Per moltes generacions de barcelonins i visitants de la ciutat, el mural de Joan Miró era la icona que donava la benvinguda a la ciutat de Barcelona, a l’Aeroport del Prat (quan encara no existia la T1), avui convertida en la T2, la terminal secundària de la ciutat. Miró volia donar a la seva ciutat natal tres obres que donessin la benvinguda als visitants que arribessin per terra, mar i aire. L’artista va fer realitat el mural ceràmic a l’aeroport, va fer el mosaic del ‘Plà de l’Ós’ a la Rambla, que acull als que arriben per mar, i únicament es va quedar pendent una escultura monumental al parc de Cervantes, a l'entrada de la Diagonal, que hauria d’haver saludat a aquells que arribessin per terra (carretera) però que no es va arribar a construir. Inaugurat el 1970 i després d’anys d’ostracisme a la vella terminal relegada als vols low cost i xàrters des que es va inaugurar la T1 l'any 2009, el mural de Miró torna a ser notícia i motiu de debat per les intencions d’Aena de traslladar-lo a la terminal principal, i que ha topat amb algunes veus discordants, com la del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), que s’ha manifestat contrari al trasllat.
Trasllat aprofitant les obres de la terminal 1
Des que van transcendir les intencions d’AENA de traslladar el mural perquè presideixi la façana principal de la T1 avançades per La Vanguardia, aprofitant la remodelació de la terminal per implementar noves mesures de seguretat, el debat ha estat present en el món de la cultura i l’arquitectura. Els primers celebren la decisió de traslladar el mural a una ubicació més rellevant acord amb el seu valor artístic, però els arquitectes, a través del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), han alçat la veu per posar el crit al cel, al·legant que el trasllat “no té en compte el valor patrimonial de l’obra” i demanant que el mural, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, siguin considerats “Bé Cultural d’Interès Nacional”. L’entitat s’ha posicionat en contra del trasllat d’AENA perquè consideren que Joan Miró va concebre el mural “en un edifici concret, en un lloc precís i amb proporcions i colors propis”. Assegura que la T2 "no es pot concebre" sense el mural i que formen una unitat indissociable, per la qual cosa ha demanat que hi hagi alternatives perquè les obres per millorar la funcionalitat de la T2 es facin, textualment, sense modificar-ne l'essència. En el seu text, l'entitat assenyala que l'edifici ja va ser testimoni de intervencionsarquitectòniques en el passat, com la que va fer el Taller d'Arquitectura Ricard Bofill el 1991, que, "en cap cas van suposar l'alteració de la façana".
El COAC veu risc en el trasllat
Està previst que el trasllat sigui supervisat per la Fundación Enaire, propietaria de l’obra, i la Fundació Miro, que són favorables al trasllat d’una obra de grans dimensions (50 metres d’ample per 10 d’alçada), que comporta una complexitat tècnica. El mural que cobreix la façana és una obra realitzada amb 4.865 peces de ceràmica esmaltada, amb els colors intensos (negre, verd, blau, vermell i groc) i els símbols (estrelles, el sol, la lluna, ocells, rodes de carruatge) que caracteritzen l’obra de Miró. El COAC creu que el trasllat de l’obra “comporta un risc” per la seva integritat, i ha instat a AENA a què celebri un concurs públic ad-hoc si vol incorporar una obra d’art a la T1.
Miró va dedicar moltes hores a la realització d’aquest mosaic de ceràmica juntament amb el seu amic i ceramista Josep Llorens Artigas, amb qui va començar a col·laborar investigant amb aquest tipus de material a partir de 1944, i amb qui va executar l'obra de l'Aeroport. El seu fill, Joan Gardy Artigas, va ajudar al seu pare i a Miró quan tenia 15 anys, i s’encarregava de fer la feina més física “perquè ells ja eren grans”, explicava recentment a La Vanguardia, on assegura que Miró i el seu pare estarien molt feliços de saber que el gran mural es traslladaria a la T1. Ara, Gardy Artigas te 86 anys, i té pressa perquè AENA faci realitat aquest trasllat, que Ricard Bofill, l’arquitecte de la T1 ja va voler fer quan va projectar la nova terminal, però, segons revela el fill de Josep Llorens Artigas, en aquell moment no hi havia lloc on posar-ho. Ara, Aena ha trobat la solució amb les obres que realitzarà per millorar els filtres de seguretat de la terminal, que afectarà la façana principal, el que s’aprofitarà per reubicar el mural.