La superilla del barri de Sant Antoni és, fins ara, una mostra gairebé irredempta del que suposava l’aplicació de l’anomenat ‘urbanisme tàctic’ a la ciutat de Barcelona. Encara que ja es va posar a prova amb la superilla del Poblenou -que continua gairebé en les mateixes condicions- aquest tipus d’urbanisme es va veure impulsat per la pandèmia i consistia a pacificar carrers per la via de tancar-los al trànsit per mitjà de mobiliari urbà i pintura a terra. Ara, l’Ajuntament de Barcelona es prepara per convertir en estructural l’urbanisme tàctic de la superilla de Sant Antoni, però amb una intenció clara, la de “corregir” els errors que s’han detectat als eixos verds de l’Eixample, com al carrer Consell de Cent.
🔴 Cleca de Collboni als comuns per les superilles: “Nosaltres ho farem millor”
🔴 Despropòsit als eixos verds: trànsit pel mig de la plaça de Consell de Cent amb Borrell
De fet, l’actual govern municipal socialista no ha estalviat crítiques al funcionament dels eixos verds de l’Eixample, és a dir, la pacificació dels carrers Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell seguint el model Superilla, i encara està pendent que el consistori presenti un pla, anunciat en el seu moment per l’alcalde Collboni, per rectificar les mancances observades en aquests carrers quan just fa un any que estan en servei. Ara, en un pas més enllà, el mateix ajuntament anuncia que posarà en marxa el procés per convertir en estructural l’urbanisme tàctic de la superilla de Sant Antoni però, com ha apuntat la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, “de manera que es resolguin mancances ja detectades als eixos verds de l’Eixample”.
Des d’escocells trencats fins a greus problemes de mobilitat, Bonet considera que és hora d’aprendre dels errors i evitar que aquesta nova intervenció els repeteixi. Per això ha anunciat que el pas de la superilla de Sant Antoni de tàctica a estructural es farà “abordant l’aprenentatge extret dels eixos verds”, i amb la necessitat de “garantir la convivència d’usos” i “introduir criteris de codi d’accessibilitat”, és a dir, fer més clars els espais que ha d’ocupar cada usuari, ja siguin vianants, com cotxes, patinets, bicicletes i també, les furgonetes de càrrega i descàrrega. A més, Bonet ha considerat que amb la futura intervenció es donarà compliment al compromís del govern municipal de “convertir en estructural allò que era urbanisme tàctic i que funciona”, una qualificació en la que no entrava el carril tàctic del carrer Pelai, fulminat com a una de les primeres mesures de govern.
On s’intervindrà?
En tot cas, l’Ajuntament preveu actuar en un àmbit de 13.400 m², que inclou cinc trams de carrer -tres trams del carrer Comte Borrell, entre l’avinguda Paral·lel i el carrer Manso, i dos del carrer Parlament, entre Viladomat i la ronda de Sant Pau- i la consolidació de la plaça de la confluència dels carrers Borrell i Parlament. De moment, i en línia amb la nova política de contenció a l’hora de donar a conèixer imatges virtuals del resultat futur, l’Ajuntament s’ha limitat a apuntar que ja s’ha acceptat una proposta, guanyadora del concurs preceptiu, com a punt de partida per al disseny de la reurbanització definitiva.
Això sí, la intervenció, que preveu que les obres puguin començar a principis del 2026 amb un pressupost de 8 milions d’euros, tindrà com a finalitat consolidar l’existència d’aquesta superilla, però evitant la “degradació”, segons ha admès la mateixa Bonet, que ha anat acumulant al llarg del temps i ha obligat a fer campanyes de rentada de cara, i alhora, evitar caure en “errors” com els que hi ha hagut als eixos verds, com “elements materials que s’han trencat a l’any de vida”, com és el cas de les tanques dels escocells. Per Bonet, la futura superilla de Sant Antoni és l’oportunitat per veure perquè algunes coses han anat malament, i ha insistit que un dels problemes de carrers com Consell de Cent és el fet que “quan no està prou identificat on es fa càrrega i descarrega, o està clar per on passen els vianants, els patinets o les bicicletes, perquè no es distingeix, segur que genera problemes de convivència d’usos”. Per això ha defensat que en el cas de la superilla de Sant Antoni el pas de l’urbanisme tàctic a l’estructural es farà amb un disseny per a “conviure millor”.