Al carrer Aribau de Barcelona, entre la Travessera de Gràcia i el carrer Moià, s’aixeca un edifici imponent, d’estil historicista, aixecat el 1931. Vist des de fora sembla més aviat un immens edifici d’oficines, i de fet ho és en l’actualitat, però no ho va ser originalment. Situat al número 230-240, es tracta de l’Edifici David, conegut sobretot per les galeries que hi ha a la planta baixa i que el connecten amb el carrer Tuset i la Travessera de Gràcia, però en aquest cas, res és el que sembla, perquè més enllà de la zona comercial i el cèlebre ‘drgustore’, aquest immoble té algunes sorpreses inesperades.
El primer que sobta d’aquest edifici, que forma part del circuit habitual d’immobles visitables en el marc del Festival d’Arquitectura 48 Open House, és saber que malgrat la seva aparença exterior, el seu primer ús no va ser el d’oficines, sinó el d’aparcament i taller de cotxes. Per això, malgrat no tenir la tipologia externa d'aparcament, l’estructura de l’edifici inclou una rampa helicoidal que puja fins a la vuitena i última planta. I com que actualment totes les plantes superiors estan condicionades com a oficines, la característica més curiosa de l’immoble és que es pot accedir fins a la porta de l’oficina, estigui situada a la planta que sigui, amb el vehicle propi.
De fet ara l’accés és restringit, tot i que algunes motocicletes pugen fins a la vuitena planta
Bé, de fet ara l’accés és restringit, tot i que algunes motocicletes pugen fins a la vuitena planta. En tot cas, el que és sorprenent és que malgrat els anys que han passat des de la construcció de l’edifici, a càrrec de l’arquitecte Ignasi Mas Morell, s’hagi mantingut l’estructura de la rampa, encara avui perfectament funcional. Ara bé, tot té un sentit històric, perquè si una cosa lliga David amb un sector comercial, més enllà de les galeries actuals o del cèlebre 'drugstore', és el dels taxistes. I és que l’edifici va ser, en els seus temps de glòria, un immens aparcament de taxis.
Baixades de carretons de fa un segle
Per arribar als taxis, en tot cas, cal fer una mica d’història, que començaria a principis del segle XX, quan els germans Armangué s’aficionen als ‘down-cars’ també anomenats ‘cyclecars’ i que no són gaire diferents de les actuals baixades de carretons. És a dir, vehicles no motoritzats amb volant que competien en baixades pronunciades només a base de gravetat, velocitat i destresa. Aquesta afició feia furor a la Barcelona de principis del segle XX i les baixades des del Tibidabo eren de les més importants. Evidentment, igual que passa ara, aquells vehicles només tenien un problema, que havien de ser remolcats fins al punt de partida de la cursa.
Els cotxes es van anomenar David per la cèlebre escultura de Miquel Àngel, ja que una petita reproducció de la mateixa lluïa a la part frontal
I del problema a la solució, motoritzar els vehicles no motoritzats, primer només amb el propòsit de pujar fins al punt de sortida, però finalment, esdevenint cotxes amb tots els ets i uts. Així va ser com va néixer el primer cotxe David, batejat amb aquest nom per la cèlebre escultura de Miquel Àngel, ja que una petita reproducció de la mateixa lluïa a la part frontal. La fàbrica va instal·lar-se al Poblenou el 1914 i el somni es va mig estroncar el 1917 quan Josep Maria Armangué va morir en accident. Però només va ser una fi a mitges, perquè l’empresa, ara a mans dels germans Moré, la van reorientar a la fabricació de taxis amb una concepció vertical del negoci, és a dir, no només els fabricaven, sinó que també els explotaven.
I com que la flota cada cop creixia més, aviat va sorgir la necessitat d’habilitar, en un lloc més cèntric de la ciutat, un gran aparcament pels taxis, que a més donés serveis de taller de reparació. Segons indica el web del mateix edifici, el 1931 es va inaugurar l’edifici, “una obra emblemàtica d’inspiració industrial i aspecte neoclàssic inspirada en l’anomenada escola de Chicago”. Dit d’una altra manera, que no desentonaria gens si l’haguessin aixecat a la Via Laietana. De la necessitat de l’edifici en parla prou el fet que la flota de taxis va superar el miler de vehicles.
D’aparcament a oficines
Ara bé, l’any 1942 es va prendre la determinació de parcel·lar l’edifici i destinar-lo a oficines, convertint-se en “l’únic edifici d’oficines al qual els clients podien accedir a cada una de les plantes amb el seu propi vehicle a través d’una rampa”. I per això l’edifici és com és, un garatge reconvertit de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre i on, a la vuitena planta, són majoria els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial. A més totes les oficines tenen llum natural, ja sigui amb finestres exteriors al carrer Aribau o, per l’altra banda, a l’interior d’illa. I evidentment, hi ha ascensor!
L’immoble és també conegut per haver estat seu del cèlebre ‘Drugstore David’ als baixos
Ara bé, malgrat que el més sorprenent de la història de l’edifici és el pas de gran aparcament a oficines, tot i que actualment encara hi ha places de pàrquing en els soterranis i a l’interior d’illa, l’immoble és també conegut per haver estat seu del cèlebre ‘Drugstore David’ als baixos. Aquesta és una altra part de la història que comença el 1969, quan els baixos s’habiliten per a galeries comercials, un ús que encara manté en l’actualitat, però amb la diferència que just ho va fer en el moment de l’eclosió del carrer Tuset com a punt de trobada de l’anomenada ‘Gauche divine’ com a revulsiu cultural i ideològic a l’agonia tardofranquista.
És en aquest context que el 1973 les galeries adopten el nom de Drugstore David, una referència generacional barcelonina gràcies als seus horaris de tancament de matinada com el Frankfurt que es va convertir en punt de reunió ineludible de la nit. Amb el pas dels anys, el cèlebre Drugstore, així com tot l’àmbit del mateix carrer Tuset, van deixar de ser un referent de l’oci per donar pas a unes galeries comercials més corrents, que són les que es troben en l’actualitat, això sí, amb documentades explicacions històriques en els panells informatius que es poden trobar en els passadissos d’accés.
Sorpresa a l’interior d’illa
Fet i fet, l’Edifici David no és el que sembla, però encara reserva una sorpresa més a l’interior d’illa… que guardarem per una altra ocasió, perquè té es tracta d’una història amb prou entitat per ser inclosa en una Barcelona sempre xocant, on hi ha lloc per a contemplar el Guernica de Picasso al seu emplaçament 'original', visitar una cotxera prefabricada a la falda de Collserola, gaudir d'un temple neoclàssic al cor de l'Eixample, admirar la bellesa d'un gratacel brutalista, descobrir que al costat del Palau de la Música hi ha una altra joia modernista, jugar a trobar el drac amagat de l'obra més catalanista de Gaudí o comprovar com una cisterna històrica reconvertida en equipament públic està en complet desús.