L’acord d’amistat i cooperació subscrit el dia de la Mercè de l’any 1998 entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv està sota el punt de mira de diverses entitats aglutinades en la plataforma Prou Complicitat, que està duent a terme una campanya de recollida de signatures per revocar aquest acord, que té el suport explícit del partit de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i que ha estat polèmica per l'aparició de logotips institucionals de la Generalitat apareixen uns fulletons amb informació per firmar a favor de la campanya. Ara, el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, també s’ha posicionat, i ha pres partit a favor de revocar l’agermanament amb Tel-Aviv.
Segons ha informat la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona, aquesta institució ha analitzat l’acord d’amistat i cooperació entre la capital de Catalunya, la ciutat palestina de Gaza i la israeliana de Tel-Aviv, i ha conclòs que aquest agermanament no ha tingut en compte el canvi de circumstàncies que s’ha produït després de la seva celebració, el 1998, ja que “no garanteix el respecte al compromís amb els drets humans, i tampoc impulsa unes relacions internacionals que promoguin la justícia global”. Per aquests motius, la Sindicatura s’ha dirigit a l’Alcaldia de Barcelona per recomanar que es revoqui l’acord d’amistat i cooperació entre les tres ciutats.
Marc dels Acords de Pau d’Oslo
En aquest sentit, la sindicatura recorda que l’Acord d’Amistat i Cooperació entre Barcelona, Gaza i Tel-Aviv va signar-se l’any 1998, en el marc dels Acords de Pau d’Oslo, amb la finalitat de sumar esforços en la consecució de la pau a aquesta zona del Pròxim Orient. Va ser signat directament per l’alcalde de Barcelona del moment, Joan Clos. En aquest acord va pactar-se l’intercanvi d’experiències i coneixements sobre la gestió municipal, el desenvolupament d’iniciatives culturals, la col·laboració social i els projectes de cooperació per millorar les condicions de vida de la població de Gaza, però les dificultats del procés de pau al Pròxim Orient, i concretament en el conflicte entre Palestina i Israel, han provocat que aquestes accions no s’hagin pogut dur a terme, malgrat que Barcelona manté relacions amb les dues ciutats per separat.
Segons la sindicatura, el pacte d’agermanament és un acord internacional no normatiu del qual no se’n deriven obligacions o responsabilitats jurídiques ni econòmiques directes a complir per part de l’Ajuntament de Barcelona. Per això, i per considerar que els Acords d’Oslo no han servit per posar “fi a l'ocupació israeliana del territori palestí i aconseguir un autogovern palestí real” i això “ha impulsat la violència, la inestabilitat i les violacions generalitzades del dret internacional humanitari i del dret internacional dels drets humans”, la sindicatura “defensa que qualsevol de les parts podria invocar la caducitat de l’acord”, i per això insta al govern barceloní a revocar-lo.
D’altra banda, i amb l’objectiu de copsar si altres aliances d’aquest caire respecten els drets humans, la sindicatura també ha recomanat a l’Ajuntament que revisi exhaustivament la resta dels Acords d’Agermanament i dels Memorandum of Understanding (MOU) subscrits per l’ajuntament barceloní. En aquest sentit, cal recordar que l'Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre però no trencar l'acord d'agermanament amb la ciutat russa de Sant Petersburg arran de la invasió d'Ucraïna.