N'hi ha prou amb tenir quatre nocions d'història i no ser César Molinas per no confondre la Guerra dels Segadors (1640-1659) amb la Guerra de Successió (1701-1715), tot i que ambdues van tenir resultats nefastos per Catalunya, la primera per l'amputació dels comtats del Rosselló i la Cerdanya i la segona per la pèrdua de les institucions pròpies d’autogovern.
És cert, de tota manera, que una i altra derrota es barregen en l'imaginari col·lectiu català, i en això n'hi ha prou de recordar que l'Himne Nacional, cantat a tort i a dret durant l'Onze de Setembre fa referència als segadors i a la guerra del 1640.
La pluja ha deslluït l'ofrena floral / Jordi Palmer
Els símbols d'un país es construeixen amb el pas dels anys i aquest procés mai es pot donar per tancat del tot. La capella del Sant Crist dels Segadors, actualment un adossat que cau a trossos de l'església de Sant Andreu del Palomar, n'és un bon exemple. Des de l’any 2011 que cada Diada Nacional s'hi celebra una ofrena floral organitzada pel Centre d’Estudis Ignasi Iglesias que té, entre els seus objectius, el de reivindicar la dignificació d’aquest espai, allà on segons la versió tradicional d’’Els Segadors’ es va recollir el que seria el símbol dels revoltats contra el rei Felip IV de les Espanyes:
“El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:
-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
-Aquí és nostre capità,
aquesta és nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!”
Enguany, tot i que deslluït per la pluja intermitentnt, s’ha tornat a reproduir aquest nexe d’unió entre els Segadors i la Diada, tots units per l’anhel de llibertat nacional, és a dir, d’independència. L’ofrena floral d’entitats i formacions polítiques del districte ha donat pas al parlament de l’historiador Josep Cruanyes, activista significat per la llarga lluita pel retorn dels papers espoliats a Salamanca, que ha aprofitat el seu discurs per reivindicar, davant la regidora del districte, Lucía Martín (Barcelona en Comú) la rehabilitació de la capella: “A Sant Andreu no es pot comprendre com es negligeix aquesta capella i el seu entorn”. La pluja ha estat l’excusa perfecte per a Martín, que ha eludit la resposta.
Amb tot, en la vigília de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre, i dins dels actes reivindicatius que s’organitzen a tots els districtes de la ciutat, el de Sant Andreu ha tingut la particularitat d’unir, però sense confondre, la gesta dels segadors del 1640 amb la dels defensors de Barcelona del 1714.
Imatge superior: Josep Cruanyes durant l'ofrena floral / Jordi Palmer