L’arribada de Barcelona en Comú a la Casa Gran ara fa poc més d’un any va comportar un canvi radical pel que fa a la simbologia i en la seva relació amb la monarquia. El que no havien fet els alcaldes socialistes Serra, Maragall, Clos i Hereu en 32 anys de mandat, ni el convergent Trias en 4, ho va fer Ada Colau i el seu equip en un mes i mig. Aprofitant l’abdicació del rei Joan Carles I en favor del seu fill Felip, el 23 de juliol del 2015 es va procedir a retirar el bust del primer.
D’aleshores ençà, amb certa complicitat per part dels grups de CiU, ERC i la CUP i les protestes airades de C’s i PP, al Saló de Plens no hi ha cap bust reial, perquè tampoc no se n’ha col·locat cap del successor. Ni hi ha intenció de fer-ho.
De fet, per poder formalitzar la retirada del bust i esquivar el requeriment de la Delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna, instant Colau a posar un bust de Felip VI i de pas, aclarir que qui decideix els símbols de l’ajuntament és el consistori, el ple municipal va aprovar al desembre del 2015, per majoria qualificada de dos terços, una modificació del Reglament Orgànic Municipal per permetre que siguin els mateixos regidors els que decideixin els símbols que han de presidir el Saló de Sessions, sortejant d’aquesta manera les lleis i reglaments que obliguen els ajuntaments a exhibir una efígie del monarca, més enllà de la voluntat dels regidors i, per extensió, dels ciutadans. La modificació va comptar amb els vots a favor de BComú, CiU, ERC, PSC i CUP i l'oposició de C's i PP.
Canvi de noms de la sala de plens
Amb el canvi de reglament a la mà, l’ofensiva antimonàrquica de Colau va continuar amb l’inici del procés del canvi de nom de la sala de plens, fins ara Saló de la Reina Regent, en honor a Maria Cristina, mare d’Alfons XIII, que passarà a anomenar-se Sala Pi i Sunyer, en record de qui fou alcalde de la ciutat entre el febrer i l’octubre del 1934 i entre el febrer de 1936 i el juliol de 1937. Amb tot, el saló de plens més enllà del seu nom encara el presideix un enorme retrat de Maria Cristina i Alfons XIII.
Per això la retirada de simbologia monàrquica podria fer encara un pas més en cas que BComú faci seva la proposta que ha llençat l’exdirector del Born Centre Cultural i expresident d’Òmnium Cultural, Quim Torra, que demana, ras i curt, la retirada del quadre i la seva substitució per un emblema radicalment barceloní, la recuperada bandera de Santa Eulàlia.
Torra va donar a conèixer la seva proposta el passat dijous en una sèrie de tuits on recordava, entre altres detalls, que la reina regent va fer cas omís d’un memorial de greuges que se li va presentar a Barcelona l’any 1888, i recordant que la bandera de Santa Eulàlia lluiria més en aquesta sala de plens ara amb nom republicà que no pas al magatzem municipal on actualment està dipositada.
La bandera està custodiada pel MUHBA
Efectivament, fonts de l’Ajuntament han confirmat a El Nacional que la bandera està “custodiada en dependències o magatzems del Museu Història de la Ciutat”, després de formar part de l’exposició temporal Donec Perficiam amb què es va inaugurar el Born Centre Cultural.
Torra, que va ser director del Born CC en la fundació d’aquest espai, recorda que la bandera, original del segle XVI i que va ser exhibida per Rafael Casanova en l’últim alè del setge del 1714, va ser curosament restaurada per tècnics municipals per poder-la exposar al recinte arqueològic, i per tant és “el símbol màxim de la ciutat”. “Si algú troba un símbol que representi el que va ser Barcelona fins el 1714 millor que la bandera de Santa Eulàlia, que m’ho expliqui”.
Un quadre amb Alfons XIII
En declaracions a El Nacional, Torra assegura que la política antimonàrquica de l’equip d’Ada Colau és només “d’ensenyar la poteta”, ja que “tot i retirar el bust no es declara el rei com a persona non grata” i en paral·lel “al canvi del nom del saló de plens es deixa el quadre amb la reina regent i el seu fill Alfons XIII”, el qual “va esmentar Felip V a Barcelona només per provocar els catalanistes”.
Així mateix, l’exdirector del Born CC recorda que “va costar molts esforços recuperar-la i exposar-la perquè ara estigui en un magatzem”, al temps que assegura que la imatge “transcendeix el sentit religiós, ja que era una bandera cívica i patriòtica sota la qual els barcelonins van combatre fins l’Onze de Setembre”.
“El més lògic és posar-la a l’Ajuntament”, continua Torra, que considera que en aquest “estiu antològic”, amb polèmiques com l’exposició d’estàtues franquistes a la plaça Comercial, davant del Mercat del Born, o les traves a la desfilada de la Coronela des de l’interior de la Casa Gran amb motiu de la Diada Nacional denoten que hi ha “una certa esquerra a qui la memòria nacional i sobirana li importa molt poc”.
Petició al setembre
Per tot plegat, Torra assegura que caldria “substituir el quadre per la bandera” i de fet, anuncia que al setembre farà la petició formal a l’Ajuntament perquè es pugui debatre, ja que a parer d’aquest advocat, editor i escriptor, “a l’Ajuntament hi ha una amplíssima majoria republicana”.
Comptat i debatut, la proposta podria forçar un canvi en la simbologia del saló de plens, i recuperar un símbol original de la Barcelona prèvia a l’arribada del Borbons que actualment descansa als magatzems.
Amb tot, i a l’espera que es faci la petició de manera formal, fonts municipals es limiten a recordar que precisament el canvi del ROM habilita el plenari a “decidir la simbologia de plens”, és a dir que no hi hauria cap impediment normatiu per fer-ho. Ara bé, la voluntat política ja és tota una altra història.