La forma actual del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona prové de l’any 1984, quan l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la vigent divisió de la ciutat en deu entitats. Amb uns 150.000 habitants, més de la meitat del seu territori es troba en zones poc poblades de la serra de Collserola, inclòs l’enclavament de la Santa Creu d’Olorda, però el nucli del districte el conformen els dos antics municipis dels que pren el nom, Sant Gervasi de Cassoles, agregat a la capital de Catalunya el 1897 i Sarrià, incorporat el 1921, a excepció del barri de Pedralbes, que va quedar assignat a les Corts.
👒 Una icona industrial, una estació modernista, un jardí reivindicatiu i altres atractius de Sants-Montjuïc
🏭 Un singular nucli rural, la rambla més popular, vestigis industrials i altres atractius de Sant Martí
👀 Les millors vistes de Barcelona, un jardí gaudinià, uns mistos gegantins i altres atractius d’Horta-Guinardó
⛪ Una inesperada Dama d’Elx, una església brutalista, l’antic canòdrom i altres atractius de Sant Andreu
🏰 Un castell fals, l’antic mental, un grapat d’aqüeductes i altres atractius de Nou Barris
Tot i que oficialment el districte està dividit en sis barris segons la delimitació vigent des del 2006, de fet inclou gairebé una quinzena, incloent-hi els veïnats dispersos de Collserola. Pel que fa a les zones més poblades dels antics municipis de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles, es tracta de barris principalment residencials, amb destacables zones verdes, moltes de les quals eren antigues residències familiars, i els seus habitants es compten entre els que disposen de les rendes més altes de la ciutat. Si el districte està format per sis barris, aquí van sis recomanacions de punts d’interès, una per cada barri.
El Putxet i el Farró: La caseta de nines que somia la canalla
El nom d’aquest barri ja indica que, de fet, són dos, d’una banda, el Farró, que pren el nom d’un dels primers promotors urbanístics de la zona, i de l’altra, el Putxet, que pren el nom del turó on se situa. Aquí s’hi troba una curiosa caseta de nines. Bé, de fet el terme caseta li queda petit, perquè es tracta d’una construcció d’obra d’aires modernistes i decoració de trencadís que servia per als jocs infantils i és prou grossa, nou metres quadrats, com perquè la canalla hi entri, tot i que actualment no es pot accedir a l’interior. En tot cas, si es pot visitar per fora, situada en un espai públic que antigament havia format part del jardí de la residència Vil·la Matilde, actualment desapareguda.
Sant Gervasi-la Bonanova: Un submarí al peu de Collserola
El barri de Sant Gervasi-la Bonanova aglutina el nucli històric del municipi de Sant Gervasi de Cassoles i la Bonanova, veïnat aparegut a l’entorn del passeig del mateix nom que comunicava Sant Gervasi amb Sarrià. Dins dels límits del barri s’inclou el CosmoCaixa i una de les decoracions de carrer més insòlites de la ciutat, un submarí autèntic, de fet, un minisubmarí de 18,8 metres d’eslora. Es tracta de l’SA-51 o submarí Barcelona, donat per l’Armada Espanyola a la Fundació La Caixa el 1986 per formar part de l’aleshores anomenat Museu de la Ciència. Inicialment, es podia visitar l’interior, però a causa del vandalisme es va tancar i situar a una elevació que el fa inaccessible. Això sí, es pot gaudir des de fora i imaginar com havia de ser la vida dels seus cinc tripulants sota l’aigua.
Sant Gervasi-Galvany: De parc d’atraccions a parc noucentista
El barri de Sant Gervasi-Galvany formava part de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles i pren el nom de la finca de Can Galvany, on se situa el mercat del mateix nom. Un dels elements destacables d’aquest barri és el Turó Park, situat en l’espai ocupat anteriorment per un parc d’atraccions del mateix nom i que va ser dissenyat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí amb la forma de jardí noucentista, amb camins, parterres, fonts, places, praderia i un estany. Obert el 1934, a l'interior també hi ha una bona col·lecció d’escultures, entre les quals destaca La ben plantada d'Eloïsa Cerdan, que ret homenatge a l’obra homònima d’Eugeni d'Ors.
Sarrià: L’epicentre del districte
L’actual barri està conformat pel nucli històric del vell municipi independent de Sarrià i és, per tant, l’espai de centralitat del districte i alhora, una zona que conserva el seu aroma de poble independent allunyat, tant físicament com mentalment, del brogit del centre de Barcelona. És aquí on se situa la seu del districte, ubicada a la plaça del Consell de la Vila, al mateix edifici que fins al 1921 era la seu de l’Ajuntament de Sarrià. L’edifici va ser projectat per l'arquitecte municipal Francesc Mariné el 1895 i inaugurat el 2 de maig del 1896 per l'alcalde Ramon Miralles i Vilalta.
Les Tres Torres: Mostra permanent d’escultures de Clarà
Les torres a les que fa referència el nom d’aquest barri són les que es van fer construir els tres germans Romaní i Climent Mas. En els límits d’aquest barri s’inclouen el cementiri de Sarrià i el sector de Can Ràbia, on antigament hi havia l’estadi de Sarrià de l’RCD Espanyol. La sorpresa del barri, en tot cas, es troba als jardins de la Biblioteca Clarà, on es pot gaudir d’una mostra permanent de les escultures de l’artista Josep Clarà. Amb tot, si aquestes escultures es poden gaudir al jardí és a causa de la poca fortuna del Museu Clarà, situat a l’espai ara ocupat per la biblioteca i que l’Ajuntament de Barcelona va clausurar el 1995, fet que va provocar protestes veïnals en el seu moment contra l’alcalde Pasqual Maragall i l’aleshores regidor de Cultura, Oriol Bohigas.
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes: El túnel del primer ‘metro’
El nom d’aquest barri ja indica la seva varietat: d’una banda, Vallvidrera, un autèntic poble dins el terme municipal; d’altra banda, el Tibidabo, al cim de Collserola, i finalment les Planes, format per diversos veïnats i nuclis de població dispersos. En aquest barri tan disseminat s’hi troba un pantà, el de Vallvidrera, i una curiositat de primera categoria, el Mina-Grott, un túnel de canalització d’aigües -que encara avui fa aquesta funció- per on va circular, entre 1908 i 1916, el primer tren elèctric subterrani de Barcelona, és a dir, un precursor del Metro, que portava el públic barceloní a un parc d’atraccions d’història efímera, el Lake Valley.