Tercera sentència contra un Eix Verd d'Ada Colau: ara, el de Rocafort. Com va passar fa una setmana amb el de Comte Borrell, la jutge ha conclòs que no es podia tramitar com una obra ordinària i que cal modificar el Pla General Metropolità (PGM) si es vol convertir un carrer en zona de vianants. La sentència, a la qual ha tingut accés Efe aquest divendres, torna a donar la raó a la Unió d'Eixos Comercials Turístics de Barcelona (Barcelona Oberta) —que havia presentat recursos contra la transformació de la superilla de Consell de Cent impulsada per Colau quan era alcaldessa de Barcelona.
Una primera sentència el setembre del 2023 ja va dictaminar que s'havia de revertir l'Eix Verd de Consell de Cent. Ara, en l'última setmana, han arribat dues sentències més: una que va dictaminar el mateix per Comte Borrell, coneguda divendres passat; i una altra que afecta el carrer Rocafort i la plaça a la cruïlla amb Consell de Cent, coneguda aquest divendres.
La superilla de Consell de Cent
La nova sentència afecta la resolució de l'Ajuntament de Barcelona del 22 de maig del 2022, per la qual s'aprovaven els projectes de reurbanització dels trams del carrer Rocafort que van des de l'avinguda de Roma fins a la Gran Via. També la nova plaça situada a la cruïlla dels Eixos Verds de Consell de Cent i Rocafort, que inclou un tram de Consell de Cent entre el carrer Vilamarí i Calàbria.
La superilla de Consell de Cent fou un dels projectes bandera dels mandats de Colau (2015-2023), que va consistir en la conversió en zona de vianants d'aquest mateix carrer de l'Eixample i de trams d'altres vies perpendiculars (Comte Borrell, Rocafort i Girona) —així com quatre places als encreuaments dels carrers—. Però la jutge del Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona ha dictaminat que cal revertir els canvis i tornar a la planificació prèvia de Consell de Cent, de Comte Borrell i Rocafort.
Jaume Collboni anuncia que recorrerà la nova sentència
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha afirmat que no desmantellarà l'Eix Verd de Rocafort i que recorrerà la decisió perquè està convençut que els serveis urbanístics "van fer les coses bé". També ha afirmat, però, que "es poden fer millor". En aquest sentit, ha assegurat que en el futur el govern municipal tindrà en compte la "debilitat jurídica" del projecte i també ha explicat que actualment s'estan fent intervencions per valor de 2,5 milions d'euros sobre aspectes de les obres "que no s'han acabat bé".
Els arguments contra els Eixos Verds
En el cas de Consell de Cent, el carrer no s'ha desmantellat: s'ha entrat en un procés de mediació per voluntat de totes les parts, també Barcelona Oberta. Encara no se sap que passarà amb Comte Borrell i Rocafort, però les últimes sentències insten a revocar el projecte de transformació per no ser "ajustada a dret" i condemna l'ajuntament a "reposar en el seu ser i estat, tal com els defineix el PGM del 1976, el vial i l'encreuament afectats per l'acte administratiu".
L'argument és que, pel calat de les actuacions, el consistori hauria d'haver-ho tramitat com a modificació del PGM i no com a obra ordinària. "Sota l'aparença del que l'Ajuntament de Barcelona denomina un Projecte Executiu d'obra ordinària s'encobreix una actuació urbanística transformadora de la xarxa viària de l'Eixample, que per això hauria hagut eventualment tramitar-se i, en el seu cas, aprovar-se mitjançant una Modificació Puntual del Pla General Metropolità", sosté la jutge, que afegeix que la superilla és "lluny" de ser un projecte d'obres ordinari: "Significa un canvi de paradigma respecte a com s'havia concebut fins ara la urbanització de l'espai públic: implica passar de carrers pensats per als cotxes a carrers pensats per a les persones, invertint per complet les seves prioritats i usos".