El ratpenat és un mamífer quiròpter habitual a Catalunya on hi ha identificades unes trenta espècies. A Barcelona mateix, el ratpenat ha estat històricament part dels símbols heràldics que defineixen la ciutat i encara és ben visible, per exemple, en els coronaments dels històrics fanals modernistes del passeig de Gràcia. La seva importància és tal que la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona fa més de 70 anys que els investiga, i en aquesta demarcació hi ha la colònia de ratpenats més gran del país, amb uns 17.000 exemplars, situats a l’avenc del Daví (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental), els quals poden menjar entre vint i trenta tones d’insectes cada any.
Aquestes dades s’han donat a conèixer en el marc d’una jornada sobre els més de 70 anys d’investigacions a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona on s’ha conclòs que els quiròpters contribueixen a reduir la propagació de les malalties a nivell mundial, com ho mostra el seguiment dels ratpenats als avencs del Daví (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) i l’Esquerrà (Parc del Garraf), un dels estudis més extensos que s’ha fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública.
La jornada, que va tenir lloc el passat dijous, 24 d’octubre, va reunir científics i experts d’arreu del món a l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona. Segons el doctor Jordi Serra Cobo, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), “la conservació dels quiròpters és cabdal pel manteniment de la salut ambiental i la salut humana”, ja que “consumeixen gran quantitat d’insectes, alguns d’ells vectors de malalties emergents com per exemple el virus de l’oest del Nil o el Dengue”.
A l’avenc del Daví, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, els estudis sobre la colònia de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) es remunten al 1952, ara fa 72 anys, de la mà d’Enric Balcells Rocamora, i continuats per l’equip de Serra Cobo des del 1984 i amb el suport de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un dels seguiments més llargs que s’ha fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública.
Els seguiments a llarg termini són clau per obtenir informació sobre les tendències poblacionals de les espècies i permeten prendre mesures de conservació abans que sigui massa tard. Aquesta recerca en concret està focalitzada en ecologia i biologia del ratpenat de cova, així com en l’anàlisi ecoepidemiològica i l’estudi de la seva hibernació en relació amb el canvi climàtic. Els estudis realitzats als avencs del Daví i de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls, l'Alt Penedès) s’han donat a conèixer a 52 publicacions, moltes de les quals a revistes científiques internacionals.