El 24 de setembre del 2017, només una setmana abans del referèndum de l’1 d’Octubre, en Xavier Brull, un gran apassionat per la història, va fer una compra ben curiosa en un mercat d’Igualada. Es tractava d’una placa de carrer metàl·lica, esmaltada en blau i amb lletres blanques i amb un missatge prou contundent, més tenint en compte l’estat d’excitació política que vivia Catalunya en aquell moment: Plaça de la República. S’ho va pensar una mica, però no gaire, i al final va comprar la placa, i amb ella, un fragment d’una història rocambolesca que el va impulsar a estirar el fil per arribar, amb el temps, a una conclusió sorprenent: tenia a les seves mans la placa que es va posar a la plaça de Sant Jaume el dia que Francesc Macià va proclamar la República, el 14 d’abril del 1931.
Anem a pams. La plaça de Sant Jaume de Barcelona ha tingut tres noms històricament, el dedicat al sant, el de plaça de la Constitució i el de plaça de la República. Aquest últim va ser oficial entre el 24 d’abril del 31 fins al 7 de març del 1939. Ara bé, quan Brull va comprar la placa, el venedor li va explicar que aquesta corresponia "a una plaça de Sants" i que s’havia recuperat d’un abocador del mateix barri en algun moment de finals de gener del 39, quan van entrar les tropes franquistes, i va acabar amagada al Tarròs (municipi de Tornabous, comarca d’Urgell), localitat natal de Lluís Companys.
Brull, natural de l’Ametlla de Mar i resident a Cerdanyola del Vallès, va voler anar una mica més enllà i investigar la provinença i l’autenticitat de la placa. Segons relata a ElNacional.cat, tan bon punt va arribar a casa amb la placa va començar a buscar la “plaça de la República del barri de Sants, i la meva gran sorpresa va ser descobrir que es tractava de la plaça de Sant Jaume”. De fet, històricament no hi ha hagut cap plaça de la República a Sants -ara sí que n’hi ha una a Nou Barris-, però sí que va ser el nom de la plaça de Sant Jaume durant la II República.
Davant aquesta aparent contradicció, Brull s’ha dedicat a investigar en llocs com l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu Contemporani de l’Ajuntament de Barcelona i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, consultant documents i fotografies per arribar a una conclusió, o si més no, una hipòtesi històrica plausible, segons la qual la placa que va comprar a Igualada va viure el moment històric de la proclamació de la República a Barcelona. Segons Brull, la placa es va encarregar des de la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, que es va fundar el 19 de març del 1931 a la seu del Foment Republicà de Sants, al carrer Cros i es va col·locar el 14 d’abril a la plaça de Sant Jaume en el context de la proclamació de la República.
“Aquesta placa es va fer d’atrezzo per proclamar la República”, sosté Brull, que sustenta l’afirmació en les fotografies que es conserven de la proclamació de la República Catalana -proclamació que es va aigualir posteriorment per quedar en Generalitat de Catalunya-, demostren que, quan Francesc Macià va fer la proclamació des del balcó del Palau de la Generalitat, al fons, just per sota del seu colze, es veu la placa, a la cantonada amb el carrer de la Llibreteria, on ara hi ha una botiga de souvenirs. La qualitat de les fotos no permeten certificar al cent per cent que es tractés d’una placa com la que ara és propietat de Brull, però tampoc són determinants en sentit contrari i més aviat conviden a llegir que en la placa, efectivament, hi posava República, en lletres blanques sobre fons fosc, i no Constitució, que era el nom en aquell moment. Un altre element de suport a la hipòtesi és que no va ser fins al 24 d’abril que es va decidir canviar el nom de manera oficial i no serà fins a l’agost de l’any següent que s’harmonitzaran totes les plaques, en el seu format habitual de marbre blanc amb lletres negres.
Brull apunta la possibilitat que el fotògraf Josep Domínguez, autor de les imatges més conegudes de la jornada, estés al darrere de l’operació. Domínguez s’encarregava de fotografiar els actes protocol·laris de l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment va fer el mateix a la Generalitat de Catalunya, per tant, encaixaria que algú portés la placa des de la seu d’ERC a Sants i la col·loqués en un dia tan especial, per retirar-la posteriorment i retornar-la a la seu dels republicans. “Quan va arribar el 1939, la placa estava allí i algú la va prendre perquè estava molt ben conservada”, altrament, la placa hauria estat destruïda o, potser, traslladada com a botí de guerra al controvertit Arxiu de Salamanca.
Rescatada la placa de Sants abans que fos malmesa, algú la va amagar durant anys al Tarròs, i se li perd la pista fins que apareix en un mercat d’Igualada i acaba en mans de Brull. Un periple que, en tot cas, tanca un cercle històric que, resumit, comença a la seu d’ERC a Sants, on s’adquireix la placa, que és traslladada amb finalitats propagandístiques a la plaça de Sant Jaume el 14 d’abril i sortir en una fotografia històrica per posteriorment tornar a Sants i després passar anys amagada. Aquesta, en tot cas, és la hipòtesi de Brull, però el cert és que la placa existeix i que el relat històric encaixa. Per tant, potser sí que Francesc Macià va proclamar la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" amb la placa de Brull al fons.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!