L’obertura, la setmana passada, del nou passeig del Moll de Pescadors del Port Vell de Barcelona, ha comportat apropar a la ciutadania dos espais fins ara inaccessibles de la Barceloneta més marinera. Un d’ells és la nova Llotja de Pescadors, on per mitjà d’unes passarel·les es podrà veure en directe la subhasta del peix a més de gaudir, més endavant, d’una oferta gastronòmica centrada en la cuina marinera. El segon lloc inaccessible és la Torre del Rellotge, un espai patrimonial històric de la ciutat que fins ara estava en zona portuària restringida al públic en general i que, de moment es pot gaudir des de fora, però està previst que en un futur sigui visitable el seu interior.
Des de l’any 1979 que la Torre del Rellotge està inclosa en el catàleg patrimonial amb la protecció com a Bé cultural d'interès local i, segons la documentació extreta al Portal d’Informació Urbanística de Barcelona, “l’antiga llanterna i el propi moll de Pescadors són els únics testimonis que resten del Port Vell de Barcelona". El conjunt va ser rehabilitat l’any 1995. Arquitectònicament, es tracta d’un tronc piramidal de 15,50 metres d’altura per sobre d’un sòcol que hi afegeix uns quatre metres més. Per fer-se una idea de la grandària, cal apuntar que les quatre esferes del rellotge tenen cada una un diàmetre de 2,50 metres. A falta que, més endavant, es pugui obrir el seu interior, aquesta és la seva història, marcada per quatre fites històriques.
El primer far de Barcelona
La Torre del Rellotge no era, inicialment, una torre amb un rellotge, sinó una torre amb il·luminació, és a dir, un far. En concret, el primer far del que va disposar el port de Barcelona, dissenyat inicialment el 1743 per l’enginyer Prosper de Verboom, -artífex de la Ciutadella i la destrucció de bona part de Barcelona per construir-la- en el marc d’una ampliació del port i la necessitat de facilitar l’entrada nocturna dels vaixells. Això sí, entre el disseny i la construcció van passar gairebé trenta anys, ja que no va ser fins al 1772, amb Verboom mort de feia anys i panys, quan es va aixecar el far inclòs dins l’edifici de la Capitania del port.
Bressol del sistema mètric decimal
L’any 1792 la Torre del Rellotge va tenir un paper important en una fita cabdal, la fixació del sistema mètric decimal. En concret, l’estructura del que encara era el far del port de Barcelona va ser un dels punts geodèsics de la ciutat -juntament amb el campanar de la Catedral, la torre de Sant Joan de la Ciutadella i el castell de Montjuïc- que van servir de referència, per mitjà de triangulacions, per les tasques de mesurament del meridià que uneix Barcelona amb Dunkerque i que van portar a la fixació per part del científic Pierre-Andree Méchain del metre com a deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre.
L’origen del Paral·lel i la Meridiana
L’actual Torre del Rellotge també va tenir un rol determinant en la construcció del nou Eixample, ja que Ildefons Cerdà, quan va dissenyar l’Eixample el 1860, va voler establir dues avingudes, una que discorregués de sud a nord, i una altra d’est a oest, dit d’una altra manera, un meridià i un paral·lel. La primera va ser relativament fàcil, perquè només li va caldre recuperar els càlculs de Méchain per establir el sistema mètric decimal i, a partir d’ells, va establir l’avinguda Meridiana, que Cerdà feia néixer a l’actual plaça de Pau Vila però que finalment va quedar per sobre de l’actual parc de la Ciutadella.
En tot cas, l’important és que el punt de referència per establir el meridià, concretament situat a la longitud 2º 13’ 45”, era la Torre del Rellotge i marcava el camí cap al nord. Si seguís tot recte, arribaríem a Dunkerque, però la veritat és que a l’altura del carrer Garcilaso ja fa una giragonsa que l’allunya del propòsit inicial. Pel que fa a la segona avinguda, Cerdà va partir del mateix punt d’origen, la Torre del Rellotge, per seguir el recorregut del paral·lel de latitud 41º 22’ 34”, i donar així forma al que coneixem com l’avinguda Paral·lel, que marca el camí cap a l’oest, per bé que a l’altura del carrer Nou de la Rambla ja té una petita correcció en el seu traçat. En tot cas, l’important és que el punt de referència de les dues avingudes així com el punt de virtual intersecció és, efectivament, la Torre del Rellotge.
De far a rellotge
L’any 1906, aquell port inicial de Barcelona s’havia fet tan gran que el far havia quedat envoltat de noves instal·lacions portuàries, i per això mateix havia quedat obsolet. Aquell any va entrar en funcionament el nou far de Montjuïc, situat en un lloc molt més elevat i que encara avui continua prestant el mateix servei. Va ser aleshores quan, atenent la voluntat veïnal, es va decidir mantenir la torre amb una nova funcionalitat, la de marcar les hores per a informació de tots els treballadors portuaris i també dels barcelonins que el podien veure -recordem que les quatre esferes dels rellotges fan 2,50 metres de diàmetre cada una-.
Tot plegat fa que la Torre del Rellotge de Barcelona no només sigui un monument d’importància patrimonial, sinó que ha tingut un paper històric important, cosa que fa que ara que ha estat feliçment recuperat dins un espai públic per a gaudi de la ciutadania, pugui recuperar justament la seva importància i se li reconegui el seu valor. La recuperació, en tot cas, no serà del tot completa fins que no s’obri l’interior a les visites. De moment, però, una escala de caragol sense barana suposa un impediment per les actuals normatives de seguretat, a l’espera que en un futur es puguin resoldre. Barcelona guanyaria així, del tot, un element històric que ha estat massa temps allunyat de la ciutadania.