Entre les tradicions nadalenques barcelonines hi ha una que no falta mai a la seva cita anual, la de la polèmica a l’entorn del pessebre de la plaça de Sant Jaume. Des d’aquell cèlebre butaner dels consistoris socialistes fins a la instal·lació artística de l’any passat, cada any -fins i tot el 2020, quan no es va fer- es repeteix la polèmica, sovint polaritzada en la dicotomia entre la tradició versus la modernitat. En aquest context, si el govern municipal volia alimentar la polèmica, ho ha aconseguit, amb un videomapping sobre la façana de la Casa Gran que s’ha pogut veure aquest divendres al vespre per primer cop.
El pessebre de Sant Jaume aquest any és un videomàpping. Això sí, amb les figures tradicionals del pessebre / Foto: Irene Vilà Capafons
I és que l’Ajuntament de Barcelona ha volgut deixar la plaça de Sant Jaume sense pessebre tangible per tercer any consecutiu. Ja ho va fer el 2020 en aplicació de les restriccions a causa de la pandèmia de la Covid, i el 2021 va apostar per una instal·lació artística fallida que havia de convertir en un pessebre gegantesc tot el recorregut entre la Via Laietana i la Rambla a través dels carrers Jaume I i Ferran, a més de la mateixa plaça. A més, enguany l’ha inaugurat singularment tard i ha esperat fins aquest divendres, 16 de desembre, quan habitualment ja es pot veure a finals de novembre.
Ara bé, a peu de plaça hi ha hagut divisió d’opinions entre les persones que han tingut ocasió de veure les primeres projeccions. El sector més tradicional, que també és, en general, el de més edat, ha estat més crític que no els més joves, que han agraït més la innovació d’enguany. També els visitants de la ciutat s’han mostrat positivament sorpresos i agraïts per la innovació. De fet, la Beatriz, de Madrid, ha tingut l’oportunitat de conèixer “la tradició del tió, que no la coneixia” i ha destacat el mapping com “una alternativa a la tradició”, mentre que en Zenozza, de Roma, ha destacat la diferència “amb una instal·lació estàtica” i s’ha mostrat convençut que el pessebre que proposa el govern municipal “pot tenir molt de públic”.
Jordi Martí: “Ha respost a les expectatives”
En la línia positiva no podia faltar el tinent d’alcaldia de Cultura, Jordi Martí Grau, que ha baixat a la plaça per anunciar que el pessebre de Sant Jaume, “una de les notícies més esperades de l’any, ha respost a les expectatives”, i ha fet una relació entre la interactivitat del nou muntatge i el pessebre domèstic, “que té el seu punt d’interactivitat acostant els pastors o els reis”. En l’altra cara de la moneda, les queixes s’han centrat en la falta de caliu a la plaça; així, per la Dolors, el mapping és “lent i repetitiu”, i per l’Alfonso, fa que la plaça es vegi “fosca i buida".
En Pere hauria preferit un pessebre tradicional “com l’hem vist durant vuitanta anys”, mentre que la Maria ha recordat que hi ha “audiovisuals preciosos”, però que aquest “no queda prou definit, es veu massa les finestres”. De fet, els problemes de visió han estat una queixa recurrent, com han opinat la Maria Rosa i la Pili, que totes dues han considerat que el mapping es veia “borrós”. “Un any es podria fer un pessebre vinent”, ha afegit la primera, i la segona ha recordat que el pessebre de la Catedral “és molt bonic”. La Nicoletta, en canvi, s’ha situat en l’equip de fans del nou pessebre, ja ha provat l’interactiu i estava pendent de veure el seu nom a la façana de la Casa Gran: “És vistós i divertit”. Per la seva banda, el Francesc ha celebrat que en les projeccions “tot són coses nadalenques” i la Marta els ha comparat amb els pessebres més recents per sentenciar: “M’agrada molt més que els altres anys, que eren massa originals”.
Només en horari de tarda
Aquesta instal·lació virtual ha estat dissenyada per Onionlab, i es podrà veure a la façana de l’Ajuntament de Barcelona fins al 5 de gener, en horari d’inici de 18 h i fins a les 22 h o les 23 h segons els dies, és a dir, que durant tot el matí i primera hora de la tarda no hi haurà res a veure -tret de l’arbre de Nadal en un dels racons de la plaça- a Sant Jaume. A més, atesa la seva interactivitat, apel·la a la participació ciutadana, que pot modificar les projeccions gràcies a una aplicació a la qual s’accedeix a través de codis QR projectats pel mateix videomapping.