Queden quatre mesos per a les eleccions municipals del 28 de maig, uns comicis on l’actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aspira a la reelecció per a un tercer mandat. Ara bé, l’alcaldable de Barcelona en Comú encara la recta final d’aquest segon mandat en una situació complicada que només fa unes setmanes semblava difícil de produir-se. Les enquestes, l’última de les quals publicada divendres per elNacional.cat la releguen a una tercera posició, un paper rellevant en el futur ple municipal, però en cap cas determinant. Només el baròmetre municipal corresponent al primer semestre del 2022 li augurava una victòria electoral, que ha estat posada en dubte per la resta d’enquestes.

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

Els sondejos dels darrers mesos, Baròmetre Municipal a banda, han oscil·lat des d’atorgar la victòria al candidat d’ERC, Ernest Maragall, a lesmés recents que donen per guanyador Xavier Trias, que ha estat un revulsiu que ha recol·locat Junts per Catalunya en la cursa per recuperar l’alcaldia. Entremig, altres enquestes han predit la victòria del candidat socialista, Jaume Collboni. En aquest context és simptomàtic que només l’enquesta elaborada pel mateix Ajuntament apunti a una victòria dels comuns, que sondeig rere sondeig sembla consolidar-se en una posició de tercera força que allunya les intencions dels comuns de revalidar un tercer mandat i que, en el millor dels casos, podria arribar a atorgar el paper de soci minoritari en una eventual coalició de govern. I tot plegat, davant dades que mostren el rebuig dels barcelonins a que Colau repeteixi altre cop com a alcaldessa.

En aquest context, l’alcaldessa afronta quatre mesos de vertigen en una recta final de mandat on una de les claus serà saber de quina manera arribarà el govern municipal a la vigília de les eleccions després de trontollar aquesta setmana davant la sortida de Jaume Collboni de l’equip de govern per dedicar-se en exclusiva a la campanya electoral i la guerra oberta entre BComú i el PSC per l’aprovació del pla d’usos de l’Eixample. Colau no ha reaccionat gens bé a aquestes dues situacions, i es percep un cert càstig en la decisió de no nomenar Laia Bonet com a primera tinenta d'alcaldia en substitució deJaume Collboni, i l’ombra d’un possible trencament del govern municipal planarà en totes les divergències que pugui haver-hi entre els socis i alhora rivals.  

Pendent de proclamació

Cal recordar, a més, que Ada Colau encara ha de superar un llarg procés de primàries que va començar el 29 de novembre, ara fa dos mesos, i que no culminarà fins al 30 de març, d’aquí a dos mesos. Unes primàries de quatre mesos només es poden entendre en un context de “radicalitat democràtica”, segons paraules de la portaveu de BComú, Tània Corrons, en el moment de presentar-les, però també en una voluntat de mantenir la presència constant de Colau en un recorregut que vol ser “un procés d’escolta activa dels candidats i candidates per fer una llista de consens”, però que finalment només té una candidata a cap de llista, la mateixa Colau.

El procés de primàries culminarà amb la presentació pública de la llista, que sortirà de les mateixes votacions. Així, malgrat aquesta situació de victòria assegurada de l’actual alcaldessa en les primàries, el calendari marca encara diverses fites, com la preinscripció de candidatures fins al 20 de febrer, la presentació d’avals fins al 13 de març i finalment les votacions, que tindran lloc entre el 21 i 26 de març, per arribar al dia 30 amb la proclamació definitiva de resultats i la presentació pública de la llista amb que Barcelona en Comú concorrerà en les eleccions del 28 de maig.

Cauen Badia i Pérez, repetiran Sanz i Martí?

En tot cas, la configuració de la llista no és pas un tema menor quan dos dels escuders que han acompanyat l’alcaldessa des del 2015, Eloi Badia i Laura Pérez, van anunciar el 18 de gener que no tenien intenció de repetir a la llista electoral del 28 de maig. Tot i que oficialment la renúncia de tots dos es deuria més aviat a causes personals, en el cas de Badia, que vol dedicar més temps a la seva paternitat, a ningú se li escapa que la seva gestió com a responsable de la neteja ha acumulat fracassos i controvèrsies, des del fiasco del sistema de recollida de residus Porta a porta fins a l’acumulació de denúncies per la gestió de la incineradora. La renúncia de Badia és, en tot cas, una manera de deixar anar llast i renovar l’equip.

Els que sí que, en principi, repetiran, seran Janet Sanz, a hores d’ara la regidora més veterana de l’ajuntament -de manera continuada- i Jordi Martí Grau, l’exsocialista que s’ha convertit en un puntal de l’estructura dels comuns. Sanz porta ja tres mandats a l’Ajuntament, ja que del 2011 al 2015 va ser regidora a l’oposició per Iniciativa per Catalunya i, per tant, no computa en la regulació del codi ètic de la formació, que restringeix a dos els possibles mandats, però que obre la possibilitat d’un tercer si es compta amb l’aval de les bases, que és l’escletxa que permetrà a Colau presentar-se per tercer cop i, en principi, a Sanz tornar a integrar-se en la llista.

En tot cas, durant els mesos que queden des d’ara fins a les eleccions, Colau i el seu equip haurà de pilotar la ciutat patint màxima pressió dels partits de l’oposició, als quals ja s’hi ha sumat el PSC en aspectes com l’aturada de les futures Superilles o el controvertit pla d’usos de l’Eixample. De fet, que la coalició amb el PSC es tornaria inestable a mesura que s’aproparien les eleccions ja era previsible i ara ja és una realitat. Els propers dies, Colau convocarà un ple extraordinari per tornar a debatre el pla d’usos de l’Eixample, si aquest no s’aprova, la coalició de govern quedarà molt malferida i el principi de la fi de Colau, sense expectatives de guanyar les eleccions de maig segons les enquestes, ja haurà començat. Per davant queden quatre mesos de vertigen.