El recurs presentat per l’exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Acebillo, contra l’aleshores alcaldessa, Ada Colau, i la seva segona tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, per la superilla de l’Eixample, ha estat desestimat per la Sala Penal del Tribunal Suprem, una decisió que avala la reurbanització del carrer Consell de Cent a partir del model d’Eix Verd. En concret, el TS ha desestimat el recurs de queixa presentat per Acebillo juntament amb Francesc Jufresa i Ferran Grasas després que l'Audiència Provincial de Barcelona inadmetés un recurs de cassació contra l'arxivament de la causa penal contra Colau i Sanz. A més, la sala condemna Acebillo al pagament de les costes i explicita que ja no és possible presentar cap més recurs contra la resolució.
Poc després de saber-se aquesta decisió judicial, Barcelona en Comú ha destacat, per mitjà d’un comunicat, que amb la decisió del TS "es tanca definitivament" la causa penal. "Superilla Barcelona avui queda avalat pel Tribunal Suprem", ha celebrat Sanz, que ha considerat que hi havia motius per a sentir-se satisfeta: "El Tribunal Suprem ha confirmat que tot el projecte de transformació verda Superilla Barcelona es va desenvolupar d'acord a llei i no existeix cap delicte penal”.
El desembre del 2023, l'Audiència de Barcelona va arxivar la querella contra l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme Janet Sanz per l'aprovació de la superilla del carrer Consell de Cent. Segons van exposar llavors els magistrats, la sentència contenciosa administrativa que va anul·lar el procediment administratiu d'aprovació de les obres no suposava que les dues polítiques cometessin delictes de malversació de fons públics, delicte urbanístic o frau de subvencions. Llavors, els magistrats van recordar també que l'àmbit penal és l'última opció i que la pròpia sentència contenciosa veia només irregularitats administratives, però no pas greus.
Una altra querella arxivada
Així mateix, aquest dilluns també s’ha tingut coneixement de l’arxivament judicial de la querella que la immobiliària Junimo va interposar contra Colau per haver evitat el desallotjament d'un ciutadà en situació de vulnerabilitat. Els fets van tenir lloc en els darrers mesos del passat mandat i l'empresa també va querellar-se contra l'aleshores regidora d’Habitatge, Lucía Martín, i tres funcionàries del consistori. En la interlocutòria, la magistrada ha considerat que la intervenció del consistori en aquest cas s'ajusta a les obligacions que estableix la llei catalana antidesnonaments i ha descartat que es cometés "una infracció penal o actes susceptibles de coaccions o prevaricació".