El marc regulatori que ha de permetre operar les empreses de lloguer de patinets elèctrics compartits continua a l’espera a la ciutat de Barcelona.
El setembre del 2019, els principals operadors es van reunir amb representants de l'ajuntament que presideix Ada Colau per iniciar les converses per encarar la futura normativa. Des de llavors, no s’ha mogut fitxa, deixant a les empreses davant un escenari d’incertesa i falta de seguretat jurídica. Algunes no han esperat i han col·locat els seus patinets a peu de carrer, actuant amb una evident competència deslleial.
Barcelona té una clara aposta per la mobilitat urbana sostenible, altenativa i saludable. Les bicicletes i la moto elèctrica compartida serveixen d’exemple. Per aquest motiu, dotar el sector del patinet d’un marc normatiu clar pel que fa a l’activitat de lloguer és urgent i necessari. Des del sector no entendrien noves demores.
Segons dades de la Guàrdia Urbana, des de començaments del 2020 fins a finals d’octubre, es van interposar més de 2.500 denúncies contra empreses de lloguer de patinet que operen de manera furtiva a la capital catalana. No obstant, els seus patinets segueixen aparcats a molts punts de la ciutat.
Els operadors dels sector que han esperat a la regulació demanen a l’Ajuntament més celeritat. Quan es van reunir el 2019, el consistori es va comprometre a tenir una proposta efectiva durant la primavera del 2020 i, a més, va demanar que no s’avancessin i comencessin a treballar sense el marc legal, cosa que han fet Bird o Reby.
25 empreses interessades
El consistori ha justificat aquest retard per la pandèmia, tot i que ha dit que sempre han estat treballant en la proposta. L’última novetat per part de l’Ajuntament ha estat assegurar que el concurs estarà llest abans d’aquest estiu. No obstant això, fonts del sector “posen en dubte aquesta previsió pels retards ja viscuts i per la falta de comunicació i diàleg del consistori”.
Consta l’interès de 25 empreses per operar a la ciutat de Barcelona. El concurs serà per concurrència. L’Ajuntament no ha aclarit si els operadors que han actuat aprofitant el buit legal, no respectant el que havien demanat, podran optar-hi.
Les principals empreses urgeixen a l’Ajuntament a impulsar una regulació de l’activitat i alhora “actuar de forma contundent” contra les companyies que operen sense autorització.
Patinets d'operadors que actuen sense llicència a Barcelona / EN
La patronal Smart Mobility, que agrupa diverses empreses com Buny, Flash, Lump, Lime, Ride, VOI o Wind, va reclamar el passat desembre més celeritat i no allargar terminis. Alguns operadors es poden arribar a replantejar la seva presència i apostar per altres ciutats.
Les empreses Bird i Reby, en el punt de mira
Bird i Reby estan en el punt de mira. Porten prop de dos anys operant a la ciutat sense autorització, amb uns ingressos estimats de deu milions d’euros, segons càlculs del sector. A aquest fet se suma que, al no comptar amb el marc normatiu, el consistori tampoc percep la taxa municipal que hauria d’ingressar un cop el sector quedi regulat.
No obstant això, aquesta situació amb la que operen aquestes dues empreses, lluny de representar un problema legal, sembla que els ha afavorit, donat que recentment han ampliat i renovat flota amb nous models. Aquesta realitat és inacceptable per la resta d’operadors, resultant un evident greuge i perjudici.
Imatge principal: patinets d'operadors que actuen sense llicència a Barcelona / EN