L’skyline o silueta urbana d’una ciutat acostuma a ser generat a partir d’una combinació d’edificis alts, edificis emblemàtics i accidents geogràfics. En aquest sentit, a Barcelona, aquest skyline ve definit pel perfil de Montjuïc, la silueta de la Catedral, el Sagrat Cor del Tibidabo i la Sagrada Família, així com construccions generalment altes, com les torres de la Vila Olímpica, amb d’altres que tenen un perfil singular, com ara l’edifici de l’Hotel Vela, i sense oblidar la construcció humana més alta de totes, la torre de Collserola, que a la seva altura considerable s’hi afegeix el fet d’estar encimbellada a la muntanya.
Ara bé, com que la majoria d’ítems que apareixen a l’skyline són obra humana, aquesta silueta urbana està subjecte a canvis amb el pas del temps, i en un àmbit més concret, el de les construccions, que són perfectament mesurables en la seva altura, aquest 2025 arriba amb l’anunci d’importants canvis. Ras i curt, la Sagrada Família comença l’any com la quarta construcció en altura de l’àmbit urbà -excloem aquí la torre de Collserola i els seus 288 metres d’altura, ja que està situada fora del contínuum edificat- i, segons les previsions, l’acabarà com l’edifici més alt, i amb diferència.
Torres olímpiques, Glòries i… la Sagrada Família
Anem a pams, des de l’any 1992, la posició de construcció urbana més alta de Barcelona és compartida ex aequo per les torres bessones de la Vila Olímpica, la torre Mapfre i l’Hotel Arts -o a l’inrevés si es prefereix-, amb els 154 metres d’altura. De fet, ja en els primers projectes de construcció de la Vila Olímpica es va decidir que totes dues torres farien la mateixa altura, per bé que va ser la Mapfre la primera que va arribar-hi, ja que es va construir primer la caixa dels ascensors i després la resta mentre que pel que fa a l’Hotel Arts es va anar construint planta per planta completament.
La tercera posició -ja que la primera contempla dues edificacions- és per la Torre Glòries, acabada el 2005 com a Torre Agbar i amb 144 metres d’altura. Obra de l’arquitecte Jean Nouvel, es distingeix per la seva singular forma que li ha valgut malnoms populars com el de supositori o d’altres més aviat impublicables. La quarta posició és per la Sagrada Família, que un cop completat el dotzè nivell de la torre de Jesús, ja quasi empata amb la Torre Glòries, aixecant-se fins als 142,5 metres.
Ara bé, cal tenir en compte que, segons les previsions de la Junta constructora de la Sagrada Família, es preveu que a finals del pròxim 2025, la torre de Jesús estigui acabada, per ser inaugurada l’any 2026, en ocasió del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Això vol dir que en un any s’afegiran 30 metres -l’equivalent a tot l’Arc de Triomf- a la torre en el que serà un terminal coronat per una creu panoràmica arribant a l’altura màxima prevista, 172,5 metres, una mica per sota de l’altura de la muntanya de Montjuïc, amb el suposat propòsit gaudinià que l’obra humana no superi l’obra divina.
Per tant, en un any l’skyline de Barcelona haurà canviat, ja que l’edifici més alt -sempre amb l’excepció de la Torre de Collserola- serà un altre dels que hi ha en l’actualitat. Un canvi substancial que a més, definirà la silueta final del temple, al qual, de tota manera, encara li quedaran uns vuit anys més d’obres per donar-se per finalitzat. Potser, a més, servirà per canviar la imatge icònica de la Sagrada Família, reduïda a les quatre torres de la façana del Naixement, una estampa àmpliament superada en l’actualitat
Edificis següents i categoria d’Altres
Ja sense preveure més canvis en el rànquing, ja que actualment no hi ha previstos gratacels ni altres construccions de prou envergadura a la ciutat en un futur pròxim, els edificis que segueixen per altura són l’Hotel Sky, de 115 metres i construït el 2008, un edifici històric de la Barcelona del segle XX com l’Edifici Colon, de 110 metres i construït el 1970, empatat amb un de molt més modern, com el Diagonal ZeroZero, també de 110 metres i aixecat el 2011, seguit de l’Hotel Barcelona Princess, de 109 metres i aixecat el 2004.
Val a dir, en tot cas, que en aquest rànquing hi ha una certa trampa o almenys caldria incloure una categoria d’Altres, ja que sovint s’exclouen edificacions també prou altes, ja que a més del cas esmentat de Collserola, també són significatives les altures de la Torre de Comunicacions de Montjuïc (136 m) i la Torre de Jaume I (107 m). Finalment, també cal tenir en consideració altres edificacions properes a Barcelona però fora del terme municipal, com les Tres Xemeneies de Sant Adrià (200 metres) o els gratacels de l’Hospitalet de Llobregat: Hotel Porta Fira (113 metres); Torre Realia (112 m), i Torre Puig (109).