un cop documentades les troballes, va liquidar les restes, que van desaparèixer per sempre.
L’ampliació del pàrquing, aturada
El penúltim capítol d’aquesta història va tenir lloc el juliol del 2001, quan es van dur a terme prospeccions amb equips de radar al tram del carrer Comerç que enllaça la plaça Comercial amb l’avinguda del Marquès de l’Argentera en una actuació “destinada a evidenciar possibles restes de la muralla de Barcelona i la seva possible afectació durant la construcció d’un aparcament subterrani”. Certament, la intervenció responia a un projecte d’ampliació de l’aparcament, que doblaria així les places i que tindria un accés a l’avinguda del Marquès de l’Argentera. Tot i que l’operació va comptar amb el vistiplau de l’Ajuntament l’any 1998, el cert és que finalment no es va ampliar l’aparcament. És a dir, que en aquell tram del carrer Comerç, les eventuals restes segueixen allà sota.
Així, mentre que dins el recinte del mercat es manté en perfecte estat de conservació el jaciment, es dona la paradoxa que només uns metres més enllà va ser destruït un de pràcticament igual. Clar que en deu anys, els que van passar entre la construcció de l’aparcament i la constatació que hi havia restes al subsol del Born, la sensibilitat arqueològica havia canviat, però també la política. De fet, es va paralitzar la construcció de la Biblioteca Provincial i finalment es va donar forma al Born CC, que combina el jaciment arqueològic amb la reivindicació de la Barcelona que va lluitar el 1714 i que va comportar la pèrdua de les llibertats de Catalunya. Almenys, amb motiu dels treballs de reurbanització de la plaça Comercial per enllaçar-la més amb el simbolisme del Mercat del Born, es va decidir pavimentar tota la zona seguint les traces dels antics carrers i construccions.
I aquest és l’últim capítol d’un llegat ja irrecuperable, intentar imaginar pels canvis en la pavimentació, quines parts corresponien a carrers, quines a murs i quines a interiors d’habitatges. Un exercici d’imaginació que, com a mínim, constata la importància d’haver conservat les restes de dins el mercat. Una segona opció, esclar, és baixar a l'aparcament i constatar que, efectivament, ja no queda res per recordar.
Imatge principal: La plaça Comercial en plena excavació. A la dreta, el Mercat del Born / AjBCN