Impulsar la mobilitat al servei de les persones, aquest és el punt de partida de la reflexió que aquest dimecres al matí ha protagonitzat el president del RACC, Josep Mateu, en l’acte ‘La Gran Barcelona’, on ha dibuixat els grans eixos que ha de tenir una mobilitat que ajudi a les persones, partint d’una “visió metropolitana”, on en el futur els cotxes “tendiran a desaparèixer del centre de la ciutat”. “És una evidència que als centres de les ciutats europees els cotxes estan desapareixent a poc a poc”, ha afirmat Mateu, per assenyalar que això s’ha de fer de forma “acompanyada”, el que suposa fins i tot un canvi dels propòsits del mateix RACC, que “s’està convertint en un club que acompanya la gent quan es mou i no tant un club de conductors”, tot i que ha reconegut que aquesta nova percepció genera una certa controvèrsia entre els associats.

En un acte de Tribuna RACC presentat pel periodista Xavi Coral i que ha comptat amb la presència, entre d’altres, d'Albert Batlle, Damià Calmet i Ramon Tremosa i l'alcaldable del PP Daniel Sirera, l’acte no ha defugit el seu caràcter preelectoral, quan queden dos mesos i mig per a les eleccions municipals. En aquest sentit, Mateu ha apuntat que s’han “iniciat moltes actuacions a Barcelona sense resoldre primer el transport públic”. Mateu ha recordat que el 80 per cent de vehicles que circulen per l’Eixample són de fora de Barcelona, i “no se’ls ha donat alternativa”. “Primer calia arreglar el transport públic”, ha insistit. “Crec que la implantació de les Superilles o Via Laietana s’han fet precipitadament i sense informar”, ha apuntat el president del RACC, que ha afegit, respecte a la unió del tramvia per la Diagonal, que des del club automobilístic s’havien proposat alternatives com “el bus elèctric o un traçat diferent”, que es van rebutjar.

Mateu ha citat una anècdota de l’alcalde Pasqual Maragall, quan a la pregunta de quants habitants tenia Barcelona va respondre “a quina hora”, per exemplificar la necessitat de preparar la ciutat a tota la gent que hi viu i la que necessita entrar i sortir. Per això ha recordat que segons dades del 2019, abans de la pandèmia, “cada matí hi havia 300.000 persones bloquejades a l’àrea metropolitana, tant en transport privat com col·lectiu”, per afegir que “si es viatja en transport privat és per no tenir una alternativa en transport públic fiable”, i per això ha reclamat que Rodalies tingui un funcionament més similar al del Metro.

Per tot plegat, el RACC s’ha fixat com a objectiu per a la Gran Barcelona que el 30% dels desplaçaments en dia feiner es facin en transport públic en l’horitzó del 2030, i per això ha fet una crida als responsables públics a concretar les accions per a la millora de la mobilitat, detallant pressupostos, finançament i els terminis d’execució de cada una d’elles, i per això ha presentat un decàleg de mesures prioritàries per avançar cap a una mobilitat més segura, neta i assequible a les butxaques dels ciutadans.

Les 10 mesures del RACC per millorar la mobilitat a Barcelona

  • 1. Prioritzar les inversions en transport públic metropolità, especialment en serveis ferroviaris. El Pla de Rodalies és l’actuació amb major potencial transformador, amb una previsió de 6.300 milions d’euros d’inversió en 10 anys i 101 trens nous. Però des d’un punt de vista qualitatiu, les millores estructurals només es començaran a notar a partir de 2025. Cal fer projectes, desencallar els que estan bloquejats i executar amb urgència.
  • 2. Impulsar una estratègia metropolitana per desenvolupar una xarxa potent d’aparcaments a les estacions de tren. Falta oferta d’aparcaments a les estacions ferroviàries per captar nous usuaris de transport públic. Cal acompanyar la inversió en Rodalies i en Ferrocarrils de la Generalitat d’un programa potent de Parks&Ride, passant dels plans a l’acció.
  • 3. Coordinar l’execució de les obres previstes a l’espai públic i replantejar-se el projecte de la Superilla de l’Eixample. Entre 2022 i 2030 està previst dur a terme més de 20 actuacions a la via pública que augmentaran la congestió i empitjoraran els desplaçaments diaris dins d’una àrea on resideixen més de 5 milions de persones.
  • 4. Apostar per la convivència entre modes i acompanyar la mobilitat en bicicleta i en patinet. El 65% dels ciclistes se senten vulnerables quan circulen per Barcelona i alhora un 33% admet que no coneix la normativa de circulació. Cal garantir la coherència entre les diverses ordenances municipals de circulació.
  • 5. Aprofundir en la visió 0 de la sinistralitat viària i desenvolupar el Pla de la Moto. Les motos representen el 6,9% dels desplaçaments individuals diaris a la ciutat de Barcelona, el doble dels que es fan en bici i en patinet. El 2022 van morir 23 persones en accidents de trànsit i 16 eren motoristes.
  • 6. Impulsar la mobilitat elèctrica amb incentius a la compra i ampliant la xarxa de punts de recàrrega a dins i fora de la ciutat de Barcelona. La manca de confiança dels usuaris en la disponibilitat de punts de càrrega és el principal fre a l’electrificació del parc de vehicles circulant, junt amb l’elevat nivell de preus dels vehicles nous. La renovació del parc fa temps que hauria de ser una prioritat en termes de descarbonització.
  • 7. Fomentar la mobilitat compartida i connectada: model de sharing. Cal desplegar un model consensuat de cotxes compartits, distribuir millor entre els operadors de motos i convertir el bicisharing en metropolità, sense oblidar el potencial dels patinets. I avançar cap a la integració física i tarifària de totes les solucions de mobilitat compartida amb el transport públic.
  • 8. Resoldre el model de taxis i VTC. Cal evitar convertir-se en captius de les amenaces de vagues cada cop que s’acosta un gran esdeveniment firal. Cal una regulació que no expulsi les VTC del mercat i alhora faciliti la necessària evolució del taxi en clau de digitalització del servei i eficiència dels recorreguts.
  • 9. Millorar el repartiment de mercaderies i última milla. A Barcelona la reducció del 30% de les places per a càrrega i descàrrega provoca que els transportistes aparquin en doble filera en la meitat dels serveis. Cal preservar els xamfrans, un espai genuïnament barceloní per la seva versatilitat. I aprofitar les oportunitats que ofereixen els aparcaments urbans com a contenidor de serveis de la nova mobilitat.
  • 10. Planificar les infraestructures i serveis del futur, pensant en la Barcelona metropolitana més enllà del 2030. Cal posar les llums llargues i consensuar les infraestructures estratègiques pensant a llarg termini. Cal accelerar les obres necessàries per tenir un aeroport intercontinental, el corredor mediterrani, els accessos al port, acabar l’estació de la Sagrera, reformar l’estació de Sants i aprofitar el potencial de capil·laritat que ofereix el bus a escala metropolitana.