La reforma de la Rambla avança a poc a poc però de manera implacable. Els treballs en la vorera Besòs, que van iniciar-se el juny d’aquest any amb l’objectiu de tenir enllestida tota aquesta part l’abril del 2025 ja tenen trams on es pot veure com quedarà l’espai, amb voreres molt més amples i un únic carril de circulació, mentre que d’altres encara estan en la fase d’excavació arqueològica, un aspecte que, com sempre reitera Xavier Maese, arqueòleg del Servei d'Arqueologia de Barcelona, “forma part de l’obra”, una prevenció necessària per incidir en que les prospeccions arqueològiques “no dificulten l’obra, és un procés més”.
En tot cas i més enllà d’aquesta prevenció necessària, el cert és que la reforma de la Rambla ha convertit, encara que sigui temporalment, aquesta principal via ciutadana en un pou d’història, ja que han permès que aflorin força restes històriques. Després de les restes trobades al tram de les Drassanes i de la plaça del Teatre, l’avançament de la intervenció ha permès ara recuperar restes de la muralla medieval, l’Estudi General i de l'antiga foneria de canons. Recuperar, això sí, en el sentit que ara es podran documentar i rescatar aquells béns mobles localitzats, sobretot ceràmica, perquè el futur de les grans troballes arquitectòniques, després de la documentació i anàlisi, és tornar a quedar colgades sota l’obra de reurbanització, la solució que sempre recomanen els arqueòlegs si no hi ha previst cap projecte museístic.
Una excavació "gens fàcil"
En aquest context, i en el marc d’una visita als mitjans de comunicació, aquest dijous s’han donat a conèixer algunes de les noves troballes, que cal tenir en compte que gairebé totes ja s’esperava que hi fossin, perquè es tracta d’un tram de la ciutat històric i prou cartografiat. La sorpresa, en tot cas, és saber l’estat en que es trobarà allò que ja es pressuposa que hi serà. L’actual fase de prospeccions compta a més, amb una dificultat respecte a la primera fase davant Drassanes, que és que s’ha hagut de treballar “per trams i per pastilles”, ja que les obres no segueixen una linealitat sinó que es fan per trossos, combinant aquestes tasques amb l’habilitació de passos per a vianants i cotxes, a més de la mateixa reurbanització. Per això Maese ha volgut indicar que aquesta fase d’excavacions "no és gens fàcil”.
Ara bé, la dificultat no ha evitat que hi hagi troballes significatives. Des de dalt de la Rambla i en sentit descendent s’ha trobat tocant a la plaça de Catalunya el tram inicial de la muralla del Raval, és a dir, la fortificació iniciada al segle XIV per envoltar tot l’actual barri del Raval i que va deixar obsoleta l’anterior muralla de la Rambla, i una mica més a baix, les restes de l’Estudi General de Barcelona, el precedent de la Universitat de Barcelona, que era l’edifici que tancava la Rambla per la seva part superior, construït a partir de 1536, adossat a la part interior de la muralla medieval de la ciutat i que arran del Decret de Nova Planta, es va convertir en caserna militar i va ser enderrocat el 1843 per construir la porta d’Isabel II.
Al tram entre els carrers Portaferrissa i Boqueria, s’han trobat restes de la Real Fundición de Artilleria de Bronce de Barcelona, concretament sis pilars relacionats amb aquesta antiga foneria de canons, impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat. Es tracta d’un edifici desmuntat a finals del segle XVIII durant la reforma de la Rambla per convertir-la en un bulevard i traslladat a la seva ubicació actual, a la part final del passeig. També s’han localitzat restes de part de la torre nord del portal medieval de la Boqueria, que va quedar fora d’ús quan es va construir la muralla que envoltava el Raval.
Al següent tram, a partir del carrer Cardenal Casañas, han aflorat restes de fins a tres col·lectors d’aigua del segle XVIII, destinats a canalitzar aigua neta, amb tubs de ceràmica a l’interior. S’han documentat més de 300 metres, de manera intermitent, d’aquests col·lectors. Finalment, a la plaça del Teatre, on ja es va recuperar part del portal de Trentaclaus, ara ha aflorat un nou tram de la muralla de la Rambla, del segle XIV, que seguia el curs de la riera. De fet, segons ha indicat Irene Cruz, arqueòloga directora del tram Liceu- Portal de la Pau, ha ressaltat la importància de la muralla “com a contenció de riuades” i, de fet, s’ha pogut documentar per les restes obtingudes els estralls “d’algunes grans riuades”.
Tot i la dificultat de les excavacions per la mateixa naturalesa de l’obra i el fet que encara queda molt per excavar, especialment a la vorera Llobregat i no tant al tram central, molt afectat pel pas del Metro, el fet és que, segons ha ressaltat Òscar Matas, arqueòleg director del tram plaça Catalunya-Liceu, les obres de reurbanització han permès que “per primer cop tinguem una visió arqueològica de la Rambla de conjunt”. Això sí, les restes ara visibles tornaran a ser soterrades en uns dies, mentre que les peces recuperades, sobretot fragments de ceràmica, seran traslladades a les dependències del MUHBA a la Zona Franca, per procedir a la seva neteja, estudi i catalogació. La Rambla, en tot cas, promet més troballes en els dos anys llargs que queden d’obres.