Com han estat els pregons de la Mercè al llarg de la història? A aquesta pregunta vol contestar un estudi elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que ha aconseguit rescatar tots els pregons de la festa major de Barcelona des del 1975 fins el 2020 -a excepció del 1976, que no n’hi va haver- i traçar un recorregut per les formes en que s’ha anat obrint la festa barcelonina i quina ha estat la importància de la figura de la Mare de Déu de la Mercè.
L’estudi, elaborat pel grup de recerca sobre llengua, cultura i identitat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC, IdentiCat, dins el projecte europeu FESTSPACE, conclou que a mesura que ha avançat el temps, el contingut de tipus religiós ha estat substituït per referents de caire ciutadà i democràtic.
Custodia Moreno, pregonera d'aquest 2021 / AjBCN
A l’espera del pregó que aquest dijous formularà l’activista veïnal Custodia Moreno, l’estudi de la UOC ha aconseguit que ja es treballi en una web on es recopilaran tots els pregons i es posaran a l’abast del públic en general, i de manera gradual es publicaran també els resultats de les anàlisis dels discursos
Primer de tot, recuperar-los
El primer escull que es van trobar els investigadors, liderats per la doctora Alba Colombo, va ser precisament rescatar de l’oblit els pregons, ja que no hi havia un registre formal. Segons informa la mateixa universitat, va caldre comptar amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per fer una recerca intensa dels documents fins a aconseguir recopilar-los tots. "Vam decidir fer l'anàlisi del discurs amb aquesta joia amb la idea d'agafar tots els pregons com a unitat i treballar-ne el contingut en funció de diferents categories", segons explica un dels antropòlegs del grup, Xavi Villanueva.
Un cop feta la recopilació, s’ha pogut començar a analitzar els continguts amb el suport del programa Atlas.ti, que permet fer una anàlisi qualitativa dels textos, a partir de categories com ara espai públic, interacció, festa, ciutadania, mite de la Mercè o tensions de salut pública, i així fins a centenars de conceptes. L'antropòleg ha destacat que el projecte permetrà transferir el coneixement a la ciutadania amb la iniciativa de digitalitzar els pregons i els resultats dels estudis, un fet que de vegades és difícil que es produeixi.
Evolució del mite de la Mercè en els pregons
Segons informa la UOC, un dels primers resultats de l'anàlisi de tots els pregons té a veure amb les referències al mite de la Mercè. Villanueva ha pogut comprovar que al pregó de 1975, encara en època franquista, és on més mencions hi ha. Bàsicament, les referències al mite es localitzen en els pregons dels anys setanta i vuitanta; progressivament, es va deixant de banda i només està present amb algunes "pinzellades", com ara en el pregó de Manuela Carmena molt breument, o també en el d'Andreu Buenafuente.
Pregó de Manuela Carmena, exalcaldessa de Madrid / AjBCN
Aquesta reducció progressiva dels esments del mite de la Mercè contrasta amb el fet que la festa "té tradicionalment una relació molt forta amb la religió" i està lligada a la idea de barcelonins que "resen perquè la patrona de la seva ciutat els alliberi de tots els mals", apunta Villanueva.
L'anàlisi que ha fet l'investigador permet comprovar com aquest referent es "resignifica i perd el caràcter religiós". "Es fa una relectura més de caire ciutadà i democràtic", explica l'antropòleg. Una de les màximes expressions d'aquest fet està exemplificada en el pregó del pallasso Tortell Poltrona el 2020, que va acabar amb uns goigs en honor de la patrona de Barcelona, però que en aquest cas el pregoner va transformar-los fins a acabar dient "alcaldessa de Barcelona, protegeix-nos de tots els mals", de manera que atorgava a la "màxima autoritat" democràtica de la ciutat "el paper alliberador, tradicionalment relacionat amb divinitats de matriu catòlica".
Ara només caldrà afegir a tot aquest estudi el pregó de Custodia Moreno previst per a aquest dijous a les 19h al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Imatge superior: El pallaso Tortell Poltrona, amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en el pregó del 2020 / AjBCN