Bona part de les obres de l’arquitecte Antoni Gaudí ja tenen la consideració de patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Es tracta d’obres prou singulars i reconegudes com la Casa Vicens, la Sagrada Família, el Palau Güell, el Park Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà (la Pedrera) a Barcelona i la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat). Ara, els representants de sis edificis gaudinians més han sumat esforços per, a través de la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), avaluar les possibilitats de formar part d’una ampliació d’aquest reconeixement internacional sobre les obres de Gaudí. 

En concret, representants de sis entitats titulars d’edificis dissenyats per Antoni Gaudí han signat un protocol d’intencions amb l’objectiu de sumar esforços perquè les obres que gestionen assoleixin la declaració de patrimoni de la humanitat, amb l’objectiu que tota o pràcticament tota l’obra d’Antoni Gaudí tingui aquest important reconeixement en ocasió del centenari de la seva mort l’any 2026. D’aquestes sis obres, dues són a Barcelona, la Torre Bellesguard i el col·legi de les Teresianes -Col·legi Teresià de Barcelona-, una a Palma, que és la intervenció de Gaudí a la Catedral-Basílica de Santa Maria de Mallorca, i les altres tres pertanyen a les obres gaudinianes fora dels Països Catalans: el Caprici de Comillas (Cantàbria); el Museu Casa Botines de Lleó i el Palau Episcopal d’Astorga (Lleó).                  

Com a entitat de referència de documentació i recerca acadèmica sobre l’obra de Gaudí actuarà la Càtedra Gaudí de la UPC, amb un grup de treball format per les següents entitats: Cabildo Catedral de Mallorca, que gestiona la Catedral-Basílica de Santa Maria de Mallorca; la Fundació Escola Teresiana, gestora del Col·legi Teresià de Barcelona; Mucmo Gestión, entitat gestora del Caprici de Gaudí de Comillas; la Fundació Obra Social de Castella i Lleó, entitat titular del Museu Casa Botines Gaudí de Lleó, Diòcesis de Astorga, entitat que gestiona el Palau Episcopal de Gaudí d’Astorga, i el Grup Catalana Occidente Activos Inmobiliarios, gestors de la Torre Bellesguard de Barcelona.

Detall dels bancs d'entrada de la Torre Bellesguard de Gaudí / Foto: Miquel Muñoz

Segons el protocol d’intencions signat per les sis entitats, els avenços en recerca, restauració i millora en aquests edificis, des del 2005 fins a l’actualitat, determinen que hagin adquirit la valoració necessària per ser inscrits en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Una acció que es contextualitza en la commemoració dels cent anys de la mort d’Antoni Gaudí el 2026. Per a l’any que ve està previst l’inici del programa de l'Any Gaudí 2026 amb activitats relacionades amb el patrimoni, l’art, la cultura i l’educació per reivindicar l’obra d’Antoni Gaudí, amb especial èmfasi en el coneixement científic de les aportacions de Gaudí.

La Càtedra Gaudí de la UPC, dirigida pel professor Galdric Santana, és un centre de recerca i documentació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que té com a missió la conservació, la difusió i l’estudi d’un patrimoni excepcional al voltant d'Antoni Gaudí i de l’arquitectura i l’urbanisme dels segles XIX i XX. Galdric Santana és alhora comissari de l'Any Gaudí 2026, juntament amb Núria Poch.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!