El solar de l’antic Mercat del Peix, on s’està construint el futur hub d’innovació de la Ciutadella del Coneixement, al barri de la Vila Olímpica de Barcelona, es troba en un espai que s’ha anat guanyant al mar al llarg dels segles, de manera que fins al segle XV, el mar Mediterrani submergia tota la zona, mentre que al segle XVI ja es trobava en zona de platja, i actualment la línia de costa es troba a un parell de centenars de metres. Aquests canvis són els que han fet possible una troballa arqueològica singular en el marc de la construcció de les plantes subterrànies del nou edifici: a uns cinc metres per sota del nivell actual del mar han emergit les restes d’un vaixell, datat inicialment entre els segles XV i XVI, que ja ha estat batejat, provisionalment, com a Ciutadella I.
Es tracta d’una troballa d’especial importància, atès que a Barcelona en època contemporània només s’ha trobat un altre derelicte -és a dir, les restes d’un vaixell naufragat-, l’any 2008 en el marc de les obres a l’entorn de l’estació de França, el Barceloneta I, les restes del qual són visitables al Museu d’Història de Barcelona. Pel que fa al Ciutadella I, el que s’ha trobat són les restes del fons del vaixell, un fragment de 10 metres de llargada i 3 d’amplada, malmès en un extrem per una de les pilastres dels fonaments de l’obra, però on es conserven dos palmellars, les bigues longitudinals, i una trentena de quadernes, és a dir, les fustes corbades que formen l’esquelet del buc.
En concret, es tractaria de la part de popa i babord d’un vaixell de grans dimensions que, a més, per les característiques de la troballa, no s’hauria enfonsat en aquest punt on s’ha trobat, sinó que hauria estat arrossegat per la mateixa força del mar i els corrents submarins. En tot cas, Xavier Maese, arqueòleg del Servei d’Arqueologia de Barcelona, ha apuntat que des de l’inici de les obres, ara fa un parell d’anys, hi havia previsió de trobar restes arqueològiques en aquest punt i de fet, ja s’han trobat en el mateix àmbit un refugi antiaeri i part de la ciutadella borbònica, que van ser documentats en el seu moment.
Troballa “excepcional”, però alhora "prevista”
“Teníem la previsió de trobar restes”, ha apuntat Maese en el marc d’una visita per a mitjans de comunicació, on ha assenyalat que, en realitat, “teníem entre cella i cella trobar un vaixell”. De fet, tot i que la troballa ha estat qualificada “d’excepcional”, hi havia diversos elements que apuntaven a la possibilitat de trobar restes marítimes, ja que no va ser fins a la construcció dels primers molls del port de Barcelona a mitjans del segle XV, que aquesta zona va començar a guanyar terreny al mar, augmentant la possibilitat d’atrapar un derelicte, com finalment ha passat.
Un cop efectuada la troballa en el marc de les obres per part de l’empresa especialitzada Arqueòlegs.cat, en aquests moments s’està procedint a les tasques d’identificació i marcatge de les restes, per a la seva conservació. Sobre el terreny, diversos equips especialitzats hi treballen sota la supervisió del Servei d’Arqueologia municipal. Una de les feines que es fa és la de remullar constantment les fustes, que no poden perdre el seu grau d’humitat. Santiago Palacios, director de la intervenció, que no ha descartat que encara es pugui trobar alguna resta més en una part del solar encara pendent d’excavar, ha apuntat que de moment les restes estan datades entre els segles XV i XVI, però més endavant, amb l’anàlisi de les resines utilitzades per calafatar el vaixell, “podrem saber on i quan es va construir”.
Les restes seran conservades
A diferència de moltes altres troballes arqueològiques, que generalment es tornen a enterrar, en aquest cas i donades la seva importància, seran conservades, en un procés “delicat”. El primer pas serà retirar “fusta a fusta” segons Dèlia Eguiluz, cap de restauració, totes les restes i transportades a un banc d’aigua, on seran estudiades per saber la seva procedència. Un cop investigades i assegurada la seva conservació, encara és aviat per saber el seu futur, però podrien seguir l’exemple del Barceloneta I, que actualment formen part de l’exposició permanent del Museu d’Història de Barcelona. Amb tot, el final del camí i una eventual exposició es podria allargar fins a cinc anys.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!