No hi haurà un tercer mandat per a Eloi Badia a l'Ajuntament de Barcelona. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no comptarà amb el seu actual regidor d'Ecologia en les llistes de Barcelona En Comú (BeC) per intentar revalidar el poder després de les eleccions municipals d'aquest maig. Badía ha assenyalat que el motiu és la seva pròxima paternitat.

El regidor dels Comuns ha estat qüestionat des d'alguns sectors per la seva gestió municipal al llarg dels últims vuit anys, havent de fer front a sengles querelles per la seva actuació al capdavant de la incineradora Tersa i la cessió d'un immoble municipal a un col·lectiu okupa. A més, pateix el desgast d'algunes decisions judicials després d'haver intentat sense èxit municipalitzar la gestió de l'aigua o implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) per reduir la contaminació de la ciutat.

Una de les principals controvèrsies en la qual s'ha vist involucrat Eloi Badia és la gestió que ha dut a terme al capdavant de la incineradora Tersa. Com a president d'aquesta companyia pública recau sobre ell una denúncia de la Fiscalia i de la plataforma Airenet per un presumpte delicte ecològic per superar els nivells de contaminació permesos.

En matèria de contaminació, Eloi Badia, en la seva condició de vicepresident de l'àrea d'Ecologia en l'AMB, també s'ha vist afectat per l'aplicació de la ZBE en l'àrea metropolitana de Barcelona. El seu disseny i implantació va generar nombroses protestes de veïns, entitats i plataformes, que rebutjaven frontalment l'àmbit d'aplicació i l'abast de les exigències, als vehicles.

A això cal afegir les situacions judicials que s'han vingut succeint en els últims mesos. La primera el març de 2022, amb la sentència del TSJC que va tombar la ZBE en al·legar que l'àmbit geogràfic d'aplicació era excessiu. Ara per ara, l'Ajuntament de Barcelona i l'AMB han apel·lat aquesta suspensió al Tribunal Suprem, que s'ha de pronunciar pròximament de la legalitat de la ZBE. El segon vi el desembre de 2022, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va condemnar Espanya per no complir els alts nivells de contaminació i la falta de mesures correctores en ciutats com Madrid i Barcelona.

Okupes

Una altra de les principals polèmiques ha estat la seva decisió de cedir l'antiga comissaria de la Policia Nacional al barri de Gràcia, coneguda com el Casal Tres Lliris, a una associació okupa del barri. L'edifici, que va ser okupat el novembre de 2015 per l'Associació de Joves de Gràcia, va comptar amb el beneplàcit de l'ajuntament perquè el 2017 aquesta associació renovés per quatre anys més la seva estada en aquest immoble de titularitat municipal.

Aquesta situació en cap moment va passar per alt al veïnat, ja que alguns veïns es van queixar de l'incivisme dels okupes i van acabar denunciant per malversació i prevaricació al consistori davant de la justícia, la qual cosa va implicar l'obertura d'un judici contra Eloi Badia, que va declarar el setembre passat per aquests presumptes delictes. Algunes informacions indiquen que Badia va autoritzar que es destinessin més de 40.000 euros per reparar diversos desperfectes del local okupat per millorar les seves condicions i la insonoritat de l'edifici.

Gestió de l'Aigua

Hi cal sumar els intents fallits per municipalitzar el servei de gestió de l'aigua a Barcelona, que s'ha vist sotmès a constants revessos judicials. Aquest assumpte ja ve d'antany quan l'executiu de Colau va intentar tirar endavant al llarg de la primera legislatura el projecte d'una multiconsulta que incorporava una pregunta sobre la gestió de l'aigua, però en no comptar amb prou majoria en el ple del consistori, la proposta no va acabar tirant endavant. A més, el reglament de participació ciutadana que havia de donar cobertura legal a la multiconsulta, va acabar sent anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el novembre de 2019 ja que la normativa no es va sotmetre a un segon període d'exposició pública després d'introduir modificacions rellevants posteriorment a la seva votació. Així mateix, el tribunal va argumentar que les consultes locals han de ser autoritzades pel Govern d'Espanya, una cosa que no va succeir.

A tot això, cal sumar que el Tribunal Suprem va avalar en una sentència, també el novembre de 2019, la creació de l'empresa mixta entre Agbar i l'AMB, ens presidit per Ada Colau. Així, s'arxivava la possibilitat que la gestió de l'aigua a la ciutat passarà a mans municipals.

Porta a porta

El sistema individualitzat de recollida de residus domèstics, conegut com a "porta a porta" i que es va introduir el 2021 el barri de Sant Andreu de Palomar, actuant com a banc de proves per estendre's en un futur a tota la ciutat, també va generar polèmica. Nombroses han estat les crítiques rebudes per part dels veïns, que han apuntat al regidor de BeC com a responsable dels problemes que ha portat el desplegament del "porta a porta", així com la seva obstinació per voler aplicar ràpidament el sistema de recollida sense el consens necessari. En l'actualitat, veïns continuen mostrant el seu rebuig mitjançant diverses manifestacions, queixes en els consells de barris i protestes en actes protagonitzats pel regidor. Principalment addueixen que el "porta a porta" provoca un augment de la brutícia als carrers, aparició de rosegadors i que que ha causat la falta de contenidors al barri, acumulant escombraries, així com un augment del soroll dels vehicles de recollida de residus.

Devido a les pressions i mobilitzacions veïnals i de l'oposició aquest sistema no s'ha arribat a estendre a altres barris, tal com estava previst en un inici.

Funerària

Una altra de les mesures que van anunciar els comuns a la passada campanya electoral va ser la de proposar la creació d'una funerària pública, amb l'intent de desprivatitzar el sector fúnebre a Barcelona. La realitat ha acabat allunyant aquesta promesa electoral, ja que el ple municipal va tombar el projecte de Colau i Badia per crear una funerària pública. L'executiu de Colau intent vendre el 15% que li quedava sobre l'empresa Serveis Funeraris de Barcelona (SFB) motivant així, segons van denunciar els crítics amb aquesta mesura, l'efecte contrari que van predicar a la campanya de 2019 amb la privatització total del sector.

També ha estat qüestionada en els últims anys la gestió de Badia sobre el manteniment als cementiris municipals, arribant a provocar l'ensorrament de 144 nínxols al cementiri de Montjuic el 2017. Això fet va motivar una querella contra el regidor acusant-lo de diversos delictes, ja que l'ensorrament va ocasionar que les restes òssies dels difunts quedessin al descobert barrejant-se entre ells.