Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona no ha estat receptiu a la proposta ciutadana de destinar un dels pavellons de la Fira de Montjuïc a un futur Museu del Transport, els promotors de la iniciativa no es donen per vençuts i aquesta mateixa setmana han organitzat un col·loqui per armar-se d’arguments per tornar a reclamar al govern municipal, l’actual o el que sorgeixi de les urnes el proper 28 de maig, la necessitat que la capital de Catalunya compti amb un equipament d’aquestes característiques com ja el tenen altres grans ciutats del món, on es pugui conservar, mantenir i divulgar tot el llegat patrimonial que fa referència al parc mòbil de la ciutat, incloent-hi tramvies, autobusos, metros i també vehicles del cos de Bombers de Barcelona.
Cal recordar que a principis del 2022 i en el context del debat sobre els futurs usos de l’espai firal de Montjuïc un cop expiri la concessió actual a Fira de Barcelona, que acaba el 2025, un col·lectiu de ciutadans va llançar la proposta de reconvertir el Palau número 1 de la Fira -el primer a l'esquerra de l’avinguda Maria Cristina des de la plaça d’Espanya- que precisament es coneix com a Palau de Comunicació i Transport perquè va cobrir aquesta funció en la Fira Internacional del 1929, quan va ser construït, en la seu permanent d’un Museu del Transport barceloní.
Si la petició es va fer el gener del 2022, al febrer ja va quedar descartada dins del projecte de reconversió de l’espai firal. En aquella ocasió, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Infraestructures, Janet Sanz, va argumentar el rebuig per una qüestió d’espai i va afegir que en els plans futurs de l’espai firal es va prioritzar “l’ampliació del MNAC, un pavelló poliesportiu i el CAP” i va instar els impulsors del museu a “buscar altres ubicacions on no hi hagi tantes altres demandes lligades a les necessitats veïnals”. Un any després, els promotors insisteixen que el palau de Montjuïc continua sent la millor opció, tot i que proposen una alternativa a llarg termini, l’Estació de França.
Per això, i amb el títol d’‘El Museu del Transport, un deute de ciutat’, dilluns passat es va celebrar una jornada de debat sobre la qüestió convocada per l’Agrupació per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) i l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) on es va poder defensar la necessitat del Museu del Transport de Barcelona, així com la seva possible ubicació i el contingut que podria tenir la col·lecció permanent. La trobada va tenir lloc a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Ens hem de dotar d’un museu de la categoria dels millors museus que hi ha a Europa”
“Ens hem de dotar d’un museu de la categoria dels millors museus que hi ha a Europa”, va assenyalar en la seva intervenció l’historiador del transport públic de Barcelona Joan Termes i Roig, que va defensar que al futur museu, “el material s’ha de poder veure, tocar si es pot i mantenir-lo per a les generacions futures”. Així mateix, va recordar que la reclamació d’un museu d’aquestes característiques és una història que ve d’antic, ja de quan “va iniciar-se la desaparició de tramvies”, quan ja es va proposar buscar “un lloc on conservar els vehicles que s’anaven retirant, però cap va quallar”.
Ubicacions desestimades
De fet, segons Termes, la primera petició d’un museu del transport barceloní es va fer el 1968 a l’aleshores alcalde del règim franquista Josep Maria de Porcioles. Altres fites d’aquesta llarga reclamació van ser la gran exposició ‘Trens i estacions’ al Mercat del Born l’any 1981 o el fallit projecte de Museu del Transport de Castellar de n’Hug i pel camí es van descartar possibles ubicacions com les cotxeres de Sants, Diputació, Pere IV i Lutxana, així com la Fabra i Coats, l’Estació del Nord, els mercats del Born i del Peix, així com dependències de TMB a Sant Genís dels Agudells i la Zona Franca.
Per això mateix, Termes va assenyalar que la ubicació idònia seria el Palau 1 de la Fira de Montjuïc, entre altres coses, “perquè la Fira l’utilitza uns 40 dies l’any” i perquè permetria “alliberar espai a les cotxeres de TMB”. De fet, un dels grans problemes de la col·lecció històrica és el seu deteriorament en dependències de Transports Metropolitans de Barcelona. “Un museu no ha de ser un mausoleu”, va insistir Termes, que va defensar la ubicació de Montjuïc assegurant que així “l’edifici tornaria a la seva funció original i seria un homenatge a la fira del 1929”. Encara més, una bona opció seria, precisament, celebrar el centenari de la fira amb el nou museu en funcionament.
L’alternativa de l’Estació de França
Si Termes va defensar la ubicació a l’espai firal de Montjuïc, l’enginyer industrial Santiago Montero Homs, va aprofitar la seva intervenció per parlar d’una possible alternativa, l’Estació de França. Montero va recordar que un dels problemes de l’actual xarxa de trens és la manca d’espai per estacionar els vehicles, i aquesta és la principal raó que ha permès la “supervivència de l’Estació de França”, que diverses vegades ha estat a punt de ser enderrocada i que en l’actualitat és una singularitat en el sistema ferroviari barceloní, en tractar-se de l’única estació terme de la xarxa de Rodalies. “Si s’ha salvat és precisament perquè té 1300 metres lineals de via que permeten guardar trens”, va apuntar.
Si l'Estació de França s’ha salvat és precisament perquè té 1300 metres lineals de via que permeten guardar trens”
Ara bé, Montero apunta també que Barcelona necessita un tercer túnel ferroviari a més dels que ara travessen la ciutat, un pel carrer d’Aragó i l’altre per la ronda de Sant Pere -a banda del túnel dels serveis d’alta velocitat i ample europeu- i la seva proposta és fer-lo pel litoral, entre l’avinguda Meridiana, l’avinguda del Marquès de l’Argentera i el Morrot, que “permetria alliberar l’Estació de França”, no per enderrocar-la, sinó per destinar-la al Museu del Transport. Això sí, sota l’atenta mirada de Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies i assistent a la jornada de debat, el mateix Montero va apuntar que aquest projecte “no el vol fer ningú, i en això incloc l’administració catalana”.
Per la seva banda, Jordi Orta Roca, gestor del patrimoni històric de TMB, va assenyalar la necessitat de definir quin tipus de col·lecció es volia mostrar en l’eventual futur museu, a més de repassar l’inventari actual, format per quinze tramvies, trenta-un autobusos, dos cotxes de funicular i diverses unitats de metro, com 2 unitats de 3 cotxes (M1-M6-M8 i 1169-1418-1170), 1 cotxe s/100 (126); 1 cotxe s/400 (425) i es preveu incorporar 1 unitat de 3 cotxes s/3000 i 1 unitat de 3 cotxes s/4000 un cop finalitzi la incorporació dels nous trens de les sèries 7000 i 8000.
Tot i que el material de TMB formaria el cos central de la col·lecció, a aquest caldria afegir el recuperat del parc de bombers de Barcelona, que porta a terme importants treballs de conservació i restauració, tal com va puntualitzar Oriol Altisench, bomber jubilat i membre de la Plataforma en Defensa del Patrimoni Històric dels Bombers de Barcelona (PDPHBB). En l’actualitat, part del material recuperat s’exhibeix a l’Espai Bombers del carrer Lleida i una altra part al MUHBA Oliva Artés. Altisench es va afanyar a reclamar uns 2000 m² del futur equipament per a exhibir tot el material de bombers unit, a més d’espai per treballar en la restauració de vehicles.
L’inventari de patrimoni històric de TMB està format per quinze tramvies, trenta-un autobusos, dos cotxes de funicular i diverses unitats de metro
A les col·leccions de TMB i Bombers, s’hi podria afegir també la col·lecció del Museu de Carruatges de la Vall d’Hebron, que fa anys que està tancat al públic i així mateix, incloure una escola de formació professional amb tallers de pintura, mecànica i electricitat, que servirien per restaurar vehicles. En tot cas, el museu, de moment, continua sent un projecte, però segueix l’empenta dels seus promotors, que ja han convocat una nova jornada de debat pel 6 de març al Col·legi d’Arquitectes més centrat en les estacions. Així, encara que el govern municipal no sembla interessat a impulsar-lo i fins i tot el mateix director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, va assegurar dijous, en resposta a elNacional.cat, que sobre el projecte no tenia “una opinió formada per fer-la pública”, els impulsors no defalleixen. Tal com va afirmar en la cloenda de l’acte la vicepresidenta de l’AMCTAIC, Assumpció Feliu Torras: “Tornem a la batalla”.