Què cal fer amb les restes arqueològiques trobades en espais destinats a noves construccions és un vell debat que encara no ha trobat solució i que compta amb defensors i detractors. A Barcelona, per exemple, la conservació de les restes arqueològiques aflorades a l'àmbit del Mercat del Born va ser objecte de polèmica durant anys fins que es va decidir conservar-les, però uns metres més enllà, les mateixes restes trobades durant l’obertura del pàrquing de la plaça Comercial simplement van ser catalogades i, a continuació, destruïdes. Ara aquest mateix debat ha quedat obert a Calella (Maresme), on la construcció d’un supermercat Aldi amenaça amb la destrucció de les restes d’una vil·la romana.
Maquinària d'obra en la zona del jaciment / Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella
En origen els fets es remunten a l’any 2002, quan es va proposar fer un jardí arqueològic al jaciment del Roser-Mujal, situat per sobre de la carretera N-II, just al costat de l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella. La proposta anava dirigida a conservar diverses troballes que han anat succeint en el temps, però no s’ha acabat mai d’executar. Ara, les obres de construcció d’un supermercat Aldi i especialment del seu aparcament subterrani en el mateix àmbit han fet aflorar noves restes en molt bon estat de conservació del que va ser una vil·la romana, entre les quals encara es pot veure clarament l’arc d’una porta.
Aquestes restes van ser descobertes el maig del 2021 i de moment, la intenció del supermercat d’acord amb l’Ajuntament de Calella és promoure algun tipus de construcció que permeti conservar-les, però dins de la zona d’aparcament. Enfront d’aquesta possibilitat, un col·lectiu de veïns ha creat la Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella, amb l’objectiu de defensar la conservació íntegra, in situ i visibles de les restes, la qual cosa comportaria aturar tota la construcció del supermercat. “Pensem que aquest projecte d’Aldi es mostra cada vegada més incompatible amb les noves descobertes”, assenyala Joan Juhé, portaveu de la plataforma, en declaracions a elNacional.cat.
Gran valor de les troballes
Juhé recorda que el projecte de jardí arqueològic va quedar aparcat i més tard l’ajuntament va decidir soterrar les troballes per habilitar-hi un aparcament en superfície. Posteriorment, però, un acord entre els propietaris del solar i Aldi, amb el consentiment de l’Ajuntament de Calella, va permetre començar les obres per fer el supermercat. El nou projecte ja no és “un parc arqueològic”, perquè la previsió és que les restes quedin “a nivell menys tres, visibles amb una claraboia”. El portaveu apunta que amb les noves troballes, el projecte ha variat, ja que es preveu que les ruïnes siguin “accessibles i visitables”, però ressalten que la presència de les troballes és “incompatible” amb el supermercat.
L'estat de conservació és "excepcional", segons la plataforma / Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella
De fet, la plataforma destaca el valor arqueològic de les troballes, perquè es tracta de tot un complex romà habitat des del segle I abans de Crist fins a principis del segle II després de Crist, situat al que aleshores era “primera línia de mar”, que més o menys passaria per on hi ha l’actual carretera N-II. El complex incloïa un centre productor terrissaire, unes termes públiques, una vil·la rústica per als treballadors i la “vil·la residencial”, que és el que ha aflorat ara. A més, critiquen que no s’hagi fet cap “exploració geofísica per saber què hi ha sota terra”. A més, lamenten que l’ajuntament els tracta amb “supèrbia”.
Per la seva banda, fonts d’Aldi han apuntat a elNacional.cat que la companyia ha “valorat totes les possibilitats amb relació a la conservació de les ruïnes romanes trobades a Calella” i per això s’ha compromès a vetllar “sempre en el projecte pel benefici tant de l'entorn com dels veïns, i en col·laboració amb l'ajuntament”.
Carta oberta a Pere Aragonès
Per tot plegat, la darrera acció del col·lectiu veïnal ha estat enviar una carta oberta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, perquè es posicioni a favor de les restes. En aquesta missiva, la plataforma posa en coneixement del president Aragonès que “les obres de construcció del supermercat Aldi sobre la vil·la romana del jaciment del Roser-Mujal, a Calella, s’han convertit en un espectacle lamentable i agònic de destrucció progressiva del patrimoni històric” i alerten de la “incompatibilitat” del projecte de supermercat amb “la preservació de les restes d’una manera digna”. Per això critiquen la postura de la conselleria de Cultura, que aplica “el principi de la mínima afectació” i adverteixen que a totes les destrosses “ja previstes” s’hi estan sumant les de les noves troballes, entre les quals cal afegir ara “la façana nord de la vil·la, que conserva encara una porta amb el seu arc”.
“L’alegria de la descoberta ha quedat de seguida estroncada pel fet que, segons els plànols, tant aquestes restes com d’altres que s’hi puguin trobar al voltant quedaran colgades sota tones de formigó”, continua la carta, que assegura que segons els plànols de construcció d’Aldi, “el que quedi de la vil·la restarà encaixonat en una sala subterrània, plena de columnes de formigó i dins d’un espai tan exigu que la façana quedarà gairebé enganxada a la paret”. “No és que es perdi la perspectiva: és que l’exterior de la façana difícilment es podrà contemplar, cosa que esdevé també una afectació i no pas mínima”, afegeixen.
Visió general de la zona d'obres / Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella
Per tot plegat, els signants de la carta reclamen a Aragonès “un acte valent i de compromís amb el patrimoni, que atureu les obres”. La plataforma demana que es posi fi a “aquest projecte absurd” i que es recuperi la idea del jardí arqueològic públic. A la carta oberta s’hi han adherit, entre d’altres, els exalcaldes de Calella Josep Basart i Josep Maria Juhé; el vicerector de Patrimoni Cultural de la UB, Agustí Alcoberro; els escriptors Julià de Jòdar i Anna Maria Villalonga; l'exalcalde de Girona i catedràtic emèrit de la UdG, Joaquim Nadal; el director de l'ICAC, Josep Maria Palet; el director tècnic de l'ICRPC, Joan Bosch; el filòsof Josep Maria Terricabras; la lingüista Carme Junyent, i el periodista Enric Calpena, a més d’un gran nombre d'arqueòlegs i historiadors.
Per als promotors de la campanya per aturar les obres, engegada divendres passat, és important destacar que a causa de les noves troballes les obres estan puntualment aturades, i per això indiquen que, abans de malmetre més patrimoni, “és el moment d'aturar-ho tot definitivament i trobar una sortida entre tots els agents implicats”. La proposta d’aquest col·lectiu és abandonar el projecte d’edificació i apunten que hi ha solucions com la permuta de terrenys, com s’ha fet en altres municipis. “Volem transmetre a les generacions futures un tresor de què puguin gaudir plenament, un monument que dignifiqui alhora el passat i el present d’aquesta ciutat”, rebla el col·lectiu.