La forma actual del districte de Sant Martí de Barcelona prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats. Amb poc més de 240.000 habitants, el segon més poblat després de l’Eixample, està dividit en deu barris, que acullen part del que havia estat l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, agregat a Barcelona l’any 1897. De fet, el terme municipal de Sant Martí era molt més gran, ja que abastava, per exemple, el Poblet, actual barri de la Sagrada Família, a l’Eixample; la Sagrera, a Sant Andreu, i el Guinardó, a Horta-Guinardó.
👀 Les millors vistes de Barcelona, un jardí gaudinià, uns mistos gegantins i altres atractius d’Horta-Guinardó
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
Sant Martí de Provençals era, a més un municipi amb diferents nuclis disseminats, molts dels quals es troben a l’origen dels actuals barris, començant pel que conserva el nom del municipi i continuant pels nuclis del Clot i del Poblenou, entre d’altres. La seva extensió de terreny pla i proper a la ciutat de Barcelona va ser clau perquè passés de l'explotació rural dels seus camps a ser un referent de la revolució industrial a Catalunya, del que encara queden força romanents en el seu teixit urbà i arquitectònic, als quals cal afegir els grans polígons d’habitatges construïts a tocar de Sant Adrià de Besòs, conformant un territori on es barregen antigues masies i xemeneies industrials amb modernes zones d’expansió, com la plaça de les Glòries i el 22@. A tot aquest llegat cal afegir la importància actual de les platges amb 2,6 quilòmetres de litoral. Si el districte està format per deu barris, aquí van deu recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
El Besòs i el Maresme: la rambla salvada pels veïns
El Besòs i el Maresme és un barri marcat per l’existència de grans polígons residencials construïts durant els anys 50 i 60 del segle passat. A la zona que limita amb el mar hi ha el parc del Fòrum, compartit amb Sant Adrià de Besòs, i el NAT, Museu de Ciències Naturals, però si un espai vertebra aquest barri és la Rambla Prim, el gran passeig perpendicular al mar, de quatre quilòmetres de longitud i seixanta metres d’amplada que, de fet, ja estava previst al pla Cerdà i que als anys setanta va estar a punt de sucumbir per donar pas al primer cinturó de ronda, l’actual ronda del Mig, salvada finalment gràcies a la mobilització veïnal.
El Camp de l’Arpa del Clot: Masia urbana recuperada
A Barcelona hi sobreviuen un centenar de les més de sis-centes masies que hi havia en el seu terme municipal. Una d’elles és la de Can Miralletes, a l’extrem nord del Camp de l’Arpa del Clot, barri germà del Clot del qual el separa l’avinguda Meridiana. Can Miralletes és un exemple de masia que, miraculosament, es conserva en bon estat i que inclou una petita part del terreny que històricament explotava, ara convertit en jardí públic. Després d’un ús relativament recent com a bar, actualment es troba en procés de rehabilitació integral per poder ser destinada a espai adreçat als nens i nenes i les famílies que visitin els jardins i ofereixi jocs i tallers relacionats amb la natura, el clima i la sostenibilitat.
El Clot: Centre administratiu d’un districte disseminat
L’antic municipi de Sant Martí de Provençals comptava amb diversos nuclis disseminats, un dels quals, el del Clot, és l’actual centre administratiu. A la plaça de Valentí Almirall es troba la seu del districte, ubicada a Ca la Vila, el que havia estat històricament l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals. Construït entre 1865 i 1868 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias i reformat el 1888 per Pere Falqués i Urpí, destaca pel seu caràcter monumental i, singularment, per la torre del rellotge que corona l’edifici, de fusta amb coberta de pissarra negra i balconada de ferro que li dona una peculiar fesomia.
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou: Memòria del passat industrial
Bona part del barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou se situa a l’espai ocupat per Macosa, una descomunal fàbrica del sector metal·lúrgic que va marcar el passat industrial d’aquesta part de Barcelona. Desapareguda quasi completament, va donar pas a diverses operacions urbanístiques, l'última de les quals ha estat l’obertura de l’avinguda Diagonal fins al mar i la construcció de tot l’entorn. Com a record del passat en queda la xemeneia, de formigó i 63 metres d’altura, i la Torre de les Aigües del Besòs, un dipòsit d’aigües de 60 metres d’altura construïda el 1882 per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí.
El Parc i la Llacuna del Poblenou: El futur centre de Barcelona?
El barri del Parc i la Llacuna del Poblenou inclou en el seu territori part del 22@ així com l’anomenat Triangle Golfo, la principal zona d’oci nocturn de Barcelona i un maldecap per als veïns. També inclou bona part de la plaça de les Glòries, aquell centre de la ciutat que Cerdà va somniar però que mai va acabar de reeixir però que actualment, amb edificis singulars com la Torre Glòries i el Disseny Hub i a punt d’acabar la seva remodelació íntegra i, esperem que definitiva, té molts números d’esdevenir, ara sí, el futur centre de la ciutat de Barcelona.
El Poblenou: La rambla ciutadana
El nervi ciutadà de Sant Martí es troba al barri del Poblenou i principalment a la seva rambla, principal via popular del districte. En un barri que pateix la condemna de ser el preferit dels expats, aquesta rambla, amb els seus comerços emblemàtics, com l’orxateria El tío Che, o equipaments històrics com l’Aliança del Poblenou manté un gust de barri popular que es resisteix a la gentrificació. Des del seu encreuament amb el carrer de Pere IV -l’eix industrial del districte- fins al mar, la Rambla del Poblenou és el principal espai de vida veïnal i cívica del districte de Sant Martí i, de fet, la rambla més popular de Barcelona.
Provençals del Poblenou: Un parc sobre terrenys industrials
El barri de Provençals del Poblenou porta aquest nom com a espai que vincula Sant Martí amb el Poblenou i està marcat per la presència de bona part del 22@ al seu territori així com per l’existència del Parc del Centre del Poblenou, dissenyat per Jean Nouvel i inaugurat el 2008 sobre antics terrenys industrials dels que en queda un edifici, l’Oliva Artés, actual subseu del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). El parc destaca per una modernitat que no sempre ha estat del tot entesa pels seus veïns i usuaris, i conserva en el seu traçat el pas del carrer de Pere IV. També en aquest barri hi ha altres antics complexos industrial en transformació, el de Can Ricart i La Escocesa.
Sant Martí de Provençals: Un singular nucli rural
El barri de Sant Martí de Provençals, que conserva el nom de l’antic municipi, amaga el gran atractiu del districte. Entremig de grans blocs d’edificis s’ha conservat el petit i singular nucli rural de Sant Martí Vell, compost per una església gòticobarroca dels segles XV a XVII i diversos edificis adjacents, que traslladen el veí i el visitant en un viatge en el temps a un passat rural avui pràcticament desaparegut, amb un parell de rellotges de sol amb llegendes ben curioses. Al seu entorn es troba el parc de Sant Martí i en un futur no gaire llunyà, l’entrada des d’aquesta banda de l’estació intermodal de la Sagrera.
La Verneda i la Pau: una rambla paral·lela al mar
Al barri de la Verneda i la Pau es troba l'origen de l'antic poble de Sant Martí de Provençals, documentat ja l’any 989. Modernament, es tracta de la unió de dos barris, el de la Verneda i el de la Pau, marcats per la presència de grans blocs d’edificis impulsats a partir dels anys cinquanta per dotar de residència les grans onades migratòries. El seu carrer principal és la rambla Guipúscoa -qualificada de rambla malgrat ser paral·lela al mar-, que funciona com a eix vertebrador de la vida social d’aquesta part de Barcelona. Continuació geogràfica del carrer d’Aragó, la rambla de Guipúscoa aglutina els serveis i els comerços de la zona.
La Vila Olímpica del Poblenou: El gran llegat olímpic
Malgrat una posició de relativa centralitat en el plànol de Barcelona, el de la Vila Olímpica del Poblenou és un dels barris més moderns de la ciutat, ja que es tracta d’una zona industrial, la de la Nova Icària, que va ser eliminada per la piqueta olímpica en la transformació més radical i reeixida feta en ocasió dels Jocs Olímpics del 1992. Aquest mateix fet va convertir el nou barri en un espai sense ànima històrica i amb el Port Olímpic com a gran referent, una instal·lació portuària que, malgrat tot, ha necessitat una profunda renovació recent, en el marc de la Copa Amèrica de Vela, per poder revitalitzar l’espai, ara dins del paraigua de l’economia blava.