L'ocupació il·legal és un dels temes de més preocupació per a la ciutadania a Barcelona. De fet, en les últimes setmanes, aquest delicte que situa Catalunya al capdavant de casos de tot l'Estat s'ha convertit en un dels assumptes més difícils del període electoral. Les protestes contra els 'okupes' de La Ruïna i El Kubo, en la Bonanova, i les accions que aquests col·lectius planegen per boicotejar la campanya enterboleixen els dies previs a les eleccions.

🔴 Desallotjament okupa a la plaça de la Bonanova, DIRECTE | Última hora del Kubo i la Ruina
 

La forta oposició dels veïns de la Bonanova i la inacció de l'Ajuntament i les forces de seguretat davant del risc de desencadenar un desallotjament conflictiu, han posat el focus sobre aquests 'okupes' violents que afecten la convivència a la zona des de 2016 (El Kubo) i 2019 (La Ruïna). El possible desallotjament d'ambdós immobles ha desencadenat la rebel·lió dels seus ocupants, que s'han mostrat especialment bel·ligerants.

Ambdós casos representen el model tradicional d''okupació' que ha proliferat a Barcelona en els últims anys, liderat pel moviment antisistema i contrari al model social i econòmic. La seva estratègia consisteix a accedir a immobles buits per convertir-los en espais de "resistència", vulnerant la propietat privada i, en el cas de la Bonanova, alterant a més l'entorn.

Fonts del sector immobiliari apunten que la permissivitat de les administracions amb aquest tipus d'ocupació il·legal ha donat ales a nous models d''okupa', que van des de llogaters no vulnerables que impaguen lloguers o incompleixen contractes fins a experts en morositat. Molts d'aquests perfils ja comencen a detectar-se a la ciutat.

Llogaters benestants que incompleixen contracte

Un dels exemples més flagrants d'aquesta situació és Casa Orsola. Aquest edifici modernista de l'Eixample brega, principalment, amb llogaters amb recursos estables –alguns de fins i tot acabalats– que es neguen a abandonar l'immoble malgrat l'acabament dels seus contractes, pressionant a més a la propietat amb la col·laboració dels sindicats d'habitatge.

Dels 26 immobles que componen el bloc, només quatre llogaters tenen un conflicte amb la propietat, que en paral·lel ha arribat a acords individuals amb alguns veïns i ha ofert lloguer social a l'únic llogater que ha acreditat situació de vulnerabilitat, malgrat que aquest l'ha rebutjat. Encara que els desallotjaments han estat avalats per la justícia, la campanya contra la propietat privada persisteix en aquest edifici barceloní, en el qual altres perfils d''okupa' també estan representats.

Morosos 'històrics' i joves 'okupes'

És el cas d'una llogatera que fa anys que no abona les quotes de lloguer. Tal com es va veure en un dels judicis orals de Casa Orsola, aquesta persona va deixar de pagar quan l'immoble encara pertanyia a l'anterior propietat. Malgrat deure més de 22 mesos, va romandre a l'edifici, fins i tot quan el llavors propietari li va condonar el deute perquè abandonés l'immoble, fet que mai no va succeir. Amb la nova propietat al capdavant, els impagaments van continuar i la justícia ha condemnat aquesta llogatera a abandonar l'habitatge i a abonar el deute contret.

Casa Orsola també ha estat objecte de dues ocupacions il·legals en habitatges en procés de reforma. Tal com va denunciar l'actual propietat, a finals de juny de 2022 diversos 'okupes' van entrar per la força a dos immobles de l'edifici, trencant el sistema de seguretat. Les persones identificades són, segons fonts coneixedores, joves vinculats al moviment estudiantil i als sindicats d'habitatge, alguns dels quals han participat en els actes de protesta contra Casa Orsola.

Fa unes setmanes, la propietat de l'edifici va apuntar a més a la col·laboració d'alguns llogaters amb els 'okupes', que disposaven de claus per accedir a l'immoble. Un d'aquests casos d'ocupació il·legal ja ha estat condemnat per la justícia, que a més d'ordenar el desallotjament de l'habitatge i el pagament de les costes, en el text de la sentència va reprovar la "mala fe" de l''okupa' per haver demanat un lloguer social a la propietat malgrat no tenir dret a això.

Fonts del sector immobiliari i experts en ocupació il·legal han reiterat en diverses ocasions el risc de ser permissius amb aquest tipus de delictes, que poden provocar un efecte crida i, com s'ha vist a la ciutat de Barcelona, derivar en nous perfils d''okupa' que augmenten i escalen el problema.