Les passades eleccions municipals del 28 de maig a Barcelona no només han suposat la renovació del ple municipal amb l’elecció dels 41 regidors dels que es compondrà el plenari el proper mandat, sinó també la renovació dels consells dels deu districtes en que es compon la capital de Catalunya. Els consells de districte són els òrgans de representació i de participació col·lectiva del districte i s’escullen a partir dels resultats obtinguts per cada partit en cada una de les deu parts en que està dividida la ciutat, de manera que, a la pràctica, són una mena de minieleccions complementàries a les municipals.
Això vol dir que, a partir dels vots a les candidatures que es van presentar a Barcelona, es fa un recompte secundari per triar de forma indirecta els consellers de districte, que són 188 en total. Els consells de districte es van constituir el 1987 en el context de descentralització de competències del consistori i compten amb un nombre de consellers variable segons la població, segons la següent escala: 15 consellers pels districtes fins a 90.000 residents; 17 si la població és entre 90.001 a 140.000; 19 pel rang 140.001 a 190.000; 21 per entre 190.001 i 240.000, i 23 a partir de 241.000 residents.
D’acord amb aquests barems, els consellers de districte queden repartits de la següent manera: Ciutat Vella, 17 consellers; Eixample, 23; Sants-Montjuïc, 19; les Corts, 15; Sarrià-Sant Gervasi, 19; Gràcia, 17; Horta-Guinardó, 19; Nou Barris, 19; Sant Andreu, 19 i Sant Martí, 21.
Així es trien els consellers de districte
Les eleccions als consells de districte són indirectes però estretament relacionades amb les municipals. És a dir, els ciutadans no voten directament els consellers de districte però l’elecció es fa a partir del mateix vot dipositat diumenge a les urnes. En concret, a cada districte s’atribueixen els consellers corresponents a partir del resultat obtingut per cada partit en aquell districte, a condició que hagin superat el 5% dels vots al districte corresponent. Com a la resta d’eleccions, la distribució es fa segons la fórmula d’Hondt, i la principal diferència és que com no hi ha llista específica, és cada partit qui tria les persones que passaran a ser consellers, molts dels quals acostumen a ser noms que ja anaven a la llista electoral però que finalment no van ser escollits.
Qui ha guanyat les eleccions als consells de districte?
En un sentit global, el guanyador d’aquestes eleccions indirectes és el mateix que el guanyador de les municipals, ja que és a qui li pertoquen més consellers. En aquest cas, Trias per Barcelona ha estat el guanyador, ja que obté 50 consellers, seguit del PSC, amb 45; Barcelona en Comú, amb 44; ERC, amb 23; PP, amb 18, i Vox, amb 8. El fet que el partit d’ultradreta tingui menys consellers que districtes s’explica precisament en el fet que l’atribució d’escons als consells exigeix superar el 5% dels vots en cada districte, i Vox, tot i superar el llindar a nivell de ciutat, ha quedat per sota en els districtes de Ciutat Vella, Eixample i Gràcia, on no tindrà representació, mentre que sí que la tindrà als altres set consells, i amb l’afegit que a Nou Barris en tindrà dos.
Ara bé, com el repartiment de consellers es fa a partir dels resultats en cada districte, la candidatura encapçalada per Xavier Trias només té la majoria en els quatre districtes en que ha guanyat: Sarrià-Sant Gervasi -on té majoria absoluta amb 10 dels 19 consellers-, les Corts, Gràcia i Eixample. El PSC té la majoria a Nou Barris, Sant Martí i Horta-Guinardó i Barcelona en Comú la té a Ciutat Vella, mentre que en els dos districtes restants, Sants-Montjuïc i Sant Andreu, PSC i BComú empaten a consellers.
Cal tenir present, igualment, que els consells de districte són òrgans participatius i electius que compten amb un regidor-president escollit pel mateix consell de districte, però que el poder executiu emanat del govern municipal el té el regidor de districte, nomenat directament per l’alcalde. En l’actual govern en funcions, els deu regidors de districte estan dividits entre BComú i PSC a raó de cinc per cada partit, mentre que el repartiment del nou govern municipal dependrà de quin partit assoleixi l’alcaldia i si ho fa amb pactes de govern amb altres formacions o governa en solitari.