Un altre cap de setmana de protesta contra l'Ajuntament de Barcelona i la seva alcaldessa, Ada Colau, per l'abandonament del monument a la Sardana de Montjuïc. Aquest, va ser mutilat per un grup feixista la nit de l'11 al 12 d'octubre del 2020, coincidint amb la Festa Nacional d'Espanya que aplega a aquesta zona de la ciutat a manifestants falangistes.
Des d'aleshores, ja han passat vuit mesos i el que havia de restaurar-se amb un mes ha acabat allargant-se fins arribar a les portes de l'estiu d'aquest 2021 sense conèixer el seu futur.
Fotografia del monument mutilat dels sardanistes a Montjuïc
Els sardanistes, en peu de guerra
Per això, el món sardanista clama contra Colau que doni una solució immediata. La Confederació Sardanista de Catalunya, la colla sardanista Violetes del Bosc, l'Associació Més Junts o el col·lectiu Que no s'apagui l'Aire, han perdut el recompte dels dies que porten manifestant-se i exigint, com a mínim, una resposta. Des de twitter, també repliquen els seus laments.
La colla Violetes del Bosc ha escrit: "Avui hem assistit a l’acte que han preparat els amics Que no s’apagui l’Aire per reivindicar la reparació immediata del monument de la sardana de Montjuïc, inspirat en la nostra colla. Moltes gràcies amics i amigues per convidar-nos i fer visible aquesta situació". O des de Més Junts: "Un cop més, fent costat en la defensa del patrimoni i denunciant l'agressió i l'abandonament del monument a la Sardana de Montjuïc. La sardana ens uneix, ens igual i ens agermana".
A tall individual també s'hi han sumat altres personalitats com l'historiador i professor universitari Josep Maria Solé Sabaté: "Ja fa dies de l'atac de l'espanyolisme excloent, serrant les mans dels dansaires, al monument a la sardana a Montjuïc, l'Ajuntament de Barcelona no ho repara. Sensibilitat i cultura inexistent. De pena".
L'Ajuntament no fixa una data per restaurar l'escultura
L'obra, de l'escultor Josep Cañas, va quedar amb totes les mans escampades pel terra i, en principi, la restauració van assegurar que seria immediata. Els terminis no és compleixen però ja han avançat que el cost pujarà fins als 30.000 euros.
A més, des de twitter, el compte oficial d'Ecologia Urbana de l'Ajuntament porta mesos donant la mateixa resposta. A tall d'exemple, el darrer que trobem data del 31 de maig: "Actualment s'està acabant d'ultimar l'execució d'un projecte de restauració integral del conjunt escultòric del monument a la sardana de Montjuïc. Principalment, es repararan i recol·locaran els dos conjunts de braços i mans originals que s'han pogut recuperar. També es col·locaran sis còpies en pedra natural dels conjunts de braços i mans entrellaçades que falten. Addicionalment, es repararan les fissures i es reintegraran petits elements de l'escultura amb materials adequats".
Sobre les dates, continuen sent una incògnita: "El calendari s'acabarà de definir properament, un cop es tingui tancat i contractat el projecte".
Monuments abandonats
Aquest monument no és l'únic que genera malestar als veïns i veïnes de Montjuïc. L'abandonament i la situació de deixadesa d'altres com el monument a la Puntaire als jardins de mossèn Costa i Llobera o el Canó del Castell de Montjuïc són dos exemples més.
Monument a la Puntaire / Font: @xaviblanch1
Canó del Castell de Montjuïc / Font: @Josepmandreu
Vandalisme reiterat
El monument a la Sardana ja ha patit agressions en el passat. El 2014 algú va amputar els braços de quatre ballarins. En aquella ocasió, el Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic va abonar 6.500 euros per reparar les extremitats superiors, així com reforçar l'obra. A més, el 2002 ja es va haver d'actuar en aquesta escultura, ja que una de les figures va ser robada i, per la qual cosa, es va substituir per una altra.
El monument de la Sardana, que está situat en una de les entrades dels jardins Joan Brossa, va ser inaugurat el 19 de març de 1966. Al detall, és una obra de Josep Cañas, que va utilitzar pedres d'Ulldecona per esculpir cadascuna de les figures, que mesuren al voltant de dos metres d'alçada. A l'escultura s'hi pot llegir el poema Les fulles seques d'Àngel Guimerà, que Enric Morera va reinterpretar en una popular sardana. També, hi ha la inscripció del poema La Sardana, de Joan Maragall.
Fotografia de portada: pla recurs de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau