Secrets amagats, curiositats poc conegudes o detalls que passen desapercebuts al passavolant poc atent. Els llibres que revelen les singularitats de Barcelona són un filó de noves descobertes per als amants de la ciutat. I un dels que en sap d'això és el periodista i escriptor Xavi Casinos, que al seu nou llibre en difon una seixantena més. Es tracta del tercer volum de la seva sèrie ‘Barcelona secreta’ (Viena Edicions, 2022), una nova aportació a l’anecdotari ciutadà que se suma a les seves anteriors obres ‘Barcelona. Històries, curiositats i misteris (2016); ‘Barcelona secreta (2019) i ‘Barcelona secreta II’ (2020).
Recollint misteris, anècdotes i curiositats, algunes de més conegudes que d’altres, Casinos estableix un pica-pica d’aquelles petites Barcelones que sovint no surten a les grans guies, en un volum de lectura àgil a partir de textos breus i concisos que donen la nota justa i precisa de circumstàncies de la ciutat en les quals els veïns i visitants no sempre hi reparen, o bé, hi reparen tant que ja no hi veuen cap excepcionalitat en objectes concrets i quotidians, malgrat que tot té la seva història i el seu interès, perquè n’hi ha prou amb que s’expliqui amb un mínim de gràcia.
Els arcs de l'aqüeducte van aflorar als anys vuitanta / Sergi Alcàzar
El gran anunci publicitari del mussol al terrat de l’immoble situat a la Diagonal, 372, a la triple confluència amb el passeig de Sant Joan i el carrer Mallorca; el fanal art-déco del capdamunt de la rambla de Canaletes, just al pas de vianants que mena a la plaça de Catalunya; la Font d’Hèrcules del passeig de Sant Joan amb Còrsega, un monument viatger que és l’estàtua degana de la ciutat; o els quatre arcs visibles de l’antic aqüeducte romà a la plaça Vuit de maig, són exemples d’elements quotidians a l’abast de tothom que sovint no són apreciats com a elements de valor ni se’n coneix la història que els precedeix.
Secrets inaccessibles
A l’altra cara de la moneda, a ‘Barcelona secreta Volum III’ també hi ha espai per secrets de molt difícil accés: el vàter del campaner de la catedral, una instal·lació imprescindible per evitar pujar i baixar escales ininterrompudament; la cripta de l’Hotel Oriente de la Rambla, que encara conserva restes de nínxols mortuoris; l’enigmàtica cisterna del Park Güell, un dipòsit d’aigües pluvials sota la sala hipòstila tan gaudinià com la columnata superior; o la casa de nines del Putxet, una caseta d’obra per a jocs infantils dels anys trenta situada entre blocs de pisos al carrer de la Costa.
Entre tants capítols comentant històries poc conegudes pel gran públic també hi ha lloc per petits objectes, com l’os de dit de Calderón de la Barca, conservat al Museu de l’Institut del Teatre; la pedra de Santa Eulàlia, que segons la llegenda li servia a la petita cristiana per a pujar al seu ase; la mènsula amb l’efígie d’un home africà que llueix a la façana gòtica del palau de la Generalitat al carrer del Bisbe; les marques d’origen militar que delimitaven les illes de cases de la Barceloneta; o les fulles de marihuana que es poden veure, si un s’hi fixa bé, al monument a Colom del Portal de la Pau.
El mussol de la Diagonal ha passat de reclam publicitari a patrimoni ciutadà / Sergi Alcàzar
Encara un altre bloc d’articles pot ser el que componen algunes curiositats que expliquen per què Barcelona és com és i també com hauria pogut ser, com el projecte d’Eixample de Rovira i Trias, estampat al terra de la plaça gracienca que porta el nom d’aquest arquitecte i urbanista; el passatge de les Manufactures, entre els carrers de Trafalgar i Sant Pere Més Alt i vestigi més notori del graó o diferència de nivells en que està dividit el pla de Barcelona des de la Trinitat fins a la plaça Universitat o les restes de les escales mecàniques de l’Exposició Universal del 1929 a Montjuïc, reaprofitades pel servei del Metro.
Les escales del passatge de les Manufactures, mostra visible del graó de Barcelona / Sergi Alcàzar
Tot plegat constitueix un compendi d’històries de Barcelona o, dit d’altra manera, d’història de les Barcelones que s’han anat succeint a capes i que, de forma a vegades evident però sovint imperceptible, han anat constituint un seguit de reflexos del passat als quals, de cop i volta, podem emmirallar-nos, per recordar que com a ciutat, som el que hem estat.
Imatge principal: El passatge de les Manufactures, entre els carrers Trafalgar i Sant Pere més Alt / Sergi Alcàzar