El 9 d’agost del 1945 la força aèria dels Estats Units va llançar sobre la ciutat de Nagasaki -tres dies després de llançar la primera sobre Hiroshima- la segona de les bombes atòmiques que van comportar la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquell dia, Tanaka Shigemitsu, de quatre anys, va viure l’explosió des de Togitsu, un llogaret situat a sis quilòmetres de la zona zero de l’explosió. Des d’aquell dia, Tanaka és un hibakusha, un supervivent de la bomba, i com molts companys de generació, un activista contra la proliferació de l’armament nuclear. Copresident de Nihon Hidankyo, la confederació japonesa d’organitzacions de víctimes de bombes A i H, entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau del 2014, Tanaka, ha estat aquest dimarts a Barcelona, on ha defensat la necessitat de posar fi a l’armament nuclear i ha fet una crida a defensar la cooperació i solidaritat al món vers la pau.
En nom de Nihon Hidankyo, organització que ha estat objecte d’un homenatge a l’Ajuntament de Barcelona amb presència de l’alcalde, Jaume Collboni, amb l’acte, ‘Barcelona, ciutat de pau: cerimònia de reconeixement als hibakusha’, Tanaka ha fet lectura d’un discurs on ha relatat la seva experiència el mateix dia de la bomba -Fat Man, la van anomenar els militars dels Estats Units-: “Vaig veure una llampada blanca enlluernadora al cel sobre Nagasaki i vaig sentir un estrèpit ensordidor” i ha defensat l’objectiu de l’entitat que copresideix com l’esforç de “salvar la humanitat de la seva crisi a través de les lliçons apreses de les nostres experiències, i alhora salvar-nos a nosaltres mateixos”. Per la seva banda, l’alcalde Collboni l’ha presentat com a “memòria viva de Nagasaki”.
Abans de l’acte institucional i en una atenció als mitjans de comunicació, Tanaka, de 84 anys, ha apuntat que la situació mundial actual no convida a l’optimisme, amb Donald Trump ja com a president dels Estats Units, tot afirmant que “si tenim en compte el que va fer Trump al primer mandat, el futur no pinta gaire optimista”, i alhora llançar un missatge de “cooperació i solidaritat al món”. En el mateix sentit, ha expressat el temor d’una escalada nuclear a Ucraïna, apuntant que “el risc d’utilització de les armes nuclears és més alt que mai si tenim en compte l’actitud de Putin i les amenaces que ha llançat des del seu govern o com ha disposat armes nuclears a Bielorússia”.
“Els hibakusha treballem des de fa molt de temps perquè els armes nuclears deixin d’existir en qualsevol lloc del món”, ha apuntat Tanaka, per afegir que “les nacions del món haurien de treballar més per fomentar el diàleg i solucionar els conflictes de manera dialogada”, a més de reclamar a les Nacions Unides perquè “pressionin Putin i Zelenski perquè no utilitzin les armes nuclears i posin fi a la guerra”.
Experiència d’hibakusha
Així mateix, Tanaka ha relatat la seva experiència com a supervivent de la bomba, des del moment de l’explosió, la fi de la guerra i l’ocupació militar dels Estats Units fins a l’activisme a favor de l’eliminació de les armes atòmiques. En aquest sentit, l’hibakusha ha recordat com la vida al Japó va ser “molt dura” a la fi de la Segona Guerra Mundial, però “va ser especialment dura pels supervivents de les bombes, ens vam sentir abandonats especialment per la força ocupant, per l’exèrcit dels Estats Units, que durant molt de temps va mantenir en secret el que havia passat”.
A més, ha recordat que els supervivents “han patit malalties que encara continuen, problemes mentals i ansietat, i de manera molt especial les dones, que van ser doblement discriminades, no només van patir l’horror de les bombes, a més es van sentir rebutjades per la pròpia societat”. De fet, les dones hibakusha van ser repudiades davant el temor que no tinguessin fills sans, fins al punt que “elles mateixes amagaven les seves cicatrius i senyals visible dels efectes de les bombes i abandonaven la idea de poder formar una família i tenir fills”.
Així mateix, i en el marc del vuitantè aniversari dels dos bombardejos atòmics, que se celebra enguany, Tanaka ha defensat la tasca de Nihon Hidankyo per evitar la proliferació d’armes nuclears així com la seva tasca personal per donar a conèixer la seva experiència. Aquest supervivent dedica el seu temps a donar a conèixer la seva experiència i fer arribar el missatge de la pau, especialment als més joves, visitant escoles i universitats, tot apuntant que “inicialment els joves no semblen gaire interessats, però a mesura que senten les nostres històries el seu interès també va creixent fins al punt que prenen consciència amb el que va passar i es comprometen amb la pau de manera organitzada”. Al capdavall, l’objectiu de Tanaka i de Nihon Hidankyo. I també el de Barcelona.