Diuen que la reina Elisenda de Montcada, esposa de Jaume II, tenia un mètode infal·lible per pressionar la cort de Barcelona: tancar l’aixeta del Rec Comtal, ja que sense aigua, o només amb l’amenaça de no tenir-ne, Barcelona era més procliu a acceptar les exigències de la reina. Se non è vero, è ben trovato, perquè més enllà de la dubtosa veracitat de la història, la lliçó que se’n desprèn és que la històrica infraestructura hidràulica era un equipament vital per a la supervivència de Barcelona, ja que aquesta canalització va subministrar aigua a la ciutat durant un mil·lenni, des de mitjans del segle X fins a mitjans del segle XX. Ara, un pla director conjunt dels ajuntaments de Barcelona i de Montcada i Reixac proposa una sèrie d’actuacions per recuperar la memòria del Rec Comtal, un canal que, amb el pas dels anys, ha quedat oblidat.
Cal tenir en compte que el Rec Comtal és un element patrimonial bàsic per entendre i explicar la història de Barcelona dels darrers mil anys, que no per casualitat travessa mitja Barcelona, creuant onze barris i cinc districtes -Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, l’Eixample i Ciutat Vella- al llarg de tretze quilòmetres de recorregut, però més enllà de l’espai a cel obert que queda a Vallbona provinent del barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac i el tram conservat al jaciment arqueològic del Mercat del Born, pràcticament la resta ha desaparegut i això és el que ara es vol recuperar, no obrint de nou el traçat, però sí recordant-lo.
En total, el pla director del Rec Comtal preveu 33 actuacions, 7 a Montcada i 26 a Barcelona, algunes de les quals ja han començat a prendre cos, com les intervencions a la reurbanització de la Meridiana, on s’indica amb plaques i explicacions l’antic traçat del Rec Comtal. En conjunt, segons ha indicat la segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, es tracta d’un pla que “implica el reconeixement i identificació del traçat històric” de la canalització, que va permetre “que la ciutat creixés i tingués vida” i que permetrà dibuixar un “eix verd” -discontinu, això sí- que servirà per “demostrar la importància del rec per a la configuració de la ciutat”.
“El Monument de Barcelona”
De fet, en la presentació del pla director, el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Rabasa, s’ha referit al Rec Comtal com “el Monument de Barcelona i de Montcada, que conserva memòries populars inabastables”, perquè “no s'entén Barcelona sense el Rec Comtal”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos (En Comú Podem Montcada i Reixac), que és qui ha mencionat l’anècdota relacionada amb la reina Elisenda, ha reivindicat el Rec Comtal “no només com un element patrimonial, sinó també com un símbol de la identitat del barri de Can Sant Joan”. “No s’entén Vallbona sense Can Sant Joan”, ha insistit l’alcaldessa, mencionant els dos barris limítrofs de Montcada i Reixac que des del 2015 compten amb un passeig urbanitzat que els uneix, precisament al costat d’un dels últims trams a cel obert per on encara discorre l’aigua de la séquia medieval, de la qual només es conserva un 5% del total de la longitud del rec.
En aquest context, el document del pla director, redactat per Carles Enrich Studio, planteja la preservació del valor patrimonial i social del rec, per aconseguir que d’alguna manera, el canal cobri vida a través d’espais públics, de repòs i d’interpretació de les restes arqueològiques a partir d’una trentena d’intervencions amb nou zones destacades: a Montcada, al carrer del Reixagó del barri de Can Sant Joan i a Barcelona, a la Bassa Vella de la Torre i el Pont de la Vaca (Vallbona, Nou Barris); al Parc del Molí, l’Esglèsia de Sant Andreu i el Parc Lineal (Sant Andreu de Palomar i la Sagrera, al districte de Sant Andreu); a la Monumental i el Molí del Comanador (Fort Pienc, l’Eixample), i a les Basses de Sant Pere (Sant Pere, Ciutat Vella).
Per dur a terme aquestes actuacions, a banda de les que ja s’han fet durant la reurbanització de la Meridiana, es destinaran 2,5 milions d’euros provinents dels fons Next Generation i la previsió és poder començar les primeres actuacions a finals d’aquest any 2023, tot i que l’acabament de tot el pla va per llarg, ja que algunes obres depenen del soterrament del tren previst a Montcada, que parcialment afectarà Barcelona, i la construcció del parc Lineal de la Sagrera, que no arribarà fins que no es finalitzin les infraestructures ferroviàries de la zona. Altres intervencions, com la que es farà en l’àmbit de la plaça de toros de la Monumental, dependran de la finalització del perllongament del tramvia per la Diagonal.
Mil anys d’història
Poques infraestructures catalanes poden vantar-se de tenir mil anys d’història i encara més, mil anys d’ús. El Rec Comtal és una d’elles, el canal que durant un mil·lenni va servir per subministrar aigua a la ciutat de Barcelona, especialment les hortes i els molins del pla, com els que hi havia en els terrenys de l'actual plaça de les Glòries. La seva construcció inicial data del segle XI, un cop caigut en desús l'aqüeducte romà, i captava aigua del riu Besòs, fins que a finals del segle XVIII va ser ampliat amb la captació d'aigües de l'aqüífer subterrani situat a Montcada i la creació d'un rec anomenat Reixagó.
Els trams conservats fins a l’actualitat provenen d'aquesta última canalització des de la mina d’aigua de Montcada, on hi ha un petit tram a cel obert, els tres-cents metres del camí urbanitzat el 2015 i que discorre paral·lel a la via del tren i uns quants trams més dins del barri de Vallbona, un a la plaça Primer de Maig, on forma part de l'enjardinat, un altre a la sortida del barri on passa ran de la paret d'algunes de les construccions i conserva l’històric Pont de la Vaca i finalment un tram entre diversos horts minúsculs connectats per un corriol que uneix Vallbona amb la gasolinera que hi ha a l'inici de l'autovia C-58. Allà queda submergida i gira fins a la llera del Besòs, on s’aboca l’aigua i contribueix a mantenir el cabal ecològic.
Sigui veritat o mentida la disposició de la reina Elisenda per pressionar Barcelona, encara avui l’aigua del Rec Comtal manté la consideració de reserva estratègica que podria ser utilitzada en cas de necessitat. El pla director presentat pels ajuntaments de Montcada i Reixac busca, precisament, recuperar la memòria patrimonial del canal, que fins a quedar en desús a mitjans del segle passat, va ser una infraestructura necessària per a la capital de Catalunya. Aquesta recuperació és una assignatura pendent que ara Barcelona vol aprovar.