El Borsí de Barcelona és un d’aquells edificis que llueixen molt per fora però que mai s’acaba de saber què hi passa a dins. Situat a la plaça de la Verònica, un petit eixamplament del carrer Avinyó, destaca per la seva façana neoclàssica, però també per una llarga història amb alts i baixos que, finalment, sembla haver trobat un rumb clar: l’Ajuntament de Barcelona rehabilitarà l’edifici i el convertirà en Biblioteca i equipament per a ús d’entitats veïnals, un projecte que posarà punt final a més d’una dècada d’abandonament entre reclamacions ciutadanes i propostes fallides, com la de fer-hi un museu dedicat a Woody Allen.

Segons ha informat el consistori barceloní aquest dijous, la comissió de govern ha donat llum verda al projecte executiu de la primera fase de la rehabilitació de l’edifici de l’antic Borsí, situat al Barri Gòtic, per convertir-lo en un doble equipament de proximitat. D’una banda, en la nova Biblioteca del Gòtic-Andreu Nin, amb més espai i serveis i, de l’altra, en un espai comunitari per a les entitats veïnals del Barri Gòtic organitzades en la Plataforma del Borsí. Aquesta part inicial de l’obra està dotada d’un pressupost de 4,3 milions d’euros, les obres duraran uns 20 mesos i tot el projecte de reforma i rehabilitació integral de l’edifici per adequar-lo com a equipament té un pressupost de 15.303.028 euros.

Així mateix, en aquesta primera fase es realitzaran les tasques prèvies per poder fer tota la rehabilitació de l’edifici, que suposarà una nova distribució dels espais, la seva rehabilitació interior i de la façana, la reforma de les cobertes i les instal·lacions noves. La remodelació preveu retornar l’esplendor patrimonial de l’edifici original, eliminant afegits que s’han anat construint durant els anys, i l’habilitació per als usos futurs. Aquest projecte és el resultat d’una llarga reivindicació veïnal perquè l’edifici històric situat a la plaça de la Verònica tingués usos de proximitat. L’Ajuntament de Barcelona va incloure aquest espai dins del Pla de Barris de Ciutat Vella i el 2017 va comprar-lo a la Generalitat, que el tenia en desús des del 2009. El 2016 va arribar a ser ocupat breument per un col·lectiu anticapitalista que volia convertir-lo en un espai per a refugiats.

Biblioteca Gòtic-Andreu Nin

L’edifici, de planta baixa més tres pisos, un cop s’hagi rehabilitat, acollirà la biblioteca del Gòtic-Andreu Nin, que serà un lloc d’accés al coneixement, a l’educació i la tecnologia, i un espai de participació per al barri. La nova biblioteca vol consolidar-se com un espai de consulta de llibres, revistes i material audiovisual i d’accés al coneixement i a l’educació, i com a fòrum de participació. Una altra part de l’edifici serà també un espai veïnal i social, on els veïns i les veïnes del barri han definit els usos en un procés participatiu obert que es va dur a terme en el mandat passat.

El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ha destacat que l’inici d’aquestes obres referma el compromís municipal amb els veïns i les veïnes del Barri Gòtic, el barri central de la ciutat, “en el que durant anys s’ha fet polítiques sense tenir-los en compte”. En aquest sentit, ha assegurat que “la reforma del Borsí forma part d’una estratègia de proximitat en la que hi podem sumar-hi la resolució del conflicte per a la construcció del nou CAP del Gòtic, els processos per a la veïnificació de les places, com la Mercè o la intervenció que s’està fent actualment a la plaça Cucurulla, l’alliberament de gairebé 70 pisos de propietat municipal per a veïns i veïnes, la compra de l’edifici del carrer Arai 3, o la regulació de grups turístics”.

La llarga història del Borsí

L'edifici de l'antic Casino Mercantil o Borsí, protegit com a bé cultural d’interès local, és un immoble construït al cor de Ciutat Vella a finals del segle XIX que després d'una vida dedicada a les finances i a l'art portava des del 2009 abandonat a l'espera de trobar-li un ús definitiu. El Borsí va ser aixecat entre els anys 1881 i 1883 a iniciativa del financer Evarist Arnús a partir d'un projecte de l'arquitecte Tiberi Sabater. La façana és l'element més destacable, amb ornamentació neoclàssica i dues estàtues al·legòriques, una dedicada al comerç i l'altra a la indústria, obres de Joan Roig Solé i Rossend Nobas, respectivament, i col·locades al seu emplaçament l'any 1888.

L'edifici, que és molt més gran del que aparenta la façana, ja que s'eixampla cap a l'interior d'illa, va ser originalment la seu del Casino Mercantil, una borsa privada on efectuaven les seves operacions les banques de valors del moment, com la Banca Arnús i la Banca Marsans. Ara bé, quan el 1915 es va regularitzar la borsa oficial a tot l'Estat a partir del reglament de la Borsa de Madrid, la nova Borsa de Barcelona es va instal·lar a la Llotja de Mar i el Casino Mercantil es va reconvertir en el Mercat Lliure de Valors, que va funcionar com una mena de contrapoder econòmic a la borsa oficial fins la seva liquidació el 1939.

Acabada la Guerra Civil, l'edifici finalitza una trajectòria vinculada al món de les finances i inicia una relacionada amb el món artístic: l'any 1940 el Borsí es converteix en la seu de l'Escola de Belles Arts i, a partir dels anys seixanta, de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, l'Escola Llotja. Malgrat esdevenir focus de cultura, el pas dels anys va afectar un edifici on no s'efectuaven les obres necessàries de rehabilitació i manteniment fins que l'any 2009, i de forma sobtada, l'esfondrament d'un fals sostre va provocar el desallotjament d'urgència i l’abandonament de l’edifici. 

Fallit Museu Woody Allen

Amb l’edifici en desús, l’abril del 2015 l'empresari Jaume Roures, director general de Mediapro, va anunciar el projecte de convertir l'espai en un museu dedicat al director de cinema Woody Allen, una manera d'aprofundir la relació del nord-americà amb la capital catalana iniciada amb el rodatge de ‘Vicky, Cristina, Barcelona’. La proposta però, no va prosperar, ja que la Generalitat, aleshores propietària de l’immoble, no va arribar a convocar un concurs públic sobre nous usos del recinte i el 2017 va vendre’l a l’Ajuntament, que tenia dret a tanteig i retracte sobre aquest edifici, amb l’objectiu de convertir-lo en un equipament públic que finalment comença a fer-se realitat després d’anys de reivindicacions veïnals.