Tristán Xancó, propietari de la històrica camiseria Xancó de Barcelona, situada al número 78-80 de la Rambla des de fa 200 anys, ha decidit abaixar la persiana el proper dia 31 de desembre, perquè ja no pot competir amb la cultura de la immediatesa, internet i les samarretes informals per vestir.

Tanca un altre dels establiments comercials històrics de Barcelona, el més antic de la Rambla, que va obrir al gener de 1820, perquè els canvis d'hàbits socials sovint són incompatibles amb la tradició: cada vegada menys persones es fan camises a mida.

L'esposa de Xancó, Pilar Satta, que des de 1975 treballa a la botiga, ha explicat a Efe que la decisió de tancament és "per qüestions personals i perquè la mentalitat de la societat ha canviat".

L’esplendor del Modernisme

Entrar a la camiseria Xancó és retrotraure's en el temps a l'esplendor del Modernisme: els seus mobles són originals del 1912, quan el propietari va reformar per primera vegada el local, fets en fusta noble, vidrieres esculpides, i vitrines i prestatges plens de camises, amb un taller a la rebotiga, i una màquina registradora anhelada per antiquaris.

La camiseria està catalogada com a establiment de gran interès en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Paisatgístic de Barcelona.

Des de fa uns dies, a les finestres de l'establiment llueixen uns cartells blancs amb el lema, potser a manera d'epitafi: "liquidació, descomptes del 50%".

"No hi ha cap culpable del tancament”

Satta insisteix: "No hi ha cap culpable del tancament. La mentalitat de la societat ha canviat, tothom té pressa. Ara el món respon al 'm'agrada, me'l quedo'. A la gent ja no li preocupa tant venir, provar i emportar-se un producte personalitzat. Tots tenen pressa".

Un turista italià mira una camisa blau verd glauc que li ofereix Satta, i, com si estigués en un museu enfront d'una raresa única, diu amb tristesa en italià: "aquesta camisa és preciosa, és un pecat que tanquin, ¿on trobaré camises tan boniques i d'aquesta qualitat?".

Satta explica que a la botiga van clients internacionals i nacionals, "però tots busquen una mateixa cosa: un tracte personalitzat, palpar les teles per comprovar la seva qualitat".

"Els joves compren un altre estil de camises o samarretes de cotó. L'estil ha canviat", es lamenta Satta.

També atribueix a internet la menor afluència de públic al seu comerç. Per Satta no té sentit preguntar si no haurien pogut llançar el seu negoci a les xarxes perquè argumenta que "a internet no pots tocar el producte amb les teves mans, nosaltres enviàvem teles per correu si algú ens feia una comanda des de fora".

L'anunci de tancament de la botiga ha despertat un inusitat interès per entrar-hi. El comerç està ple aquests dies. Caminen amb pressa, com si sabessin que aquest museu tèxtil modernista morirà en uns dies. Molts no compren, només la visiten. Altres volen fer-se amb una de les últimes camises artesanals.

Encara Satta no relaciona el tancament amb el preu del lloguer, la immobiliària Quonia ha publicitat aquesta setmana com un dels seus actius immobiliaris el de la Rambla 78-80, on hi ha el local.

"Situat en una de les zones més mediàtiques de la capital catalana, aquest immoble compta amb més de 100 anys d'història. La seva situació, en plena Rambla de Barcelona, entre el cèlebre Teatre de Liceu i el popular Mercat de la Boqueria, amb el seu estil senyorial, i la font neoclàssica presidint la façana del Pla de la Boqueria, el converteixen en un edifici d'un alt valor arquitectònic, tant per a autòctons com per a turistes ", publica la immobiliària.

"Actualment, Barcelona és una de les ciutats més demandades com a destinació turística i aquest immoble té un gran atractiu per a satisfacció de la demanda", afegeix l'anunci.