La mort de la Shamira per la caiguda d’una palmera al Raval ha posat el focus sobre el col·lectiu trans de Barcelona, especialment d’aquelles persones que viuen en la marginalitat. Durant les primeres hores de l’accident no va transcendir en cap moment qui havia estat la víctima, així que molts especulaven que es podria tractar d’alguna turista que estava de passeig per una de les zones més pintoresques de la ciutat.

Poques hores després de l’accident, però, les xarxes socials es van començar a omplir de missatges de condol. La majoria de missatges procedien de comptes d’entitats i col·lectius del Raval que treballen amb persones vulnerables, la Fundació Arrels per exemple. A través del seu compte es descobria que la Shamira era una persona sense sostre. Amistats seves han explicat després que vivia al carrer, a la intempèrie al Parc Joan Miró al costat de la Plaça d’Espanya.

 

 

La Shamira formava part del col·lectiu Metzineres, que treballa amb dones trans i persones de gènere no binari a la ciutat. La noia, que va perdre la vida de cop en caure-li la palmera al damunt al carrer Joaquim Costa, a tocar de la plaça d’Emili Vendrell, tenia una forta addicció a les drogues, un fet que ella mateixa va explicar en un documental sobre el consum de drogues al Raval que està disponible a Youtube.

L'addicció a les drogues de la Shamira

En aquell documental, la Shamira, que aleshores tenia 19 anys, explica que es va quedar al carrer amb 18 anys després de sortir d’un centre de menors on residia. “Em vaig quedar tirada, sense casa ni res”. Assegura que la van “treure” del centre de menors i es va veure abocada a la vida al carrer. El consum de drogues es va accentuar aleshores. En el reportatge admet que consumia amfetamines i que aquest consum l'havia afectat les dents. “Consumeixo cinc cops al dia”. Per tal de pagar-se la droga, la Shamira comenta que treballava com a prostituta.

 

 

Les amigues de la Shamira s’han reunit aquest divendres al lloc on va caure la palmera i li han dedicat un homenatge. Al lloc s’hi ha posat fotografies de record i missatges. El seu cas ha servit per posar el focus sobre la realitat crua que viuen les persones trans a Barcelona, que es veuen empeses a viure al carrer, en condicions extremes, malvivint i havent de recórrer a la prostitució per sobreviure.