Cinc dies, des del dilluns, 26 de setembre, fins al divendres, 30 de setembre. Aquesta és la durada de la campanya que ha posat en marxa la Guàrdia Urbana de Barcelona contra els grafitis no autoritzats, emmarcada en un nou pla de corresponsabilitat amb la ciutadania per millorar la convivència i que arriba just en un moment en que el vandalisme contra el patrimoni històric de la ciutat ha arribat a uns nivells força elevats, fet que ha fet augmentar les crítiques per l’estat de degradació de Barcelona, en especial al districte de Ciutat Vella, on s’acumulen la majoria de restes patrimonials.
Segons ha informat la policia local, la nova campanya té com a objectiu reduir les pintades i els grafitis no autoritzats en espais públics i privats que siguin visibles des de la via pública. D’aquesta manera, la Guàrdia Urbana identificarà i denunciarà les conductes que degraden l’espai comú i que desllueixen els béns, siguin públics o privats. Segons la Guàrdia Urbana, es considera una degradació de l’entorn urbà tota mena de grafiti, pintada, taca, gargot, escrit, inscripció o grafisme fet amb tinta, pintura o qualsevol altra matèria orgànica, o bé el fet de ratllar la superfície del bé en qüestió. Aquesta campanya s’emmarca en un nou pla de corresponsabilitat amb la ciutadania que vol reduir les actituds incíviques als carrers i places de la ciutat i millorar la convivència, ha afegit la policia barcelonina.
Degradació al centre històric
Tot i que la campanya no es limita a Ciutat Vella, és en aquest districte on s’acumulen més mostres de vandalisme, sovint en forma de pintades i grafitis. Tal com assenyalava elNacional.cat aquest dilluns mateix, n’hi ha prou amb passejar per diversos punts del centre de Barcelona per constatar que la dignificació i manteniment del patrimoni històric és una de les assignatures pendents de l’actual govern municipal, amb exemples com el Baluard de Migdia, la plaça de la Vila de Madrid, la muralla romana de la plaça Berenguer, el Call, la plaça de Carme Simó, l’antic Hospital de la Santa Creu, el Moll de la Fusta o les façanes de les esglésies de Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar.
De fet, la campanya de la Guàrdia Urbana, tot i la seva curta durada en el temps, apareix com una tímida reacció a una situació en la que s’ha acusat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’aplicar la teoria del vidre trencat -o de les finestres trencades- davant les situacions de degradació, és a dir, sense fer actuacions immediates de reparació del patrimoni malmès per evitar que es reprodueixin. Cal recordar que des d’inicis del 2018 fins al 3 de juny del 2022 s’han presentat un total de 29 denúncies per atacs al patrimoni públic, però només s’han iniciat 14 procediments per “delictes contra el patrimoni històric”.