L’Ajuntament de Barcelona ha conclòs la restauració de diverses pintures gòtiques originals del segle XIV de l’edifici històric del consistori, entre els quals es troba l’escut pintat de la ciutat més antic que es coneix.
Les pintures van ser localitzades en el marc d’unes feines de restauració d’uns sostres que havien estat repintats entre 1888 i 1929 i arran de la troballa, es va començar a treballar en la seva restauració, un cop els sondatges van revelar que les pintures se situaven entre 1371 i 1567.
Segons ha comunicat aquest dissabte l’ajuntament, els Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni han acabat la recuperació del primer dels sostres de fusta del pati de la seu de la plaça de Sant Jaume, on a finals de 2017 es van descobrir decoracions vinculades a la construcció de l’edifici històric del consistori.
L’escut pintat més antic
Les pintures recuperades mostren la combinació de dos senyals heràldics o escuts diferents. Un és l’escut reial, amb els quatre pals vermells sobre fons daurat, i l’altre motiu heràldic mostra el que ara es podria considerar com el primer escut pintat conegut de Barcelona, amb el rombe dividit en quatre quarters on apareixen la creu de Sant Jordi –a dalt a l’esquerra i a baix a la dreta– en combinació amb els pals vermells de l’escut reial –dos a dalt a la dreta i dos a baix a l’esquerra–.
La decoració medieval es va recobrir a mitjans del segle XVI amb una nova decoració renaixentista basada en iconografies figuratives humanes, animals i florals, que es poden associar a faules i ficcions clàssiques. El sostre es va mantenir pràcticament intacte fins a l’enderrocament d’una bona part de l’antic edifici medieval, a conseqüència de la construcció de la nova façana a la plaça de Sant Jaume i de les obres de modificació i reconstrucció del gran pati central, entre 1831 i 1847.
En les tasques de conservació hi ha intervingut un equip de sis restauradores. El procés ha inclòs feines com la neteja i desinfecció dels sostres, la fixació de les capes de preparació i pictòriques, l’extracció i embalatge dels elements ornamentals en relleu fets el 1929, la recuperació de la decoració original, el tractament dels suports i claus rovellats i l’aplicació d’una capa de protecció, entre altres. A més, en les proves de diagnosi prèvies es va comptar amb la col·laboració de l’Àrea de restauració i conservació preventiva del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).