Envoltar la regió metropolitana de Barcelona amb espais oberts de camps de conreu seria una manera de protegir la zona d'incendis com els que pateix aquestes setmanes la ciutat de Los Angeles, que han deixat almenys 25 morts, han cremat 16.000 hectàrees i han calcinat més de 12.300 estructures i edificis. Així ho apunta un estudi del centre públic de recerca vinculat a la Universitat Autònoma (UAB) CREAF, que s'ha fet públic aquest dijous i que assenyala que caldria recuperar les 17.000 hectàrees de conreus i pastures que hi havia als anys 50 i que han anat desapareixent en les darreres dècades.
Això permetria disminuir un 30% de mitjana la "connectivitat" del foc en cas d’incendis, dificultant així la seva ràpida expansió com ha passat a Califòrnia, segons dades preliminars de la investigació. “Els conreus i pastures són zones de baixa combustió i, per tant, reintroduir-los entre les masses forestals a les zones periurbanes és clau tant per a allunyar el foc de les persones com per a ajudar en les tasques d'extinció si arriba un incendi”, afirma Rodrigo Balaguer Romano, investigador del CREAF i principal autor d’aquest estudi. Aquests espais actuarien, d'aquesta manera, com a "cinturons de protecció".
A on posar aquests conreus? Els científics especialitzats en ecologia del CREAF assenyalen que la "millor opció" és recuperar els punts de conreus que ja existien als anys 50 del segle passat i que es van abandonar. També veuen idoni aprofitar els espais oberts entre el bosc que estan generant els efectes de la sequera que afecta Catalunya des de fa uns tres anys i que amenaça de convertir-se en estructural. "Així ja ens avancem a les previsions dels escenaris de canvi climàtic i reduïm el risc en zones que tindran molt combustible acumulat per als incendis, ja que la vegetació seca crema més”, afegeix l'ecòleg.
Una alta "connectivitat" a les zones boscoses
La "connectivitat" en cas d'incendi que presenta la regió metropolitana de Barcelona és alta en les zones boscoses dels turons i muntanyes que envolten les ciutats, mentre que en les zones urbanes i en les zones agrícoles aquest perill disminueix. "Les zones de cultiu prop dels nuclis són les que millor trenquen la connectivitat del foc", apunta Balaguer-Romano. La recerca, en el marc del projecte Horizon Europe WildE, treballa amb dades proveïdes pel programa BCN agrària de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal i Desenvolupament Agrari de la Diputació de Barcelona, que ha identificat les zones agrícoles potencialment recuperables.
Protegir la biodiversitat
D’altra banda, aquesta estratègia de recuperar conreus en una zona on ja n’hi havien antigament i d’aprofitar els efectes de pertorbacions com les sequeres, que esdevindran més freqüents, no tan sols és beneficiós per a la prevenció d’incendis sinó que també contribueix al manteniment de la rica biodiversitat associada als espais oberts en les zones mediterrànies, segons els investigadors. Per exemple, una gran varietat de mamífers com el toixó, ocells d’ambients agrícoles com la tórtora eurasiàtica i pol·linitzadors com les papallones i les abelles són animals afavorits per la presència de conreus i altres espais oberts.