Ja fa set anys de la mort de la política i economista Muriel Casals, una de les persones més estimades i enyorades de l’independentisme català, que va morir el 16 de febrer del 2016 a causa d’un atropellament per part d’un ciclista que va tenir lloc el 30 de gener anterior. Tot i els reconeixements que se li van fer a causa de la seva mort, com ara l’atorgament a títol pòstum de la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i un homenatge institucional del Parlament de Catalunya, ja que Casals va morir sent diputada, un grup de veïns de Barcelona troben a faltar que se li dediqui un espai al nomenclàtor, concretament, la plaça de Tetuan.
El cineasta Ventura Pons és qui lidera aquesta proposició en nom d’un grup de veïns de la Dreta de l’Eixample, el barri on viu, i per això ha enviat ja tres cartes a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, l’última de les quals el passat 2 de febrer. De moment no ha obtingut resposta d’aquesta tercera missiva. “No em contesten”, ha assegurat amb cert pesar en declaracions a elNacional.cat, al mateix temps que ha defensat el canvi de nom de la plaça Tetuan tot recordant que el seu besoncle “fa cent anys va desertar perquè no el matessin a l’Àfrica”.
Amb tot, fonts de l'Ajuntament de Barcelona han assegurat a elNacional.cat que aquesta tercera carta no ha estat rebuda i que, en tot cas, se li va respondre l'enviada amb data del 8 d'abril del 2022, amb "les indicacions per adreçar-se a la Ponència del Nomenclàtor, que és qui s'encarrega d'aquests temes, per tal que valoressin la seva petició".
Cal tenir present que segons la normativa vigent a Barcelona, per atorgar el nom d’una persona a un carrer a través de la ponència de nomenclàtor cal que hagin passat cinc anys de la seva mort i només es preveu una excepció, i és que en vida se li hagués atorgat la Medalla d’Or de la Ciutat. En el cas de Casals, per bé que la Medalla d’Or se li va atorgar a títol pòstum, ja s’ha superat amb escreix el termini de cinc anys des de la seva mort, per això Pons lamenta que l’ajuntament no hagi estat receptiu a aquesta “idea sorgida des del barri” que, a més, entra dins la política actual de feminitzar el nomenclàtor. Pons ja ha enviat tres cartes, la primera de les quals durant les passades festes de la Mercè i ja ha anunciat que no en farà cap més. “Jo ja he fet la meva feina, ho he enviat a tothom que he pogut i ara els polítics que facin la seva”, ha afirmat, esperançat en que “a la tercera vagi la vençuda”.
Una plaça africanista
Cal tenir en compte, així mateix, que el nom de la plaça de Tetuan remet al passat africanista i colonialista espanyol, ja que el nom no és un homenatge a aquesta ciutat marroquina sinó un recordatori de la batalla que va tenir-hi lloc el 4 de febrer de 1860, quan el general Joan Prim va ocupar aquesta ciutat amb un cos de voluntaris catalans en el marc de la Primera Guerra del Marroc o Guerra d’Àfrica que va enfrontar el Regne d’Espanya amb el Soldanat del Marroc entre 1859 i 1860. Tot i que la plaça ja es va batejar com a Tetuan inicialment, durant la Segona República Espanyola va rebre el nom del pedagog i polític Hermenegildo Giner de los Ríos però el 7 de març del 1939, poques setmanes després de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona es va decretar el retorn al nom de Tetuan en una política d'acomodació del nomenclàtor al règim franquista.
En la seva última missiva, Pons es refereix al nom actual de la plaça com “d’ignominiós nom” i per això defensa el canvi de denominació perquè permetria “esborrar un nom que no ens pertany” i dedicar-lo a “una dona extraordinària”. Així mateix, cal recordar que no és el primer cop que es demana el canvi de nom d'aquesta plaça, ja que el 2019, el CDR de l'Eixample i l'ANC van demanar rebatejar-la com a plaça 1 d'Octubre, una possibilitat que tampoc no ha estat escoltada.